Gironès. Puigsou

Després de tenir aproximadament un mes el blog aturat per qüestions personals, tornem amb més força que mai, i és que teniem una excursió feta ja i preparada per a posar al forn però que fins avui no ha pogut veure la llum, i és que ja se sap... tot lo bo es fa esperar!

Aquesta excursió la vam realitzar el 5 de gener, en plena vigília de reis i el destí va ser la província de Girona, concretament la comarca de la capital, el Gironès, per poder ascendir el seu cim més alt: el Puigsou, conegut també com a Rocacorba i els seus 991 msm.

Com sempre ens plantejavem fer una circular, partint des de la vessant de Granollers de Rocacorba, a la bonica Vall de Llèmana. Segons els tracks consultats prèviament semblava una circular on caldria trampejar una mica per assolir-la, al final després de certa aventura la vam acabar fent nostra, però ens va sortir una excursió molt bonica i realitzable per a tots els pública, això si, en compte de seguir be el track.

Powered by Wikiloc

Per arribar al punt d'inici cal deixar el cotxe a prop de la Masia de Can Planes, al terme de Sant Martí de Llèmana. Passat el poble surt una carretera direcció al castell de Granollers, i poc abans d'arribar-hi, un camí asfaltat en parteix direcció a les masies esmentades. Just davant de Can Planes parteix el sender que haurem d'agafar, en lleugera pujada i molt ben senyalitzat amb marques grogues i blanques direcció Santuari de Rocacorba.

La pista puja de manera molt còmode fent corbes entre camps. A 1,6Km aproximadament arribem a Can Gelats i hi haurà un canvi important. Deixem la pista i agafem un corriol que en surt a ma dreta que s'enfila amunt pel bosc indicat amb marques blaves i grogues/blanques.

La pista discórrer entre bonics camps abans d'arribar a Can Gelats

Agafem un petit corriol que s'enfila pel bosc a mà dreta de Can Gelats

A partir d'aquí tot cap amunt, el corriol queda cobert per espessa vegetació i trobarem trams molt costeruts entre bosc, no cal fer cap grimpada però cal estar en forma. En poc temps arribarem a dalt de la carena, un cop veiem unes roques que deixaran pas a una esplanada. Haurem guanyat molts metres de desnivell!

Les marques blaves i grogues/blanques ens van acompanyant tota la pujada

Ja som a dalt!

Un cop a dalt seguim el camí que ara tomba a mà esquerra carenejant, farem algun puja-baixa fins a arribar a un darrer cim on s'obre el paisatge cap al nord-oest (Turó d'Espinassors). Les vistes de Guilleries, Montseny i Pirineus Orientals son genials.

Ara el camí inicia un descens i arribem a una clariana amb una cruïlla de camins. Enllacem amb un GR que cal agafar direcció descendent senyalitzat direcció Santuari de Rocacorba amb marques vermelles/blanques i grogues/blanques. Descendim suaument i ja veiem per primera vegada el nostre objectiu: el Puigsou.

Cruïlla de camins. Cal Seguir el GR direcció Santuari de Rocacorba

Veiem per primera vegada el nostre objectiu, ja està a prop!

El GR ens condueix a una pista que discórrer transversal al Puigsou. Aquí cal parar molta atenció. Per ascendir al Puigsou caldrà creuar en algun moment la riera que va paral·lela a la pista, per fer-ho però caldrà fer camp a través. Haurem d'agafar la pista a mà dreta i a escassos 100 metres s'intueix un pas de la riera, a l'alçada de Can Vives i Can Mitjans, un cop es crua cal fer camp a través per els seus camps de fruiters abandonats fins a petar a la façana de Can Vives, on hi ha una altra pista que puja fins a Can Mitjans, ràpid s'agafa a mà dreta un camí rocós que puja a ma dreta i pocs metres després es fa un gir de 180º per arribar fins a la Roca Barret. Les indicacions en aquest tram son escasses, o senyalitzen altres rutes per arribar al cim. Recomanem estar molt atentes als tracks i als mapes per no equivocar-se. En tot cas el terreny et permet esmenar l'error.

Pista de Can Vives a Can MItjans

Camí rocós a ma dreta que cal agafar previ al gir de 180º direcció roca Barret, es deixa la pista

Després d'aquesta petita aventura arribem fins a la Roca Barret, una curiosa formació rocosa. En aquest punt retrobem el camí ben fressat que cal seguir bosc amunt seguint marques grogues/blanques. El camí de pujada és molt bonic, amb alguns trams d'escales naturals entre roques i sense adonar-nos arribarem als peus del Santuari de Rocacorba.

Un cop a dalt, solament cal pujar unes escales per arribar al Santuari. No hi podem accedir, però en el seu entorn podem acabar d'arribar fins a unes antenes des d'on se'ns obrirà tota la plana de l'Empordà, Gironès, Cap de Creus, Banyoles... Un plaer per els sentits!

El cim del Puigsou amb el Santuari de Rocacorba en primer pla

El Santuari de Rocacorba des de la seva base

Després de fer un mos, descendim fins al Santuari i agafem una pista que ens enllaça ràpidament amb una carretera que puja fins al cim. Caldrà fer els darrers metres d'asfalt fins arribar al punt màxim que podem accedir. El tancat de les antenes ens impedeix arribar al cim real. Fotografiem però el cartell reservat per als ciclistes, una dura i clàssica ascensió per amateurs i professionals de la zona!

Banyoles als nostres peus, som ben a prop del sostre del Pla de l'Estany, que deixarem per una altra ocasió.

Iniciem el descens desfent el tram d'asfalt fins a enllaçar amb el camí que porta al Santuari. En aquest punt agafem a ma dreta un corriol que surt en descens per sota la carretera. Hi ha un cartell del Centre excursionista de Banyoles direcció Banyoles i Pla de Martí. EL camí te de tot, pujades, baixades, trams plans, estem a l'obaga i les fulles caigudes dels roures ens mostren un paisatge encantador. Estem seguint marques grogues/blanques altra vegada.

Finalment arribem a una esplanada i agafem a ma esquerra un camí groc/blanc direcció Granollers de Rocacorba. El camí es transforma amb pista i va descendint suaument. Després d'uns 500 metres, la pista segueix recte direcció Roca Barret, cal agafar una pista de terra que surt a ma dreta que en pocs minuts ens durà fins al punt d'enllaç del GR amb el camí paral·lel de la riera.

En aquest punt cal refer el GR ara direcció ascendent fins arribar a la cruïlla de camins anterior. Ens trobem a un coll, simplement el creuarem i seguirem recte per el camí que baixa per l'altra vessant. Esta`perfectament senyalitzat direcció Granollers i amb marques blaves, grogues/blanques i vermelles/blanques.

Solament queda deixar-se endur avall per corriols entra boscos, sovint amb més pendent i que. La vegetació és tupida, però a vegades s'obre el cel i ens permet gaudir d'unes vistes brutals de la Vall de Llèmana amb les Guilleries i el Montseny al fons.

Gairebé sense adonar-nos anem a petar altre vegada a la carretera asfaltada on hem aparcat el cotxe, a escassos metres de Can Planes. Ens ha sortit una excursió molt, molt xula.

Fins la propera!