Alt Penedès: Puig de Solanes

Ara que és època de dinars copiosos i de família reunida al voltant de la taula, va be trencar una mica esquemes i aprofitar els dies de vacances per a fer una mica de muntanya, i això és el que m'he proposat! Comencem per el primer sostre comarcal que he visitat: el Puig de Solanes (913 msm), el punt més alt de la comarca de l'Alt Penedès i límit comarcal també amb l'Anoia i l'Alt Camp, situat al terme municipal de Pontons a la Serra dels Esgavellats.

Hem plantejat una excursió circular força senzilla i amb poc desnivell. Acostarem el cotxe ja fins a força alçada. Per la carretera que connecta Pontons amb la Llacuna trobarem la masia Solanes, on hi ha un espai sota un arbre on podrem aparcar-hi. Per arribar a aquest punt es pot venir tant des de la vessant de Vilafranca com la d'Igualada.

Powered by Wikiloc

Una vegada deixat el cotxe, cal agafar la pista en pujada que passa pel costat de la masia Solanes. Després de fer uns metres, enllaçarem amb un camí perpendicular a la nostra esquerra que puja de manera més lleugera. Segons altres tracks, aquest camí és ja el GR-172 i hauriem de trobar indicacions. Contràriament no en vam trobar, però si que hi havia un punt de colr verd. Ens guiarem amb aquesta senyalització per anar seguint el camí. Tot i això, és un camí amb certa pèrdua ja que no hi ha gaires senyalitzacions i aquestes son difícils de veure. En general cal seguir sempre el camí més ben marxat, que segueixi en direcció sud la carena i amb lleugera pujada.



El camí és força còmode. Aproximadament al quilòmetre 1 de la nostra ruta trobem una altra bifurcació. Fins aquí sempre seguiem direcció sud, seguint el camí cap a la nostra esquerra. Ara però, caldrà seguir el camí que segueix en pujada tot recte. Pocs metres després, ara si, enllacem amb el GR-172 i trobem ja un camí perfectament senyalitzat amb les marques vermelles i blanques

Al quilòmetre 1 aproximadament deixarem el camí direcció sud paral·lel a la carena per agafar el camí recte que enllaça amb el GR-172

Un cop al GR, el seguim cap a la nostra esquerra pocs metres fins que trobem una senyal direcció al Puig de Solanes. A la nostra dreta surt un costerut corriol que porta a una tartera i una petita grimpada senzilla entre alzines i pins. Es tracta d'un Sender Local (SL) senyalitzat amb marques verdes i blanques, o solament blanques. Tot i ser molt costerut i tupit de vegetació, les senyals i son mlt presents, i després de pocs minuts arribarem a un petit altiplà que ens conduirà fins al Cim del Puig Solanes, amagat sota la vegetació i que és coronat per una marca de pedres i la ja clàssica bústia amb llibreta on hi podrem deixar constància de la nostra ascensió.

Indicador d'inici del SL que ens porta al cim del Puig de Solanes

El cim no te cap mena de vista, està cobert per vegetació. Unes pedres amuntegades i una vella bústia ens corroboren que em assolit el sostre comarcal.

Seguirem la nostra excursió per l'únic caminet possible, indicat per les marques del SL travessant la clariana del cim. En pocs minuts apareixem a una gran pista que ressegueix tota la carena de la Serra dels Esgavellats. L'agafarem a ma dreta i veiem ja el nostre proper objectiu: el Puig Castellar, cim més alt que el que acabem de realitzar, però que pertany a la comarca de l'Anoia, que el seu sostre al Massís del Montserrat. Aquest proper cim està coronat per unes antenes.

Tenim tota l'estona la referència de les antenes del Puig Castellar. Aquest tram es fa de manera olt còmode i agradable

Avançant per la carena tenim molt bones vistes de la comarca de l'Anoia i el Pirineu poc nevat al fons

El camí ens porta a un camp a la base del Puig Castellar. Hi ha un encreuament de camins, sols cal seguir el que puja fins el cim de manera clara. Després d'aquest darrer tram arribarem a una gran esplanada on tenim unes fantàstiques vistes de 360º de les comarques i muntanyes properes: Penedès, Anoia, Montserrat, Garraf. Podem veure també el mar i la punta de a torre del Tibidabo. També reconeixem perfectament la Mola i els cims del Montseny. El dia ens acompanya!

Després de descansar uns minuts i gaudir de les vistes fem via de tornada. Solament cal desfer uns metres el camí per on pujavem per agafar un trencant a ma esquerra per un camí que s'endinsa en baixada per un bosc.

Pràcticament des del mateix cim surt un camí a ma esquerra. Recte segueix el camí ample per on hem pujat abans

Després d'una curta i ràpida arribem a un camp i enllacem amb un camí que el rodeja. Sortint del camp veiem una indicació de les restes del Poblat Iber de Castellar. Aprofitem i fem una petita visita, sols cal desviar-se uns metres del camí. 

Indicador que senyala el camí del Poblat Iber

Les restes semblen un bon lloc per passar una estona tranquil i amb bones vistes

Un cop vist, tornem al camí que caldrà seguir fins a enllaçar novament amb el GR-172. Hauriem d'agafar a ma dreta i ens portaria de nou a la Masia Solanes, per una pista que travessa diverses propietat. I parlo amb condicional perquè no vam poder seguir el pla previst. Ja a la primera masia, poc després del trencall, quan m'hi acostava van aparèixer 3 gossos grans corrent i bordant cap a mi. No vaig tenir altre remei de marxar corrent fins que em vaig allunyar el suficient perquè paressin. Realment va ser un moment molt desagradable i perillós. No se com hagués acabat la cosa si no hagués pogut reaccionar a temps o córrer tant. Entenc que és un debat complex, però sent un GR, penso que els excursionistes hauriem de gaudir de certa seguretat en el nostre camí.

Enllacem amb el GR que ens portaria fins al cotxe travessant diverses masies.

Amb la correguda vaig desfer el tros que havia fet de GR fins aparèixer a la carretera. Vaig decidir, per seguretat, fer la tornada per l'asfalt. Es tracta d'un camí de muntanya asfaltat per on circulen solament bicicletes i algun cotxe despistat a baixa velocitat, de manera que tampoc és una mala opció. Fins i tot es pot gaudir de bones vistes. En poca estona arribarem altra vegada on haviem deixat el cotxe.

Des de la carretera tenim bones vistes dels camps i les valls de la zona més muntanyosa de l'Alt Penedès.

Donem per finalitzada aquesta circular amb un regust amarg. La mala experiència dels gossos potser no ens fa valorar positivament la sortida. Sigui com sigui hem gaudit d'una excursió de 2 hores que ens ha permès descobrir nous territoris que probablement no hagués visitat si no fos de l'existència d'aquest projecte.

Fins la propera! I bones festes!

Vallès Occidental: La Mola

Ja se'ns estan esgotant els cims "propers", però encara queda alguna comarca veïna inexplorada. Avui tocava visitar el Vallès Occidental i el seu cim més alt: La Mola (1.103 msm) , cim més alt del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

La Mola és una muntanya ben reconeguda al prelitoral català i un punt d'atracció de molts habitants de Barcelona i la seva rodalies. La muntanya està formada per espectaculars conglomerats que formen roques i formacions característiques, de manera similar a Montserrat, així com avencs i petites agulles. En la seva part més alta hi trobem un altiplà coronat pel monestir romànic de Sant Llorenç del Munt, que acull també un restaurant molt visitat. La proximitat de la muntanya a molta població és a la vegada una oportunitat i un risc, ja que degrada el paisatge i les urbanitzacions més altes de Matadepera (fins a una cota de 800 metres) en dificulten la seva conservació.

L'ascensió més habitual a aquest cim és per el Camí dels Monjos: un costerut camí de poc més d'una hora deixant el cotxe a la part més elevada de Matadepera. Com sempre però, intentem buscar una ruta circular i descobrir més al·licients que ens ofereix l'entorn on anem. D'aquesta manera realitzarem una assequible circular ascendint primer el Montcau des del Coll d'Estenalles.

Powered by Wikiloc

Track wikiloc

Arribem amb cotxe fins al Coll d'Estenalles. Ens trobem ja al vell mig del Parc Natural. Punt de trobada de diversos camins i GRs i on també hi ha el centre d'informació i interpretació del parc. Iniciem l'excursió en pujada seguint el GR5 direcció Montcau i la Mola per una pista asfaltada.

Ràpidament trobarem un petit corriol que deixa la pista asfaltada per arribar al cim del Montcau. A partir d'aquí trepitjarem conglomerat. El camí està marcat amb unes cordes per reduir al màxim l'erosió. El darrer tram és força dret i caldrà fer servir les mans, però no te cap perill ni dificultar. EN pocs minuts haurem arribat al primer cim del dia: el Montcau! Un cim pela i rodó de roca conglomerada amb unes vistes fantàstiques de Montserrat, interior de Catalunya i el Pirineu ben carregat de neu.

Agafem el camí direcció Montcau. Avui ens acompanya la Mar a l'excursió!

Des del cim, on trobem un vèrtex geodèsic i una taula d'orientació geogràfica, observem un escènic mar de núvols que cobreix l'altiplà central amb els cims nevats del Pirineu al fons sobresortint.

Montserrat es divisa estupenda avui

Proper objectiu: La Mola!

Un cop hem gaudit de les vistes, desfem el darrer tram costerut i seguim l'itinerari per una carena rocosa en lleugera baixada direcció al Coll de les Eres. Aquest coll és un encreuament de camins. Enllacem altre vegada amb el GR5. Del coll en surt un camí ben marcat i indicat direcció la Mola: el SL-C 54. La frondositat de l'entorn on estem ens regala uns jocs de llums espectaculars amb els núvols baixos i la humitat.

Coll de les Eres

El camí que s'inicia aquí és preciós. Caminem coberts de vegatció, amb tota l'esplendor de la tardor: colors, bolets, bassals, petits rierols... Son 3 quilòmetres de camí força plans en general. Al mig hi ha un descens abrupte per un tram boscós que ens ajudarà a superar una vall. Val la pena gaudir de l'entorn

Finalment arribem a una clariana. Observem com un barranc que sembla insuperable separa el nostre vessant del de la Mola. Seguim el camí, sempre ven marcat per un flanqueig sobre conglomerat i arribem a un coll al fons del barranc on veiem una espectacular agulla: el Morral del Drac.

Un barranc separa la nostra muntanya de la Mola

El Moral del Drac, freqüentat per a molts escaladors

Un cop al coll ens queda el darrer esforç: 150 metres de desnivell a cobrir en sols 900 metres de camí. Ara ja ens enfilarem ben amunt flanquejant parets de conglomerat i trams costeruts dins del bosc. El camí no te pèrdua, està molt ben senyalitzat en pals metàl·lics verds. El camí també sempre és molt intuïtiu. Les pluges dels darrers dies donen encara més verdor i frescor i petites rieres cauen roques avall per tot arreu.

Finalment sortim a l'altiplà i recorrem els darrers metres fins al nostre sostre comarcal. La presència de gent és molt gran. Per sort venen la majoria per el Camí dels Monjos. El nostre camí ha sigut força tranquil. Gaudim una bona estona de la seva panoràmica de 360ºC i del Monestir, que inclou un petit centre d'interpretació i història. Els núvols han anat en augment i la visibilitat ja no és tan bona com al Montcau.

Després de fer un descans i un mos reprenem el camí de tornada. Tan sols cal desfer els nostres passos. El camí està senyalitzat en ambdues direccions, de manera que no te cap pèrdua. Arribats altre vegada al Coll de les Eres, seguirem el GR-5 direcció Coll d'Estenellaes. Es tracta d'una pista asfaltada que discórrer en lleugera baixada sota el cim del Montcau, sempre visible. Creuen petites rieres i torrents que venen de l'interior de la roca conglomerada. Finalment arribem al nostre punt d'inici.

Una excursió matinal molt bonica i tranquil·la que ens ha permès gaudir de Sant Llorenç del Munt i la Mola sense les habituals aglomeracions per la seva vessant més típica. Us animem a probar-la, sobretot en aquesta època de l'any.

Salut!

Osona, La Selva i Vallès Oriental: Matagalls, Les Agudes i Turó de l'Home

Era 12 d'octubre. El dia que el país veí commemora la "Hispanitat" i en fa Diada Nacional tot commemorant un genocidi. Nosaltres no tenim res a celebrar, però si que tenim molts cims a pujar. I amb encara més motiu quan es celebraven accions com els Cims per les Invisibles o els Cims per la Llibertat per exigir la llibertat de les preses polítiques i la tornada a casa de les exiliades.

Amb més arguments que mai doncs, ens vam llevar disposats a conquerir tres nous sostres comarcals en una sola excursió. Avui la jornada era dura. Anàvem fins al Montseny per fer una ruta circular ben llarga per coronar els seus 3 cims més emblemàtics, que a la vegada són sostres comarcals: el Matagalls (1.697 msm), Les Agudes (1706 msm) i el Turó de l'Home (1.708 msm), cims més alts de les comarques d'Osona, La Selva i el Vallès Oriental respectivament.

Powered by Wikiloc

Track wikiloc

Ruta circular molt exigent avui. Amb molt quilometratge i molt desnivell, que requereix bona condició física tot i que, més enllà del fort pendent en diversos trams, no comporta complicacions tècniques. Aquesta circular ens permet, en una sola jornada, caminar per el cor del Massís del Montseny, des de les seves valls més frondoses, travessant espectaculars fagedes i boscos de castanyers i coronar als seus cims més alts, envoltats de tarteres i prats. Per a totes les persones que vivim a prop de Barcelona, el Montseny són els nostres petits Pirineus i a mi personalment m'encanta  gaudir-ne d'ell a qualsevol època de l'any, en especial la tardor, on els colors augmenten l'espectacle dels sentits.

L'excursió comença i acaba a l'Ermita de Sant Bernat del Montseny, on actualment hi trobem un Hotel. Deixem el cotxe al parking de visitants i comencem a caminar. Cal entrar dins la zona exterior de l'hotel i travessar-la fins a trobar un camí que surt darrere l'ermita. Comença un corriol que s'enfila en un pendent moderat. Cal estar atent, ja que ens trobem dins un bosc i surten diversos camins. El que hem de seguir està marcat amb fites, també trobem troncs i pedres que "barren" el pas per camins erronis. Cal parar força atenció en aquest tram.

El camí surt de darrere l'ermita

Després d'uns 400 metres apareixem a una pista que cal agafar cap a l'esquerra. Nosaltres ens vam equivocar i vam fer uns metres al revés. La pista planeja força fins que, en una corba marcada a la dreta es fa més petit i s'endinsa al bosc d'alzines altre vegada. El camí és similar a l'anterior. Corriol estret de fàcil pèrdua, però be senyalitzat amb fites, marques blanques i marques vermelles, que ens acompanyaran fins a pràcticament el cim. El camí creuarà algunes pistes antigues en desús, però sempre cal seguir les marques esmentades de color vermell i fites i cap amunt!

Després de creuar la darrera pista arribem a una esplanada amb moltes falgueres: hem sortit del bosc. Sovint les falgueres envaeixen l'estret camí entre elles, però podem passar sense dificultat. Un cop sortim del replà de les falgueres, el camí es torna a enfilar fort cap amunt. Sempre seguim les marques vermelles.

A vegades el camí presenta algun dubte, però en general està ben senyalitzat amb marques vermelles. Per intuïció molts cops també fem via. La pujada és forta. Aprofitem un petit replà amb bones vistes per fer un petit descans. Avui m'acompanya un un altre bon amic: l'Adrià. Les vistes són molt boniques: podem veure allà baix l'ermita d'on venim i també una bona panoràmica del Tagamanent i el Plà de la Calma, el sector més al sud del Massís.

Vessant per on ascendim el Matagalls. Al fons veiem l'ermita de Sant Bernat

Tenim una bona vista del Tagamanent i el Plà de la Calma. Ja estem propers a la seva alçada.

Seguim pujant sense descens, travessant algun tram més rocós, però que no comporta gaire dificultat més enllà del fort pendent. Finalment arribem a un coll ja a 1500 metres i ascendim per un prat fins al Turó de la Bandera. És molt agradable passejar per aquest entorn. Seguim el camí darrere un arbre molt bonic. El camí farà un breu descens fins al Coll de l'Home Mort, on connectem la ruta amb el GR que connecta Collformic amb Sant Marçal, i per on farem el descens del cim. Ja veiem el cim del Matagalls pocs metres per sobre nostre.

Turó de la Bandera. Cal agafar el camí que ens porta al Coll de l'Home Mort darrere l'arbre

Ja veiem el cim, coronat per una gran creu. El camí s'intueix tot passant per el Coll de l'Home Mort en primer terme, on s'uneix el GR-5

 Finalment arribem al nostre 1r objectiu del dia: el Matagalls! Cim més alt de la comarca d'Osona amb 1.697 msm. Les vistes de 360º són molt bones. Sobre un mar de núvols podem veure com treuen el cap els cims més alts de Montserrat i la Mola. També podem observar la Plana de Vic amb els cims del Pirineu al fons i la zona del Montseny cap on ens dirigirem tot seguit.

Després d'un descans i menjar alguna cosa, iniciem la baixada cap a Sant Marçal. Cal desfer el camí fet fins al Coll de l'Home Mort i, un cop allà, iniciar el camí de baixada tot seguint el GR-5. El camí està molt ben senyalitzat. La pendent es suau al principi però ràpidament augmenta el desnivell.  Hi ha parts molt boniques entre fagedes i alzinars. Finalment arribem al Coll de Sant Marçal, per on hi passa una carretera que creua el Parc. Baixarem unes escales per arribar a la font per reomplir cantimplores.

Preciosos boscos per on discórrer la baixada del Matagalls cap a Sant Marçal

Font de Sant Marçal, per on surt un bon raig d'aigua fresca i bona

Un cop plens d'aigua agafem la pista en pujada que surt davant la font que ens porta a un parking. Seguin la corba de la pista,a ma dreta en surt una nova amb una senyal de GR-5.2, és la nostra. La pista planeja uns 2 kilometres. Estem a una altura de 1000 metres i no ens ho sembla. És un molt bon moment per gaudir de l'entorn i preparar-nos física i mentalment per el que ve, que estem tan sols a la meitat de l'excursió!

Passats aquests quilòmetres, agafem un trencall a l'esquerra ben senyalitzat. Sempre anirem seguint pals metàl·lics amb les indicacions del GR. A partir d'aquí el camí s'endinsa en un bosc en forta pendent

A l'inici de la pujada travessarem dues vegades una tartera. Aquesta serà la tònica de la pujada: terreny rocós que, a vegades estarà despullat de vegetació. La pujada es va fent cada cop més forta amb trams on ens haurem d'ajudar de les mans per progressar. Tota ella, però, és dins del bosc i no comporta cap perill ni pas exposat. A vegades el camí pot ser dubtós, però si ens hi fixem be sempre trobarem alguna marca de GR o fita que ens l'indiqui.

Una de les tarteres de Les Agudes

El camí puja fort amunt entre preciosos boscos

De cop sortim del bosc i ja ens trobem a una alçada considerable. Veiem ja els cims més alts del massís i tan sols ens restarà un darrer esforç de forta pujada fins a arribar al Coll de les Agudes: ja som a la Carena que comunica els dos cims més Alts del Massís del Montseny. Des d'aquest punt sols ens quedarà una última pujada de no més de 5 minuts per arribar al cim de Les Agudes, sostre comarcal de la Selva amb 1706 msm. Bones vistes també des del cim. La boira ha pujat i travessa el Coll de les Agudes a una gran velocitat! Veiem també el Turó de l'home, el nostre darrer objectiu, sembla a tocar!

Descansem i mengem una miqueta i seguim sense pressa però sense pausa cap al Turó. Descendim fins al coll i seguim el GR que careneja direcció Turó de l'Home. El camí deixa la carena per descendir una mica cap a la vessant Nord del Massís per, finalment, fer una darrera pujada fins al Coll Sesbasses, per on passa la pista asfaltada que puja des de Sant Celoni. Un cop aquí agafarem una pista petita senyalitzada direcció al cim on arribarem amb uns minuts. Som al sostre del Massís del Montseny, al sostre del Vallès Oriental: el Turó de l'Home amb els seus 1.708 msm.

Fa força vent i boira, de manera que no tenim massa vistes. Portem moltes hores ja caminant, així que tornem ràpid cap al coll altre vegada. Els camins son múltiples: podem desfer camí, o agafar-ne un d'altre més directe.

Altre vegada al coll. Agafem un petit camí que baixa per la carena Sud del Turó. Està ben indicat darrere la tanca metàl·lica de la carretera. Comencem a baixar i tan sols començar, al mig del camí, trobem un parell de rovellons, és l'època, i més amb les darreres pluges. Llàstima que pujar cims i buscar bolets no son dues activitats molt compatibles.

A la baixada cal parar molta atenció. Al arribar al 2n tram boscós, surt un caminet petit a ma dreta que enllaça amb una pista que descendeix en forma de S. Nosaltres no vam saber trobar aquest camí i ens vam despistar. Desconeixem si s'ha malmès o va ser culpa nostra. En tot cas, quan ens en vam adonar, vam poder esmenar l'error. i Ens vam endinsar per un "caminet", força salvatge al principi, però que estava més marcat i aixafat. Aquest caminet travessa un parell de torrents secs i arriba a la pista esmentada tot planejant. L'ideal és no equivocar-se, però si voleu seguir el track, hi arribareu igualment sense massa dificultat. Tot i que l'inici del "camí" no sigui molt esperançador, no us feu enrere.

Un cop a la pista anirem baixant ja amb un pendent suau fent S molt àmplies. Trobarem alguna pista que en surt en pujada o planejant, les ignorarem. Sempre la pista que seguim que fa girs de 180º. Al 4t gir de 180, uns metres per sota del gir, surt una nova pista a ma dreta senyalitzada amb un pal verd matàl·lic amb la Indicació de Sant Marçal i Camí del Bovilar. Hem d'agafar aquest camí. Anirà planejant i, al final, després d'algun puja i baixa entre roques i boscos, desemboca a una pista asfaltada que agafarem cap a l'esquerra en sentit descendent. Anem paral·lels al riu Tordera.

Agafem la pista cap a la dreta. L'Adrià té ganes d'arribar al cotxe ja

Finalment el camí desemboca a una pista asfaltada que agafarem a ma esquerra

Tan sols ens queda seguir la carretera que baixa fins un pont que creua el riu i després comença a pujar. Passats un 300 metres, en una corba amb sorra a ma esquerra, ens endinsem a bosc per un petit corriol a la dreta que enllaça uns metres més amunt amb la pista que porta a Can Gorgs, una formatgeria. Un cop allà cal seguir la pista que travessa la Masia i seguir uns metres per el camí, indicat ja, direcció a Sant Bernat. Apareixem a la pista que ens hi porta. Tan sols caldrà seguir uns metres per arribar al parking.

Ens endinsem el bosc per un caminet que enllaça amb Can Gorgs. Cal seguir l'Adrià!

Ja som al cotxe, cansats d'una llarga jornada. Fa més de 8 hores que hem sortit i portem un bon "tute" a les cames, amb dues petites equivocacions incloses, però que hem pogut arreglar. Tot i això estem molt contents ja que tot ha sortit molt bé i hem coronat tres sostres comarcals d'una sola vegada, això no és pot dir cada dia! De fet és a l'únic lloc de Catalunya on és possible fer-ho!

Salut i fins la propera!