Ens plantejaven fer una circular partint des del Monestir de la Serra de Cardós, on trobem també una fàbrica envasadora d'aigua i un gran recinte d'un antic balneari en estat d'abandonament. Per arribar-hi cal seguir una carretera estreta però ben condicionada des de Rasquera. La zona de la Serra de Cardós és un espai força oblidat i aparentment solitari, però que amaga grans encants. La llàstima és que el dia no acompanyava massa: fred i boira, sobretot a la zona alta de l'excursió. Això va fer que el mòbil no s'ho prengués gaire be i va decidir aturar-se a mitja excursió, de manera que el track és incomplet.
Powered by Wikiloc
Deixem al cotxe al final de la carretera. A l'entrada del balneari i monestir hi ha una esplanada on es poden deixar cotxes. Trobarem d'altres aparcats de la central embotelladora. Si la zona està plena es pot deixar el cotxe en entrades anteriors que trobem a peu de carretera, que es el que vam fer nosaltres.
 |
| Aparquem el cotxe en una entrada de terra a la carretera, a l'alçada del Monestir. Cal seguir l'asfalt uns 300 metres per accedir a la pista de pujada |
Seguim uns metres la carretera amunt fins a trobar un camí a mà esquerra per iniciar l'excursió, ja a l'esplanada dels cotxes. Prenem aquesta pista que va pujant de manera tranquil·la i observem una gran roca, on hi trobem al capdamunt l'Ermita de la Columna o de Sant Simeó. Per accedir-hi en surt de la pista un camí amb una cadena al costat d'una petita construcció. A la tornada baixarem per allà, però ara seguirem la pista amunt.
 |
| L'ermita de la columna. El camí de baixada passa per la base de la roca |
 |
| Camí a ma esquerra que hem d'agafar i deixar la pista. Avui ens acomapanyen molts amics i amigues, com el Pau i l'Arnau |
 |
| El monestir a vista d'ocell |
 |
| La Font de l'Oliver, totalment seca |
 |
| Corriol en pujada que surt direcció a la Creu de Santos |
El primer tram del camí discórrer per bosc fins al fons d'una petita vall. A partir d'aquí el panorama canvia completament. Desapareixen els arbres i apareix la roca i petits arbusts. La boira, que intuïm ens envoltava feia estona, ara ens mostra completament. El vent també ens colpeja la cara i augmenta la sensació de fred. La pendent augmenta i cal seguir un camí que s'intueix perfectament entre el terreny. A més a més trobem moltes fites que fan impossible la pèrdua.
 |
| Primer tram arbustiu que ens portarà al Coll del Mortero |
Arribem a un primer coll: el Coll del Mortero. Pel que sabem i imaginem, les vistes serien ja ben bones des d'aquest punt, llàstima que el dia no acompanyava. Tenim fred així que cal seguir el camí amunt uns altres 10 minuts fins arribar a un encreuament de camins senyalitzat per unes fletxes metàl·liques: a mà esquerra hi ha el caminet en baixada que agafarem més tard. Ara seguirem a mà dreta per fer els darrers metres d'ascensió fins al cim. EL camí, més enllà de les fites, està senyalitzat també amb punts grocs sobre les roques.
 |
| Coll del Mortero envoltats de boira |
 |
| L'encreuament de camins. Seguim amunt per arribar el cim. Aquest tram el farem de pujada i baixada. |
Després d'un darrer tram arribem al cim. Hi trobem un vèrtex geodèsic i una llibreta per deixar constància de la nostra arribada. És una llàstima que faci aquest dia ja que les panoràmiques dels Ports i la Vall de l'Ebre son molt boniques. No ens hi estem massa estona que fa molt fred.
 |
| Hem fet el cim! Aquí veiem també a la Meritxell i la Rosanna. I encara ens faltaven l'Anna i la Núria. Avui érem una bona colla! |
Agafem la baixada ràpid fins a l'encreuament anterior i seguim avall. El camí ràpidament s'endinsa dins el bosc, protegit per alzines, roures i pins, cosa que agraïm. De manera ràpida arribem a l'enllaç amb el camí anterior, el de la Font de l'Oliver. Trobem una placa metàl·lica a la roca que indica les direccions dels camins.
Aquí cometem un error: agafem el Camí a ma dreta. Cal seguir el camí a l'esquerra, indicat com a balneari. Uns 100 metres més tard trobarem el trencall que só que hem d'agafar. Tornem a trobar una placa: seguint el camí arribaríem a la Font de l'Oliver. A mà dreta però surt un camí en baixada senyalitzat com a Font del Teix. Cal agafar aquest camí que ens portarà per el fons d'un barranc. El camí fa força pendent, amb algun tram on trobem alguna corda fins i tot. Però es fa de manera molt còmode i agradable sota frondosos arbres del bosc mediterrani.
A la part inicial caldrà superar una tanca de color verd que protegeix la zona alta de la Creu de Santos, el camí ho permet fer sense dificultat. Anirem perdent altura fins a arribar a la Cova dels Porcs, un encreuament de camins: a ma esquerra ens queda un camí que ens porta a l'Ermita de San Onofre i passa per el cantó d'unes parets. Nosaltres agafarem el camí indica Balneari. Aquest camí anirà resseguint el trajecte d'un torrent, ara ja si amb molt menys desnivell.
Passejar per aquest entorn és molt agradable, així que gairebé sense adonar-nos arribarem a la base de l'Ermita de la Columna, on hi podem accedir per un petit corriol. Si seguim recte el camí sortirem a la cadena que enllaça amb la pista inicial de pujada. Tan sols ens quedarà desfer la pista cap avall fins a arribar altre vegada al cotxe
Malgrat la boira i l'accident de l'equivocació i quedar-se sense GPS per marcar el track, l'excursió ha sigut molt agradable i ens ha permès lluitar contra el fred matiner de desembre. A més a més, realitzar-ho amb tants amics i amigues ha sigut també una molt bona experiència. Ens queda molt per descobrir cap al sud!
Fins la propera!
