dimarts, 27 d’octubre del 2020

Tarragonès. La Mola

Quan finalitza l'estiu, tornen les rutines i anar més atrafegat amb la feina, esport i altres projectes. A més a més, enguany li afegim la complicació i la incertesa de la pandèmia de la COVID-19 i tot el que en genera. Per tant, el ritme de l'ascens als sostres disminueix. Com sempre, però, intentarem que això no s'aturi i se segueixi coent a foc lent.

El sostre d'avui és un d'aquells especials, de rècord, ja que es tracta del sostre comarcal més baix del Principat de Catalunya, i el segon més baix dels Països Catalans (únicament superat pel de Formentera). Estem parlant del punt culminant de la comarca del Tarragonès: la Mola (una de tantes), amb 317 msnm.

L'ascensió a aquest sostre la realitzarem des del Municipi de Bonastre, al Baix Penedès. El cim fa frontera entre les dues comarques. Una senzilla, planera i agradable circular de poc més de 9 km ideal per un matí suau de tardor.

Powered by Wikiloc

La circular parteix des de l'àrea de lleure de Sant Magdalena, a Bonastre, on podem aparcar tranquil·lament. Partim en direcció al poble, per un carrer paral·lel a la carretera (avinguda de Ponent) fins que, a pocs metres, trobem un túnel que travessa la carretera. Veiem també diverses indicacions d'excursions. Una de les quals és el senyal del camí que ens guiarà fins al cim de la Mola.

eeee
Agafem la bifurcació a mà dreta, que passa la carretera per un túnel. Hi ha diversos indicadors d'excursions, entre els quals el que ens durà fins al cim de La Mola

La pista asfaltada es converteix ràpidament en un camí de muntanya que va guanyant alçada de manera molt suau. La ruta que hem de seguir fins al cim es troba senyalitzada en tot moment amb marques de color blau. La vegetació comença a aparèixer i tenim bones vistes de Bonastre i girem el cap.

Vinyes i el poble de Bonastre

La pista es converteix en corriol i ens endinsem a l'obaga del Meià. Estem immersos en un bosc mediterrani amb tots els seus elements característics. Una tònica de la jornada d'avui serà la quantitat de construccions que trobem de pedra seca: cabanes, murs, pous...

El corriol és molt agradable i planer. Podem veure el Txema i la Irene, que avui ens acompanyen a realitzar aquest sostre!


Sortim de l'obaga i fem cap a una pista més ampla, aquesta pista va fer de tallafocs en un important incendi l'estiu del 2016 que va cremar 500 hectàrees. El darrer tram de l'ascensió i part de la baixada la fem en un paisatge que, fa 4 anys, era frondós com el que havíem estat pujant.

Seguint la pista, sempre seguint les marques blaves i els indicadors, trobem a mà esquerra una curiosa edificació: es tracta del Jardí dels Cactus, un jardí botànic dissenyat per Antonio Díaz, amb tocs d'inspiració mironiana. L'Antonio ens va deixar l'any passat i, probablement, el jardí desapareixerà en pocs anys. L'estat ja no era el millor aquest 2020. Si feu una cerca pel Google, podreu veure l'interès que aquest espai ha tingut.


El jardí dels cactus, en estat d'abandonament

Poc després de jardí, veiem per primera vegada la silueta de La Mola. Un turó molt arrodonit que gairebé no destaca. El camí per arribar-hi és evident. Cal seguir les pistes, sempre molt ben senyalitzades. En els darrers metres, s'abandona la pista i un corriol ens porta fins al cim.

La Mola, i la pista que ens hi condueix (color blau)

Corriol que agafem per fer el darrer tram de l'ascensió

Finalment fem cim! En poc menys d'una hora, i amb una passejada, coronem el sostre del Tarragonès. Hi trobem un vèrtex geodèsic i molt bones vistes a la façana litoral. La capital de la comarca, Tarragona, s'amaga darrere un turonet. Tot seguit veiem clarament el cap de Salou. A la llunyania s'observa la silueta de la Serra del Montsià, però els núvols baixos ens impedeixen visualitzar més objectius.

Cap a l'interior en destaquen els relleus de les muntanyes de Prades i del Montagut, roçant i superant els 1000 metres d'altura.





Després de fer un mos, reprenem el nostre camí. La ruta segueix carenejant la Serra Llarga, sense perdre excessiva alçada, fins que fem el descens definitiu altra vegada cap al bosc per retornar al punt d'inici. El corriol que prenem és evident, i al llarg del camí coronem fins a 2 turonets més, amb perspectives semblants a les de La Mola.


El mateix camí va abandonant la carena i perdem alçada de manera més clara. Ràpidament recuperem la vegetació i arribem a un petit clar, amb una cabana de pedra seca molt ben cuidada, amb una petita àrea de pícnic al seu entorn.


Uns centenars de metres després, el camí de baixada desemboca a una pista gran, ens trobem al encreuament de camins de Mas Gibert, hem enllaçat amb el GR-92. Agafem la pista a mà esquerra, seguint l'indicador que marca Bonastre pel GR-92.

Un cop a l'encreuament de camins, agafem la pista a mà esquerre

El camí de retorn es realitza de manera planera seguint el GR. Cal parar atenció, ja que just després de passar una cabana de pedra seca i un pou, surt un petit corriol a mà esquerra, amb un senyal, que deixa la pista. Aquest corriol és el del GR, però la senyalització no és gaire evident.

Agafem aquest corriol pedregós que circula per dins el bosc seguint les marques del GR

El corriol és molt agradable i frondós. Ens trobem immersos en el bosc mediterrani, on els primers bolets ja treuen el cap!. Gairebé sense adonar-nos arribarem a la urbanització de la Font de la Gavatxa. Abandonem el corriol i reprenem una pista asfaltada, sempre seguint el GR, que ens permet creuar la urbanització.
 
El corriol de retorn cap a Bonastre, resseguin les marques del GR-92


Un cop hem creuat la urbanització, únicament queda reprendre una pista de terra, seguint el GR, que ens condueix fins a la carretera d'accés a Bonastre. Tan sols ens queda creuar el poble pels seus bonics carrers estrets i donar per finalitzada aquesta ruta!


Hem passat un matí ben agradable. Amb una passejada suau per un paisatge mediterrani que, si no fos per l'incendi del 2016, seria tota l'estona sota cobert. Ens enduem un bon regust de boca d'aquesta excursió, que ens ha generat més sorpreses de les esperades.

Salut i fins a la següent!

dimecres, 26 d’agost del 2020

Capcir. Puig Peric

L'agost avança i les vacances van finalitzant, però encara hem pogut fer una darrera escapada per realitzar un sostre 100% alta muntanya i de molta qualitat! Hem anat cap a una de les zones més belles del nostre Pirineu: la zona de les Bulloses: la zona lacustre més gran del Pirineu oriental, presidida pel gegant Llac de la Bollosa, situat a 2.000 metres a la capçalera de la Tet, amb una presa que permetia alimentar el famós tren groc de la Cerdanya.

En aquest entorn s'hi troben grans cims, entre ells el Carlit, sostre de l'Alta Cerdanya, que vam coronar l'any passat des de l'altre vessant, des del Llac de Lanós. En aquesta ocasió, però, el nostre objectiu és el Puig Peric, sostre del Capcir amb 2.810 msnm, junt amb el seu germà petit: el Petit Peric.

El Puig Peric és una muntanya que permet molts accessos i aproximacions diferents. És possible realitzar l'ascens i descens en un sol dia, i en una ruta assequible pel que fa a quilometratge i desnivell. El sostre el podem realitzar des del Llac de la Bollosa, accessible amb cotxe fins a la presa (amb restriccions a l'estiu), des dels Angles o bé des de Formiguera.

En aquesta ocasió, però, hem volgut esprémer al màxim l'entorn privilegiat i plantejar una circular a fer en dos dies, pernoctant en un minúscul i auster refugi lliure a la base de la muntanya. A la zona trobem dos refugis lliures i dos més, com a mínim, de guardats, així com el pas de diversos camins ben senyalitzats. Per tant, l'espai ens donava moltes possibilitats per a realitzar una circular d'aquesta tipologia.


Primer dia. L'aproximació

El primer dia farem una ruta senzilla que ens servirà d'aproximació a la base del cim. Partim des dels Angles, concretament des del Pla de Mir, un aparcament de l'estació d'esquí on hi ha també un centre de vacances i un parc animal. 

Powered by Wikiloc
*El GPS Ens va jugar una mala passada

Des del Pla de Mir parteix una pista direcció a l'Estany d'Aude. La pista va guanyant alçada de manera còmoda fins a arribar, en poca estona al Pla de Buc, on trobem un abric per a pastors. En aquest punt cal travessar una tanca i seguir el camí cap a l'Estany d'Aude. El camí està perfectament senyalitzat en marques grogues i vermelles (Tour del Capcir) o bé amb marques grogues.

Després d'uns 5 km i de superar un desnivell de 350 metres de manera suau arribem a l'estany d'Aude. Aquest estany es troba a la base del Roc d'Aude. La llegenda explica que, fruit d'una maledicció, el gegant Aude, petrificat en forma de muntanya, plora llàgrimes d'amor al ser separat del gegant Llaret. De les seves llàgrimes en neix aquest estany, del qual en neix el riu d'Aude, un dels més importants del Pirineu Oriental, que desembocarà al Mediterrani passant per Carcassona i el Canal du Midi.

L'estany d'Aude, on dinem

Dinem a l'estany i recuperem energies. Ja hem fet la meitat de la ruta d'avui. Seguim pel Tour del Capcir direcció Puig Peric. En aquest punt també podríem anar a la Presa de la Bullosa i contornejar el Llac. El camí avança sense guanyar ni perdre alçada fins que arribem a un coll i plana: els Corrals de Llaret, que ens introdueix a la magnífica zona de Les Bulloses: amb tots els estanys i els cims que sobrepassen els 2.500 metres amb escreix.

El paisatge canvia dràsticament. Observem per primera vegada el Llac de la Bullosa, així com el Carlit imponent rodejat d'altres cims propers als 3000 metres. Veiem també, per primera vegada, la figura inconfusible del Puig Peric, triangular, amb el Petit Peric arrodonit al seu costat.

El Llac de la Bullosa i el Carlit, amb forma de queixal, sobresortint entre tots els cims

El Puig Peric i el Petit Peric, a la dreta de la imatge. A l'esquerra, veiem la Coma de la Grava, una vall que forma la Tet en els primers metres del seu recorregut i que permet comunicar la Vall de la Bullosa amb la de Llanós, mitjançant el Tour del Capcir i el GR 10

Des d'aquest punt cal perdre uns metres seguint el Tour del Capcir fins a arribar gairebé a la cua del Llac de la Bullosa. En aquest punt, abans d'arribar a la passarel·la que creua la zona d'aiguamolls de la Tet, abandonem aquest camí i agafem un corriol poc fressat, però fitat i senyalitzat amb punts blaus, que guanya alçada pel llom dels turons en clara direcció al Puig Peric. Guanyem metres de manera ràpida, però còmoda i, en poca estona, arribem a l'alçada d'un primer estany: el de l'Esparver.


Des d'aquest punt, cal seguir el camí per on veníem i en poca estona trobem el Rec de la Llosa, un curs d'aigua que neix dels estanys de la capçalera d'aquesta vall. Aquest fet és l'indicador del nostre punt d'arribada. A mà dreta del camí, en un prat, hi trobem el petit refugi lliure on farem nit. Es tracta d'una petita cabana metàl·lica amb capacitat, sent generosos, de 6 persones. Té un petit problema: que no té porta.

La cabanya on farem nit, als peus de la Carena que ens conduirà, l'endemà, al Puig Peric

Malgrat això, amb una mica d'enginy tapem el màxim de forats possibles i fabriquem una pseudo-porta per poder passar la nit de manera més agradable. No serà la nostra millor nit a muntanya, però tampoc la pitjor.

Val a dir que, a causa de l'època de l'any, el terreny està prou sec i només trobem aigua als cursos principals. Per a reomplir les cantimplores resseguim el Rec de la Llosa fins a l'Estany de la Llosa, a 2.400 metres. Allà, més enllà de poder fer un bon bany fresquet, reomplirem aigües al curs fluvial. Ja se sap, com més alt, més pur (l'aigua).


Segon dia. El sostre comarcal

Powered by Wikiloc

Ens despertem decidits a coronar en poca estona el nostre sostre comarcal. 600 metres de desnivell ens separen. L'ascens al Puig Peric, des d'aquesta zona, es realitza per un camí carener que ressegueix tot el llom i va coronant diversos avant-cims.

Al centre de la imatge el primer avant-cim resseguint la carena. Ens dirigim cap allà de manera còmode per prats

Per accedir al camí carener fem els nostres primers metres camp a través, amb direcció òbvia cap a la base del primer avant-cim. Sobre mapa hi ha un corriol fitat, però el perdem. En tot cas la direcció és evident i passats uns minuts, ja a la base del llom, retrobem el camí senyalitzat.

L'inici de la pujada és un tram suau per la base de la carena fins s arribar al tram rocós. El camí està fitat, malgrat que no abunden les marques. També veiem senyals de pintura blanca rectangular, amb una ratlla vermella al mig. En tot cas el camí està fressat i la direcció d'avenç és evident

Seguim fites i marques cap al tram rocós de la carena. El darrer pic, el més alt: el Puig Peric

El camí es comença a enfilar de valent, per trams rocosos i de tartera. El pendent és forta però no trobem cap pas complex. Abans d'arribar al primer avant-cim, molt rocós, cal realitzar un petit flanqueig on ens hem d'ajudar de les mans. L'exposició aèria és poca, però si algú té molta aprensió pot ser una mica delicat.

Aquesta serà la tònica de tot l'ascens. Avancem guanyant desnivell de manera ràpida entre petites tarteres i trams rocosos on, alguna vegada, necessitarem les mans per avançar. No és complex tècnicament, però sí que cal estar en forma i no és recomanable si algú té molt vertigen. Jo en tinc una mica, i no em va suposar cap problema. L'exposició aèria és baixa.

Arribem finalment al primer avant-cim, el que semblava més complicat des de la base. Si mirem enrere tenim molt bones vistes de l'Estany de l'Esparver i el Llac de la Bullosa, així com la zona de la Balmeta i la Vall per on descendirem fins als Angles, ara coberta de boira.


El pla de la Balmeta, sota el Roc d'Aude. Tot un mar de núvols per sota els 2.000 metres

Hem acumulat 200 metres de desnivell en poca estona, però encara en queden 400 més. Seguim el nostre camí. Perdem una mica d'alçada i seguim direcció al següent avant-cim. La tònica del camí és la mateixa. Les fites i senyals no abunden, però el camíe és evident. Cada cop tenim millors vistes del nostre entorn.



L'estany de la Llosa, on ahir a la tarda es vam refrescar. Seguint el Rec de la Llosa, veiem el Gran Estany Blau, a la capçalera i sota l'imponent Puig de la Cometa, de forma piramidal

Per sorpresa, a un coll abans del segon avant-cim, trobem el recorregut d'una cursa de muntanya: la Trail dels Peric, que puja per la tartera des de la Coma que formen els dos Perics. Més enllà de la curiositat de què ens vagin passant atletes, és un gran avantatge per la senyalització, ja que, a partir d'ara, i fins a l'arribada als Angles, trobem senyalització especial per la cursa.

En arribar al segon avant-cim, a 2.600 metres, cal fer una petita desgrimpada per seguir el camí carener. Per fer aquesta desgrimpada hi ha una corda fixa instal·lada i el suport d'organitzadors de la cursa. Això fa encara més senzill aquest tram. Sense corda, però, no comporta gaire complexitat tècnica ni exposició aèria.

El tram de la desgrimpada. Senzill i no aeri. Malgrat això, les cordes encara ens ho faciliten més

Ja portem 2/3 parts de l'ascens. Ens queda únicament el darrer esforç per assolir el cim! Altra vegada pendent amunt i superant algun tram amb ajut de les mans arribem al sostre del Carlit, el Puig Peric, a 2.810 metres d'altitud. A dalt hi trobem un punt de control de la carrera. El cim és una mescla de corredors i corredores que van lleugers, amb excursionistes sorpresos de l'esdeveniment.

Per sort, els núvols que cobrien el cim han marxat i gaudim d'unes vistes espectaculars. El gran Llac de la Bullosa i la coma plena de petits estanys que puja fins al Cim del Carlit, el Roc de l'Aude i el mar de núvols sobre els Angles i el Pantà de Matamala, els grans cims andorrans i els cims del Capcir i l'Arieja, amb l'Estany i refugi de Camporrells en primer terme.




Els Estanys de Camporrells, un altre dels accessos al Puig Peric des del vessant de Formiguera

Havent fet cim, hem de descendir fins al coll que separa els dos Perics. Els primers metres tenen força pendent, però no trobem cap pas complicat. Entre corredores i corredors arribem de pressa al coll. Aquí podríem descendir per la Coma que forma el Rec de Puig Peric (també anomenada Coma de la Llosa) per un corriol ben fressat. Creiem més interessant arribar-nos al cim del Petit Peric, que hi serem en 10 minuts de pujada sense complicacions.

Vista del Petit Peric des del Puig Peric. Observem clarament el corriol i diversos corredors fent la baixada

Pocs minuts després: el Puig Peric des del Petit Peric entremig de participants de la cursa

Vista de part de l'aresta que hem ascendit per arribar al sostre comarcal, i els seus avant-cims

El descens del Petit Peric és molt més suau. El llom d'aquest cim no és tan agresta. Anem perdent metres amb un fort pendent, però sense cap mena de complicació. L'ascensió per aquest vessant, malgrat que més senzilla, és més pesada i avorrida. Tot i això, de baixada ens regala unes vistes precioses de la Bullosa i el seu entorn.


Finalment arribem als peus del Petit Peric i finalitza el descens més pronunciat. En aquest moment el corriol gira cap a la dreta direcció a la Coma del Rec del Puig Peric. En aquest moment hi ha poques fites, però el sender desemboca a un petit pla després de superar un pas junt el torrent i unes roques.

Després d'aquest pas el camí es torna una mica perdedor. Ens trobem altra vegada a zones de pas i el trepig ja no es fa tan evident. El nostre objectiu és la Balmeta, on reprenem el Tour del Capcir. Aquest camí hi arriba per el Pla de les Carboneres, una zona d'aiguamolls.

En cas de dubte sempre podem seguir el Rec del Puig Peric, que fa cap a l'Estany de la Llosa i ressegueix el seu cus fins a la Balmeta. Nosaltres, per no perdre alçada, abans d'arribar a l'estany anem direcció al Pla de les Carboneres per prats i petits boscos d'avets. Aquesta zona conté molts arbres cremats després d'un incendi del 2012 provocat per la imprudència d'uns turistes que van fer una barbacoa... Per sort van ser detinguts.

Després de superar unes elevacions del terreny, ja veiem el Pla de les Carboneres i els torrents que condueix fins a la Balmeta. El terreny és suau i de prats de muntanya, per tant, malgrat no haver-hi cap camí evident, podem avançar amb molta facilitat.

El Pla de les Torrenteres. Veiem el Tour del Capcir, camí ben Fressat direcció a la Balmeta

En pocs minuts ens unim altra vegada al camí ben fressat i senyalitzat del Tour del Capcir (marques grogues i vermelles), així com al traçat de la cursa de muntanya. Ens anem apropant ja a la Balmeta, encreuament de camins. Si fem la vista enrere, el dos Perics ens observen imponents.



Arribem a la Cabana de la Balmeta, un altre refugi lliure, força més gran i ben condicionat que el que vam dormir, però no ens quadrava en la nostra ruta. Aquesta zona, més enllà de ser un creuament de camins, és també un avituallament de la cursa. Si seguíssim el Tour del Capcir enllacaríem, direcció al Llac de la Bullosa, amb la ruta del dia anterior. Nosaltres agafem un corriol ben senyalitzat amb marques de color groc, que davalla direcció a l'Estany de la Balmeta. La boira ha desaparegut pel complet!


En poca estona arribem a l'Estany, el darrer que veurem en aquesta ruta farcida d'aigua. Un entorn ben bonic. El camí segueix resseguint la vall, ja per sota els 2.000 metres, entre boscos d'avets i pi negre.

Veiem la cinta que senyalitza el camí, instal·lada en motiu de la cursa de muntanya

Seguim perdent alçada de manera agradable fins que arribem a una pista. Veiem cotxes i civilització després de força temps. Aquest darrer tram de la ruta es farà una mica pesat, ja que la pista és gairebé plana i ressegueix el perfil del Roc d'Aude, des de l'altre cantó.


Quan ja portem una estona de pista, a mà esquerra parteix un corriol en baixada que ens portaria a l'estany de Vallserra, que veiem. Ignorem el desviament i, en poc més d'un quilòmetre arribem a les primeres cases i complexos de l'estació d'esquí dels Angles.

Just en aquest punt, a mà esquerra surt un corriol en baixada, que pocs metres després enllaça amb un camí més ample. Aquest camí avança, sense perdre alçada, direcció al Pla de Mir, però ho fa per sobre de les edificacions i carrers asfaltats dels Angles.

El camí creua un telecadira, un telecabina i una pista d'esquí. Quan desemboca a la segona pista que creuem tenim dues opcions: seguir el camí que porta a la carretera asfaltada i fer 1 km en pujada fins a Pla de Mir, o ascendir per la pista i arribar al Pla de Mir per una altra pista. Nosaltres prenem aquesta segons opció.

Ascendim aquesta pista, el primer tram amb força pendent, i després suavitza, a ma esquerra, fins al remuntador de la "Collade"

Fem una curta però dura pujada per la pista "Soucarade Village", que després perd pendent fins a arribar al final d'un remuntador i una pista anomenada "Collade". Ens trobem pocs metres per sobre el Pla de Mir, ja veiem el cotxe i hi arribem en escassos minuts.

Finalitzem així aquesta circular d'uns 30 km totals per la zona de Les Bulloses, que hem completat en dues etapes ben diferents i espectaculars. Territori 100% recomanable.

Salut i a reveure!

dimecres, 19 d’agost del 2020

Rosselló. Puig de l'Estella

Retornem a la Catalunya del Nord per descobrir un dels territoris menys coneguts del nostre país. Aprofitant unes vacances pel Vallespir avui realitzarem el sostre de la comarca del Rosselló, el Puig de l'Estella (o de l'Estela segons altres nomenclatures), amb 1.778 metres sobre el nivell del mar.

Aquest cim es troba en un dels darrers contraforts del Pirineu, a l'extrem més oriental de la Serralada del Canigó. A més a més, aquest sostre comarcal fa de límit territorial entre les comarques del Rosselló (comuna de la Bastida), el Vallespir (comuna de Cortsaví) i el Conflent (comuna de Vallmanya). Aquestes dues comarques, però, tenen un sostre comarcal força més elevat, com són el Puig dels Tres Vents, ben proper i el Bastiments, que vam ascendir fa poques setmanes.

La ruta d'avui és ben assequible per a tots els públics. Circular, gaudint de grans vistes en tot moment de les valls del Tec i el Tet, la plana del Rosselló i el Massís del Canigó. Perfecte per a ocupar un matí descobrint nous llocs del nostre fantàstic territori. La ruta parteix del coll de Descàrrega, a la comuna de Cortsaví. Hi arribem mitjançant una carretera estreta però en perfecte estat.

Powered by Wikiloc

Un cop arribats al Coll de Descàrrega deixem el cotxe en el pàrquing que trobem. La carretera segueix uns quants metres més amunt fins al refugi de Vetera. També hi arriba una pista de muntanya, que serà per on tornarem. Iniciem la ruta doncs per asfalt, resseguint les traces també de GR (senyals blancs i vermells).

Amb menys de deu minuts arribem a un gran edifici: Vetera (o Batera). Ens trobem a una zona minera de ferro. L'explotació de Vetera, va ser la darrera a tancar la seva activitat del Pirineu Oriental, amb les darreres extraccions el 1987. Aquest edifici es va construir el 1953 i fou una petita colònia de treballadors. L'edifici va ser desocupat el 1977 amb la progressiva disminució de l'activitat minera i actualment funciona com a refugi de muntanya.

El Txema, l'Aïda i el Joan acostant-se a l'antiga colònia de Vetera, actual refugi

En aquest punt parteixen diverses rutes. Nosaltres seguim la pista asfaltada amunt resseguint el GR transpirinenc, que segueix direcció al Canigó. Aquest tram el podem realitzar fent unes "esses" per la pista, o retallant per corriols fressats entre el bosc.

Ràpidament sortim del bosc seguint la pista, que ja no està asfaltada i entrem en terreny de prats de pastura. En to moment veiem molt proper el nostre objectiu: el Puig de l'Estella, resseguint la Carena que ve del Tres Vents. Abans de fer el sostre comarcal passarem pel Puig de Sant Pere, més alt però íntegrament a la comarca del Vallespir.

A la dreta de la imatge el Puig de l'Estella, a l'esquerra el Puig de Sant Pere, units pel Pla de la Pilota i el Collet de Pei

Quan arribem a una primera mina a cel obert, l'itinerari del GR tomba a l'esquerra per cercar el Coll de la Cirera i la carena. Podríem seguir un sender direcció al Collet del Pei i fer l'ascensió més directa, però no tenim gens de pressa i volem gaudir de l'excursió!

El GR fa un gir cap a l'esquerra on veiem un pal. Tot molt ben senyalitzat en tot moment

Seguim guanyant metres de manera còmoda pel camí fins que arribem a una segona mina a cel obert, aquesta molt més gran que l'anterior. Ens podem fer una idea de com era de dura la feina de mineria a aquesta alçada i condicions poques dècades enrere.


Ja som força amunt i les vistes sobre la vall del Tec son ja boníssimes. Sense gairebé adonar-nos i amb un darrer esforç arribem al Coll de les Cireres. Aquest encalavament és un creuament de camins. Som ja a la carena i albirem per primera vegada l'imponent Canigó, que s'amagava darrera del Tres Vents, ja que es troba desplaçat del primer.

També tenim ja fantàstiques vistes sobre la vall del Tet i el Conflent i els pobles més alts de la comarca. Estem ja per sobre els 1.700 metres, gairebé ja al sostre de la nostra excursió.

Vista enrere per on hem ascendit. Amb la vall del Tec i les serralades que separen el Vallespir de l'Alta Garrotxa

La carena direcció Tres Vents. En primer Pla, el Puig de Pèl de Ca, seguit del Gallinàs i el Tres Vents, el Sostre del Vallespir. A mà dreta, ben pelat, el pic del Canigó, de 2.784 msnm

El GR segueix direcció al refugi de Cortalets i el cim del Canigó. Nosaltres agafem el camí carener, que ve descendent del Puig de Pèl de Ca. L'agafem cap a la nostra dreta, direcció el Puig de Sant Pere, que el tenim a tocar. Aquest sender està molt ben senyalitzat amb marques grogues.

En qüestió de pocs minuts arribem al primer cim del dia: el Puig de Sant Pere. Aquest cim té 1.786 metres d'altitud (8 més que el nostre sostre), però es troba a la comarca del Vallespir, el sostre del qual és el Tres Vents, gairebé 1.000 metres més alt.

Resseguim el sender carener cap al Pla de la Pilota i el Collet del Pei, que veiem anteriorment. La carena és una zona ondulada per on s'avança de manera molt agradable. Una vegada al collet ens queda el darrer esforç per assolir l'objectiu del dia, el Puig de l'Estella!

Al cim i trobem un grup de cavalls pasturant. Ens acostem també a un segon cim que hi ha a escassos metres. Tenim unes vistes encara millors del Canigó i Tres Vents, així com tota la plana Rossellonesa, que se'ns obre davant nostre. El dia, a més a més, acompanya!



Les Alberes i la plana rosellonesa

Tot el massís del Canigó: el Pèl de Ca. Gallinàs, Tres Vents i Canigó

Els darrers contraforts del massís del Canigó, la vall del Tet i el Rosselló

Des del cim veiem ben a prop el cotxe al Coll de la Descàrrega, hi podríem arribar baixant directament pel Collet. Preferim però acostar-nos a la Torre de Vetera, que veiem en tot moment. Per fer-ho cal seguir el corriol carener senyalitzat en marques grogues. Des d'aquest punt les marques són més freqüents, però el camí i la direcció són molt evidents.

Anem perdent alçada còmodament, amb la Torre de Vetera sempre al fons, sobre un turonet a prop d'una pista (la de tornada)

Finalment desemboquem a la pista que comunica el Coll de la Descàrrega amb la Torre de Vetera. El camí senyalitzat en marques grogues segueix avall per el vessant rossellonè cap a La Bastida i Sant Marçal. Nosaltres ascendim uns metres per arribar a la base de la Torre.

La Torre de Vetera es tracta d'una torre de guaita d'origen medieval, com moltes que existeixen al Vallespir. Es troba prou ben conservada. Aquest punt és també una bona Talaia de les Alberes i la Plana del Rosselló. Albirem també el Mar Mediterrani.



Únicament ens queda el camí de tornada. Cal resseguir la pista, totalment plana, que ens portarà en no més de 30 minuts fins al Coll de Descàrrega.


Genial matinal d'agost, gaudint d'un territori poc visitat i que ens deixa un gran sabor de boca. Tenim pendents els grans cims del massís per coronar el sostre del Vallespir, en una altra ocasió!

Salut i fins a la propera.