La comarca del Maresme té la qualitat de unir mar i muntanya d'una forma gairebé perfecte al llarg de la seva allargada geografia. La Serralada del Montnegre i la del Corredor, que formen un Parc Natural, son les protagonistes de l'excursió d'avui.
Powered by Wikiloc
Link wikilocPer arribar a l'inici de la nostra excursió cal circular uns 9Km per una pista no asfaltada des de Sant Celoni. La pista està en bones condicions per a qualsevol tipus de vehicle. Seguim indicacions direcció a Sant Martí del Montnegre i el restaurant Ca n'Auladell, on hi trobem una zona d'aparcament habilitada i mapes del parc que marquen l'inici i pas de diverses excursions. Ens trobem al bell mig del Parc, vora ja els 500 metres d'alçada. El temps és fresc i amenaça plugims al llarg del recorregut.
De la mateixa zona d'aparcament en surten uns graons de fusta amb una indicació al costat que senyalitza l'itinerari SL-C 103. Aquest itinerari el seguirem gran part del recorregut. La pista ascendeix de manera còmode, compartint camí amb el GR-92 sota una coberta boscosa de roures. Aquesta serà una de les principals característiques de l'excursió. Itinerari frondós, humit i molt verd, ideal per a realitzar-lo en aquesta època de l'any, on les fulles comencen ja engroguir-se i l'aigua hi és ben present.
 |
| Indicador d'inici del sender SL-C 103 escales amunt. Aquest primer tram és compartit amb el GR-92 |
Poc després deixarem el GR i el SL, que segueix per la pista a mà esquerra per agafar un camí més estret a ma dreta no senyalitzat. A partir d'aquí la pujada es fa més pronunciada. El camí no està senyalitzat però no té pèrdua: es creuen un parell de petits barrancs on podem trobar aigua i alguns bifurcacions, però sempre prenem el camí que enfila amunt. Ens trobem sota un bosc de roures i castanyers fantàstic i finalment arribem a un coll: Collet de la Font de Llorà, que és un encreuament de camins.
 |
| Moment que deixem la pista del SL i el GR per endinsar-nos al bosc a mà dreta |
 |
| Moments del camí de pujada al Collet de la Font de Llorà |
Un cop al coll cal girar a l'esquerra per una pista que planeja uns metres però ràpid agafa una forta pujada de uns 100 metres. Just a dalt, a ma dreta en surt un camí molt ben marcat que ens portarà al nostre sostre comarcal. Hem d'agafar quest camí que planeja uns metres fins a un clar del bosc. Cal parar atenció en aquest punt: sembla que el camí desapareix, però hi ha un petit corriol entre uns arbusts per on ens hi hem d'endinsar.
 |
| Just a dalt de la forta pujada surt el camí a ma dreta que cal agafar |
 |
| El camí ens porta a un clar d'on surt un petit corriol entre els arbusts |
Un cop dins el corriol, cal estar atents perquè a ma dreta trobarem una fita i unes marques de cercles blaus. Ens indica l'inici del corriol del darrer tram del turó de'n Vives. Anirem seguint aquest camí entre troncs caiguts i vegetació frondosa. No és un camí gaire concorregut però s'intueix perfectament i està ben marcat amb senyalització blava i verda fluorescent. En un tancar i obrir d'ulls ens plantem al nostre primer cim del dia: el Turó de'n Vives.
 |
| Fita que marca l'inici del corriol |
 |
| Senyalització verd fluorescent que ens acompanya per el camí verd i frondós fins al cim |
El cim del Turó de'n Vives no és gaire espectacular. Està cobert de vegetació i no té vistes. Però aquesta darrera part ens ha encantat i ens ha traslladat a pel·lícules de follets del bosc, tan sols per aquesta experiència val la pena! Trobem la característica placa i una bústia amb una llibreta on podem deixar palesa la nostra ascensió!
Toca baixar per on hem pujat i tornar a aparèixer a la pista anterior en pujada. Ara seguirem a mà dreta, fent petits tobogans amunt i avall però sense perdre alçada: ens trobem a la carena i, és en aquest punt, on podrem gaudir d'alguna vista del vessant marítim de la Serralada en alguna clariana boscosa. Arribarem a un encreuament de camins. A mà dreta, del cantó mar, prové el GR-5. Davant nostre surt recte i cap avall la pista per on segueix el GR. Ens hi unim i comencem un altre seguit de tobogans sempre seguint la pista i indicacions del GR i altre vegada el SL-C 103.
 |
| A l'encreuament de camins seguim recte i en baixada per la pista per on va el GR-5 |
El camí torna a ser preciós, la pista discorre sota un bosc de castanyes. En trobem moltes al terra dins la seva closca! També travessem una petita fageda molt humida. Sense gairebé adonar-nos-en arribem al 2n i darrer pic de la jornada: el Turó Gros o de la Telefonista, de tan sols 1 metre menys que el Turó de'n Vives. És un altre cim sense vistes a peu de camí coronat per una torra de guaita contra els incendis.
Seguim la pista ara en lleuger descens i seguint els pals indicadors del SL-C 103. Passada una estona de pista, a ma esquerra surt un camí, indicat amb el SL i una indicació a ma de Santa Maria del Montnegre. Ens hi introduïm i comencem un preciós descens per un camí estret sota un bosc d'avellaners i castanyers. Com podeu veure la riquesa arbòria a l'excursió d'avui és brutal!
 |
| Deixem la pista i agafem el camí senyalitzat a ma esquerra |
 |
| Seguim indicacions del SL-C 103 i Santa Maria |
 |
| Ja ha arribat la tardor! |
Seguim ara ja la pista en suau baixada marcada com a SL i GR-92. La pista es fa molt còmode entre roures i castanyers. En alguna corba observem bones vistes de la part nord del Vallès amb el Montseny i les Guilleries de fons. Tot baixant trobem 2 punts més d'interès: un antic forn de carbó i un altre arbre monumental: l'alzina grossa de Can Presas.
Finalment, i després de deixar enrere la Masia de Can Presas arribem altra vegada al punt inicial finalitzat així la nostra excursió. El temps ens ha respectat força finalment i hem pogut gaudir d'una magnífica excursió d'inicis de tardor!
Fins la propera, salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada