Barcelonès: Tibidabo

l'agost és temps de vacances, i això implica estar poc per casa. El que no podia fer era encetar el blog i deixar-lo ja mig aturat a la primera de canvi, així que he aprofitat un peit forat de 2 dies per Catalunya per a realitzar el 4t sostre comarcal dels Països Catalans: el cim més alt del Barcelonès, el Tibidabo (521m).

Pensareu, uff, quin cim més difícil, si hi pots arribar amb cotxe! O amb bus o fins i tot amb funicular. Però, i si us dic que m'han sortit 17Km per Collserola, ja no és una passejada dominguera. Atentes i atents a l'entrada d'avui perquè us descobrirà una nova perspectiva del famós cim barceloní.

Powered by Wikiloc

Track wikiloc

Tenir el Parc Natural de Collserola a tocar de casa és un plaer immens. Aquesta facilitat d'accés, i la seva gairebé infinita quantitat de pistes, corriols camins diversos m'han convertit en un enamorat de la Serralada. I he volgut treure-li tot el suc possible a aquest cim comarcal ascendint des de la vessant de Sant Cugat i Cerdanyola, probablement la més salvatge i feréstega de tota la Serralada.

L'ascensió ha sigut de tarda. Sempre que fas això, te la jugues a que cap impediment interfereixi en el temps programat i puguis acabar amb llum. Avui però, si que hem trobat un petit imprevist que ha allargat la ruta. La idea era partir de Can Borrell, un restaurant situat a una vall Collserolenca i realitzar un itinerari circular de uns 12Km. Però, en arribar a la pista que connecta la carretera de Cerdanyola a Horta amb la Masia, ens hem topat amb un cartell que indicava que el camí sols estava obert en horari de servei del restaurant. Així que canvi de plans: aparcar a l'Àrea de Can Coll i caminar, a l'inici per carretera i després per la pista els 2,3Km que separen els dos punts.

Deixem doncs el cotxe a l'Area de Can Coll, centre d'Educació ambiental del Parc, en el parquing més allunyat i caminem amb compte pel voral de la carretera fins que trobem la pista direcció Can Borrell a ma dreta. Seguim per una pista aburridota una estona, però que ens mostra paissatges que no t'esperes trobar a Collserola, com aquest gegant Prat, cultivat per Can Borrell

Un cop a Can Borrell, cal agafar una pista que surt darrere seu en un trencall que indica "Pantà de Can Borrell i Carretera de l'Arrabassada". Atenció a aquestes indicacions perquè les anirem seguim en tot l'ascens. A mà esquerra apareix una pista en pujada que és per on arribarem més tard.

De pujada veiem com la tardor ja s'acosta i a la vora de la pista van creixent ja tímids Pets de llop, que, si son joves, son comestibles, tot i que no son massa apreciats. Poc després, a ma esquerra, unes escales baixen en direcció al Pantà de Borrell, a la presa.

El trencall que condueix a la presa del pantà

El pantà es un dels dos que trobem a Collserola junt amb el de Vallvidrera. Tot i ser molt petit i no tenir ja funcionalitat hídrica (antigament abastia d'aigua els cultius de Can Borrell, actualment de secà), segueix sent un espai clau per a la biodiversitat del Parc, ja que es tracta d'un important zona humida

Atravessem el pantà i seguim un camí amb passamans que l'envolta. Ja a la cua del pantà, una pista s'enfila i, a la 2a corba de paella, ens endinsem per el bosc dins un petit corriol. El camí és un pel selvàtic, però val la pena! Va paral·lel a la llera del torrent i, quan el creua, s'enfila fins a un camí més gran que puja direcció Tibidabo. Aquest tram es pot evitar, ja que aquest camí passa també pel pantà.

Corriol amunt en creuar el torrent

Un cop al camí, aquest no te pèrdua. Es tracta d'un forta pujada en un terreny molt marcat per l'aigua. Trobem diversos encreuaments, però sempre cal seguir amunt seguin les indicacions de "Tibidabo i Carretera de l'Arrabassada", no té pèrdua. A vegades ens sembla estar al Camí dels Francesos, a Montserrat, amb fortes pendents sobre roca!

Després d'estona pujant fort entre frondosa vegetació, una corba s'obre per observar d'on venim. També trobem una fita que ens transporta a bastants anys enrere

La plana del Vallès, coronada per el cim de La Mola

Seguint pujant trobem un altre tresor del parc: el Viaducte de Can Ribes, un pont de 85 metres de llarg que atravessa un fondal i que formava part d'una gran casa inacabada de inicis dels segle XX. Les vistes des del Viaducte del Tibidabo i de Collserola amb Monterrat al fons són genials.

Poc després del viaducte sortim a la carretera de l'Arrabassada. Cal seguir-la uns metres per el voral fins que a ma dreta surt una pista cap amunt, cal creuar la carretera, agafar la pista i endinsar-se ràpid cap a un corriol direcció Tibidabo. El corriol dóna a una font i a un camí amb les primeres cases que voreja el cim per sota. Cal seguir-lo fins al pàrquing del parc d'atraccions.

Pista en ujada a la dreta de la carretera

Voregem per sota el cim amb unes bones vistes

Un cop arribem al parquings, tan sols cal superar dos grans corbes fins a l'entrada del parc i pujar l'escalinata que ens porta a l'entrada del Temple que corona el cim barcelonès. Un cop a dalt, les vistes de Barcelona i Collserola son, senzillament, impressionants, i encara ho són més amb aquesta llum vespertina.

Ràpid baixem que es fa tard. Seguim el camí pavimentat a ma dreta direcció Arrabassada fins al primer parquing, on agafem un corriol en baixada que ens porta fins al punt anterior, allà agafem un corriol planer senyalat per "Font de la Salamandra" que ens porta altre vegada a la carretera

Trencall que cal agafar a la dreta direcció "Font de la Salamandra". Per l'esquerra haviem pujat anteriorment

Altre cop a la carretera, cal seguir-la baixant uns metres direcció Barcelona fins que, a ma esquerra, surt un camí marcat amb diversos PR i el GR-92. Aquest camí va paral·lel a la carretera fins al pàrquing del Coll de l'Erola. Un cop allà fem un gir de 180º per agafar una pista en baixada amb indicacions de "Sant Medir i Can Borrell" i fletxes grogues.

Ignorant diversos encreuaments, seguim les marques i els pals indicadors. El camí ens porta al fons d'una vall: el Torrent de la Salamandra. Anem baixant per un paisatge tupit que ens fa dubtar si ens trobem al costat de Barcelona o al mig de l'Amazones.

En sortir del torrent, apareixem a una pista que ens porta fins a Sant Medir, una amagada Ermita al mig bell mig de la Serralada

Ja aquí, i amb pressa per la llum, seguim la pista direcció Can Borrell, un cop arribem cal desfer el camí fins a Can Coll, on arribem ja de nit.

Aquesta ruta preten mostrar una altra manera d'assolir el sostre del Barcelonès, per una vessant natural, salvatge i que amaga racons com els que hem anat trobant. Recomano, però, assegurar-se que el pàrquing de Can Borrell estigui obert, per estalviar-se 5 Km estèrils. Si no, una altra alternativa és accedir amb cotxe fins a Sant Medir, retallant la circular.

Salut!