L'agost avança i les vacances van finalitzant, però encara hem pogut fer una darrera escapada per realitzar un sostre 100% alta muntanya i de molta qualitat! Hem anat cap a una de les zones més belles del nostre Pirineu: la zona de les Bulloses: la zona lacustre més gran del Pirineu oriental, presidida pel gegant Llac de la Bollosa, situat a 2.000 metres a la capçalera de la Tet, amb una presa que permetia alimentar el famós tren groc de la Cerdanya.
En aquest entorn s'hi troben grans cims, entre ells el Carlit, sostre de l'Alta Cerdanya, que vam coronar l'any passat des de l'altre vessant, des del Llac de Lanós. En aquesta ocasió, però, el nostre objectiu és el Puig Peric, sostre del Capcir amb 2.810 msnm, junt amb el seu germà petit: el Petit Peric.
El Puig Peric és una muntanya que permet molts accessos i aproximacions diferents. És possible realitzar l'ascens i descens en un sol dia, i en una ruta assequible pel que fa a quilometratge i desnivell. El sostre el podem realitzar des del Llac de la Bollosa, accessible amb cotxe fins a la presa (amb restriccions a l'estiu), des dels Angles o bé des de Formiguera.
En aquesta ocasió, però, hem volgut esprémer al màxim l'entorn privilegiat i plantejar una circular a fer en dos dies, pernoctant en un minúscul i auster refugi lliure a la base de la muntanya. A la zona trobem dos refugis lliures i dos més, com a mínim, de guardats, així com el pas de diversos camins ben senyalitzats. Per tant, l'espai ens donava moltes possibilitats per a realitzar una circular d'aquesta tipologia.
Primer dia. L'aproximació
El primer dia farem una ruta senzilla que ens servirà d'aproximació a la base del cim. Partim des dels Angles, concretament des del Pla de Mir, un aparcament de l'estació d'esquí on hi ha també un centre de vacances i un parc animal.
*El GPS Ens va jugar una mala passada
Des del Pla de Mir parteix una pista direcció a l'Estany d'Aude. La pista va guanyant alçada de manera còmoda fins a arribar, en poca estona al Pla de Buc, on trobem un abric per a pastors. En aquest punt cal travessar una tanca i seguir el camí cap a l'Estany d'Aude. El camí està perfectament senyalitzat en marques grogues i vermelles (Tour del Capcir) o bé amb marques grogues.
Després d'uns 5 km i de superar un desnivell de 350 metres de manera suau arribem a l'estany d'Aude. Aquest estany es troba a la base del Roc d'Aude. La llegenda explica que, fruit d'una maledicció, el gegant Aude, petrificat en forma de muntanya, plora llàgrimes d'amor al ser separat del gegant Llaret. De les seves llàgrimes en neix aquest estany, del qual en neix el riu d'Aude, un dels més importants del Pirineu Oriental, que desembocarà al Mediterrani passant per Carcassona i el Canal du Midi.
L'estany d'Aude, on dinem
Dinem a l'estany i recuperem energies. Ja hem fet la meitat de la ruta d'avui. Seguim pel Tour del Capcir direcció Puig Peric. En aquest punt també podríem anar a la Presa de la Bullosa i contornejar el Llac. El camí avança sense guanyar ni perdre alçada fins que arribem a un coll i plana: els Corrals de Llaret, que ens introdueix a la magnífica zona de Les Bulloses: amb tots els estanys i els cims que sobrepassen els 2.500 metres amb escreix.
El paisatge canvia dràsticament. Observem per primera vegada el Llac de la Bullosa, així com el Carlit imponent rodejat d'altres cims propers als 3000 metres. Veiem també, per primera vegada, la figura inconfusible del Puig Peric, triangular, amb el Petit Peric arrodonit al seu costat.
El Llac de la Bullosa i el Carlit, amb forma de queixal, sobresortint entre tots els cims
El Puig Peric i el Petit Peric, a la dreta de la imatge. A l'esquerra, veiem la Coma de la Grava, una vall que forma la Tet en els primers metres del seu recorregut i que permet comunicar la Vall de la Bullosa amb la de Llanós, mitjançant el Tour del Capcir i el GR 10
Des d'aquest punt cal perdre uns metres seguint el Tour del Capcir fins a arribar gairebé a la cua del Llac de la Bullosa. En aquest punt, abans d'arribar a la passarel·la que creua la zona d'aiguamolls de la Tet, abandonem aquest camí i agafem un corriol poc fressat, però fitat i senyalitzat amb punts blaus, que guanya alçada pel llom dels turons en clara direcció al Puig Peric. Guanyem metres de manera ràpida, però còmoda i, en poca estona, arribem a l'alçada d'un primer estany: el de l'Esparver.
Des d'aquest punt, cal seguir el camí per on veníem i en poca estona trobem el Rec de la Llosa, un curs d'aigua que neix dels estanys de la capçalera d'aquesta vall. Aquest fet és l'indicador del nostre punt d'arribada. A mà dreta del camí, en un prat, hi trobem el petit refugi lliure on farem nit. Es tracta d'una petita cabana metàl·lica amb capacitat, sent generosos, de 6 persones. Té un petit problema: que no té porta.
La cabanya on farem nit, als peus de la Carena que ens conduirà, l'endemà, al Puig Peric
Malgrat això, amb una mica d'enginy tapem el màxim de forats possibles i fabriquem una pseudo-porta per poder passar la nit de manera més agradable. No serà la nostra millor nit a muntanya, però tampoc la pitjor.
Val a dir que, a causa de l'època de l'any, el terreny està prou sec i només trobem aigua als cursos principals. Per a reomplir les cantimplores resseguim el Rec de la Llosa fins a l'Estany de la Llosa, a 2.400 metres. Allà, més enllà de poder fer un bon bany fresquet, reomplirem aigües al curs fluvial. Ja se sap, com més alt, més pur (l'aigua).
Segon dia. El sostre comarcal
Ens despertem decidits a coronar en poca estona el nostre sostre comarcal. 600 metres de desnivell ens separen. L'ascens al Puig Peric, des d'aquesta zona, es realitza per un camí carener que ressegueix tot el llom i va coronant diversos avant-cims.
Al centre de la imatge el primer avant-cim resseguint la carena. Ens dirigim cap allà de manera còmode per prats
Per accedir al camí carener fem els nostres primers metres camp a través, amb direcció òbvia cap a la base del primer avant-cim. Sobre mapa hi ha un corriol fitat, però el perdem. En tot cas la direcció és evident i passats uns minuts, ja a la base del llom, retrobem el camí senyalitzat.
L'inici de la pujada és un tram suau per la base de la carena fins s arribar al tram rocós. El camí està fitat, malgrat que no abunden les marques. També veiem senyals de pintura blanca rectangular, amb una ratlla vermella al mig. En tot cas el camí està fressat i la direcció d'avenç és evident
Seguim fites i marques cap al tram rocós de la carena. El darrer pic, el més alt: el Puig Peric
El camí es comença a enfilar de valent, per trams rocosos i de tartera. El pendent és forta però no trobem cap pas complex. Abans d'arribar al primer avant-cim, molt rocós, cal realitzar un petit flanqueig on ens hem d'ajudar de les mans. L'exposició aèria és poca, però si algú té molta aprensió pot ser una mica delicat.
Aquesta serà la tònica de tot l'ascens. Avancem guanyant desnivell de manera ràpida entre petites tarteres i trams rocosos on, alguna vegada, necessitarem les mans per avançar. No és complex tècnicament, però sí que cal estar en forma i no és recomanable si algú té molt vertigen. Jo en tinc una mica, i no em va suposar cap problema. L'exposició aèria és baixa.
Arribem finalment al primer avant-cim, el que semblava més complicat des de la base. Si mirem enrere tenim molt bones vistes de l'Estany de l'Esparver i el Llac de la Bullosa, així com la zona de la Balmeta i la Vall per on descendirem fins als Angles, ara coberta de boira.
El pla de la Balmeta, sota el Roc d'Aude. Tot un mar de núvols per sota els 2.000 metres
Hem acumulat 200 metres de desnivell en poca estona, però encara en queden 400 més. Seguim el nostre camí. Perdem una mica d'alçada i seguim direcció al següent avant-cim. La tònica del camí és la mateixa. Les fites i senyals no abunden, però el camíe és evident. Cada cop tenim millors vistes del nostre entorn.
L'estany de la Llosa, on ahir a la tarda es vam refrescar. Seguint el Rec de la Llosa, veiem el Gran Estany Blau, a la capçalera i sota l'imponent Puig de la Cometa, de forma piramidal
Per sorpresa, a un coll abans del segon avant-cim, trobem el recorregut d'una cursa de muntanya: la Trail dels Peric, que puja per la tartera des de la Coma que formen els dos Perics. Més enllà de la curiositat de què ens vagin passant atletes, és un gran avantatge per la senyalització, ja que, a partir d'ara, i fins a l'arribada als Angles, trobem senyalització especial per la cursa.
En arribar al segon avant-cim, a 2.600 metres, cal fer una petita desgrimpada per seguir el camí carener. Per fer aquesta desgrimpada hi ha una corda fixa instal·lada i el suport d'organitzadors de la cursa. Això fa encara més senzill aquest tram. Sense corda, però, no comporta gaire complexitat tècnica ni exposició aèria.
El tram de la desgrimpada. Senzill i no aeri. Malgrat això, les cordes encara ens ho faciliten més
Ja portem 2/3 parts de l'ascens. Ens queda únicament el darrer esforç per assolir el cim! Altra vegada pendent amunt i superant algun tram amb ajut de les mans arribem al sostre del Carlit, el Puig Peric, a 2.810 metres d'altitud. A dalt hi trobem un punt de control de la carrera. El cim és una mescla de corredors i corredores que van lleugers, amb excursionistes sorpresos de l'esdeveniment.
Per sort, els núvols que cobrien el cim han marxat i gaudim d'unes vistes espectaculars. El gran Llac de la Bullosa i la coma plena de petits estanys que puja fins al Cim del Carlit, el Roc de l'Aude i el mar de núvols sobre els Angles i el Pantà de Matamala, els grans cims andorrans i els cims del Capcir i l'Arieja, amb l'Estany i refugi de Camporrells en primer terme.
Els Estanys de Camporrells, un altre dels accessos al Puig Peric des del vessant de Formiguera
Havent fet cim, hem de descendir fins al coll que separa els dos Perics. Els primers metres tenen força pendent, però no trobem cap pas complicat. Entre corredores i corredors arribem de pressa al coll. Aquí podríem descendir per la Coma que forma el Rec de Puig Peric (també anomenada Coma de la Llosa) per un corriol ben fressat. Creiem més interessant arribar-nos al cim del Petit Peric, que hi serem en 10 minuts de pujada sense complicacions.
Vista del Petit Peric des del Puig Peric. Observem clarament el corriol i diversos corredors fent la baixada
Pocs minuts després: el Puig Peric des del Petit Peric entremig de participants de la cursa
Vista de part de l'aresta que hem ascendit per arribar al sostre comarcal, i els seus avant-cims
El descens del Petit Peric és molt més suau. El llom d'aquest cim no és tan agresta. Anem perdent metres amb un fort pendent, però sense cap mena de complicació. L'ascensió per aquest vessant, malgrat que més senzilla, és més pesada i avorrida. Tot i això, de baixada ens regala unes vistes precioses de la Bullosa i el seu entorn.
Finalment arribem als peus del Petit Peric i finalitza el descens més pronunciat. En aquest moment el corriol gira cap a la dreta direcció a la Coma del Rec del Puig Peric. En aquest moment hi ha poques fites, però el sender desemboca a un petit pla després de superar un pas junt el torrent i unes roques.
Després d'aquest pas el camí es torna una mica perdedor. Ens trobem altra vegada a zones de pas i el trepig ja no es fa tan evident. El nostre objectiu és la Balmeta, on reprenem el Tour del Capcir. Aquest camí hi arriba per el Pla de les Carboneres, una zona d'aiguamolls.
En cas de dubte sempre podem seguir el Rec del Puig Peric, que fa cap a l'Estany de la Llosa i ressegueix el seu cus fins a la Balmeta. Nosaltres, per no perdre alçada, abans d'arribar a l'estany anem direcció al Pla de les Carboneres per prats i petits boscos d'avets. Aquesta zona conté molts arbres cremats després d'un incendi del 2012 provocat per la imprudència d'uns turistes que van fer una barbacoa... Per sort van ser detinguts.
Després de superar unes elevacions del terreny, ja veiem el Pla de les Carboneres i els torrents que condueix fins a la Balmeta. El terreny és suau i de prats de muntanya, per tant, malgrat no haver-hi cap camí evident, podem avançar amb molta facilitat.
El Pla de les Torrenteres. Veiem el Tour del Capcir, camí ben Fressat direcció a la Balmeta
En pocs minuts ens unim altra vegada al camí ben fressat i senyalitzat del Tour del Capcir (marques grogues i vermelles), així com al traçat de la cursa de muntanya. Ens anem apropant ja a la Balmeta, encreuament de camins. Si fem la vista enrere, el dos Perics ens observen imponents.
Arribem a la Cabana de la Balmeta, un altre refugi lliure, força més gran i ben condicionat que el que vam dormir, però no ens quadrava en la nostra ruta. Aquesta zona, més enllà de ser un creuament de camins, és també un avituallament de la cursa. Si seguíssim el Tour del Capcir enllacaríem, direcció al Llac de la Bullosa, amb la ruta del dia anterior. Nosaltres agafem un corriol ben senyalitzat amb marques de color groc, que davalla direcció a l'Estany de la Balmeta. La boira ha desaparegut pel complet!
En poca estona arribem a l'Estany, el darrer que veurem en aquesta ruta farcida d'aigua. Un entorn ben bonic. El camí segueix resseguint la vall, ja per sota els 2.000 metres, entre boscos d'avets i pi negre.
Veiem la cinta que senyalitza el camí, instal·lada en motiu de la cursa de muntanya
Seguim perdent alçada de manera agradable fins que arribem a una pista. Veiem cotxes i civilització després de força temps. Aquest darrer tram de la ruta es farà una mica pesat, ja que la pista és gairebé plana i ressegueix el perfil del Roc d'Aude, des de l'altre cantó.
Quan ja portem una estona de pista, a mà esquerra parteix un corriol en baixada que ens portaria a l'estany de Vallserra, que veiem. Ignorem el desviament i, en poc més d'un quilòmetre arribem a les primeres cases i complexos de l'estació d'esquí dels Angles.
Just en aquest punt, a mà esquerra surt un corriol en baixada, que pocs metres després enllaça amb un camí més ample. Aquest camí avança, sense perdre alçada, direcció al Pla de Mir, però ho fa per sobre de les edificacions i carrers asfaltats dels Angles.
El camí creua un telecadira, un telecabina i una pista d'esquí. Quan desemboca a la segona pista que creuem tenim dues opcions: seguir el camí que porta a la carretera asfaltada i fer 1 km en pujada fins a Pla de Mir, o ascendir per la pista i arribar al Pla de Mir per una altra pista. Nosaltres prenem aquesta segons opció.
Ascendim aquesta pista, el primer tram amb força pendent, i després suavitza, a ma esquerra, fins al remuntador de la "Collade"
Fem una curta però dura pujada per la pista "Soucarade Village", que després perd pendent fins a arribar al final d'un remuntador i una pista anomenada "Collade". Ens trobem pocs metres per sobre el Pla de Mir, ja veiem el cotxe i hi arribem en escassos minuts.
Finalitzem així aquesta circular d'uns 30 km totals per la zona de Les Bulloses, que hem completat en dues etapes ben diferents i espectaculars. Territori 100% recomanable.
Salut i a reveure!
