Alt Urgell. Pic de Salòria

Seguim al Pirineu que és just la segona entrada que fem i encara ens en queden unes quantes! Aquest cop hem anat fins a la comarca de l'Alt Urgell, al seu extrem nord, gairebé fronterer amb Andorra, per ascendir el seu sostre comarcal: el Pic de Salòria, de 2789 msnm.

Per aprofitar el viatge i gaudir del paisatge i bellesa del Pirineu farem el Pic en 2 dies, tot fent una circular des del municipi de Civís. El cim es pot fer tranquil·lament en un dia, fins i tot en un matí, ascendint des del municipi d'Os de Civís, que te la particularitat que, malgrat pertànyer a l'Alt Urgell, hi té l'accés natural des de la Vessant Andorrana per les Valls del Valira.

Però nosaltres, hem decidit fer una circular que ens ha dut a fer 28Km en dues etapes i acumular un desnivell de 1800 metres. Malgrat trobar-se dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu, la zona de la Vall de la Magdalena, nom que rep aquest sector més oriental del Parc, a la comarca de l'Alt Urgell, és una zona força desconeguda i molt solitària, malgrat tenir paisatges de gran bellesa. A continuació us deixem els tracks dels dos dies seguits.

Powered by Wikiloc

Powered by Wikiloc

Iniciarem aquesta petita travessa des del municipi de Civís. Hi podem arribar en cotxe després d'una pujada per carretera asfaltada des de la nacional un cop passat la Seu d'Urgell. Aparquem, omplim cantimplores i ens disposem a iniciar l'aventura! No hi vaig sol, si no que m'hi acompanya la Mar, anem sumant acompanyants en aquest bonic projecte!

Dia 1. Civís - Collada de Conflent

Sortim del poble direcció la Seu i al costat d'una font trobem una senyal indicadora del camí. El senyal indica Coll d'Ares i està senyalitzat en marques de color groc. Deixem la carretera i davallem fins a un riu (Riu de la Colomina) i el creuem per un pont. A partir d'aquí el camí comença a pujar, de manera decidida. El camí és un antic traçat força bon fressat i senyalitzat. Malgrat això, hi ha zones on la vegetació el cobreix i cal estar atent. El camí passa les bordes del Fuster i creua una pista diverses vegades fins arribar al Coll d'Ares.

Al coll d'Ares trobem dos miradors, un a la vessant de Civís, on tenim bones vistes de la vall i dels cims del Cadí al fons. Per l'altra banda, albirem ja el cim del Salòria, a la nostra dreta i al fons treuen el cap ja els cims més alts d'Aigüestortes.

Els cims d'Aigüestortes, al centre de la imatge, i el Salòria, a la nostra dreta

En el coll hi ha un encreuament de pistes. Nosaltres hem d'obviar-les i seguir un camí senyalitzat altra vegada amb groc (trobem uns pals indicadors) direcció les Bordes de Curbassil i Llosar. EL camí està força ben fressat entre boscos de pir roig i negre. Altra vegada va creuant la pista i perdent alçada de manera poc pronunciada.

Al fons de la vall, es deixa la pista i es remunta per tallar la mateixa. Cal estar atents a les marques i a la direcció de la pista. Cal anar en direcció nord sempre travessant diverses bordes. Les darreres bordes que trobem son les del Llosar o Jussà. En allà ens trobem una pista transversal que haurem de seguir tot canviant de vall.

Passades les bordes, deixem el camí i passem a la Pista que ressegueix amunt la Vall de Sant Magdalena. A l'esquerra tenim el riu de l'Olla. A mesura que anem ascendint ens hi aproparem fins que la pista circula paral·lela. És en aquest punt, on hi ha un pas de vehicles al riu, que la pista abandona el fons de la vall i comença a ascendir a mà dreta direcció a les Bordes de Conflent. En 30 minuts hi arribarem. Trobem una font i unes taules, així que és un lloc ideal per dinar.

Les Bordes del Conflent

Després de dinar i descansar una mica ens queda el tram més dur del dia. L'ascens final a la Collada de Conflent. Per arribar-hi hi ha una pista, trobem però també un camí senyalitzat amb marques grogues que permet tallar-la en diversos revolts. El camí no està gaire ben fressat, ja que aquesta zona sembla que és molt poc concorreguda per excursionistes (no n'hem trobat ni un!), malgrat això, ens estalviarà uns quants revolts innecessaris.

Finalment arribem a la Collada de Conflent, a 2177 metres. Aquest serà el punt final de la nostra ruta avui. Hi ha dos miradors amb bones vistes sobre la vall d'Os de Civís (per on puja el camí directe al cim) i de tot el camí que hem recorregut el dia d'avui. Aquest és l'únic pas de comunicació d'Os de Civís amb l'Alt Urgell. La pista és transitable per a vehicles 4x4. No trobem a pràcticament ningú, solament vaques, un pagès, i motoristes que circulen per la pista.

Plantem la tenda aquí, per sobre de 2000 metres està permès fer-ho de 20h a 8h del matí. Ens trobem als peus del Salòria.

La Vall d'Os de Civís i alguns cims andorrans

La Vall de Confelnt, per on hem pujat

Vistes de la Collada des d'un búnquer que es troba a pocs metres de la mateixa. Veiem el Pic de Salòra a la nostra esquerra, junt amb els altres dos grans cims de la comarca: el Baciets i la Torre de Cabús.

Dia 2. Ascens al Pic de Salòria i retorn a Civís

Ens llevem ben d'hora per desmuntar la tenda. Aprofitem per deixar les motxilles grans amagades al búnquer i pugem lleugers al pic. L'ascens es fa en poc més d'una hora, però el desnivell és força considerable, Hem de superar gairebé 600 metres de desnivell. El camí parteix del coll i s'intueix perfectament entre l'herbassar. Aquest primer tram és ben costerut fins arribar a la carena. Malgrat això, gairebé no cal fer servir les mans en cap moment i no hi ha cap pas complex ni aeri. Anem trobant senyals grogues, malgrat que el camí és ben evident.

Superant el fort desnivell. A l'altra banda de la Collada tenim el rodó Bony de Trescui

Una vegada a la carena la pendent disminueix. El camí passa ben a prop de la carena canviant de vessant sempre per el lloc més còmode. EL camí és ben evident i en qüestió de poc temps arribarem al nostre objectiu.

Ja som a la carena. Sobresurt el cim del Salòria al final. A la dreta veiem el cim del Baciets

Ja tenim el cim a tocar

Finalment arribem al cim. Les vistes son espectaculars. És ben d'hora pel matí i el dia és ben clar. Tenim una perspectiva gairebé immillorable de tots els cims de la frontera política de Catalunya amb Andorra i França, destacant la Pica d'Estats. També tenim gran vista dels cims andorrans i dels cims d'Aigüestortes. Podem albirar fins i tot al fons la piràmide de l'Aneto. Per el vessant d'on veniem destaca imponent la Serra del Cadí.

Panoràmica 360º des del cim

Els cims andorrans i fronterers. A l'esquerra, destaca el més alt, la Pica d'Estats i el Verdaguer

Més cims de l'Alt Pirineu, rondant els 3000 metres. Al fons es pot albirar fins l'Aneto!

Els cims d'Aigüestortes 

La Vall de l'Alt Urgell, amb el Cadí a l'esquerra de la fotografia

Després de gaudir una bona estona de les vistes desfem el camí fins a la Collada de Conflent. En un tres i no res tornem a ser al punt d'origen. Què fàcil s'ha fet ara! Tornem a agafar les motxilles grans i tornem cap a Civís.

Per tornar hem de fer la volta al Bony de Trescui. Nosaltres escollim fer-ho per la vessant per on vam pujar. Des de la Collada cal agafar un camí que planeja i puja lleugerament. El camí és visible i va resseguint un tancat electrificat per pastures. El camí és de pastura i lleugerament fangós, però s'avança be. Està senyalitzat amb marques grogues.

El camí discórrer pel bosc de Raset. En un moment, se'ns obre una nova vall i veiem clarament el Bony Moscater. En aquest punt el camí segueix (veiem una marca groga), però cal passar per sota un filferro amb punxes. Ens sorpren que un camí senyalitzat es trobi tallat al pas d'aquesta manera sense un pas habilitat sense fer malabarismes. Des d'aquest punt veiem el que cal fer. Just a l'esquerra del Bony Moscater hi ha el Coll del mateix nom que cal superar. Nosaltres, però, ens confonem i anem direcció al coll de la dreta, més baix, el Coll de Raset.

El Bony Moscater. El camñi més curt i directe és anar al coll que queda a la seva esquerra. Nosaltres, però, anem per el de la dreta, pujant per una escletxa de bosc ben visible.

A partir d'aquí el camí desapareix i cal arribar al coll camp a través. Son terrenys de pastura i es pot avançar perfectament. Com comentavem nosaltres anem al Coll de Raser, fent més volta al camí.

Un cop al coll veiem ja el Coll de Laquell davant nostre i el Coll d'Ares, lloc on tancarem la circular. Cal que anem cap a l'esquerra fins arribar a la Font de Trescui, on enllacem amb el camí que baixa del Coll del Bony Moscater. Allà hi ha una font i un abeurador de bestiar, on podem reomplir cantimplores. Anem resseguint camins de pastura que ens faciliten l'avanç.

Des del coll del Raser veiem el Coll d'Ares

Ens dirigim ja cap al camí de tornada, que es fa ben visible direcció al Coll de Laquell, al centre de la imatge

Una vegada a l'abeurador, únicament cal seguir la pista fins al Coll de Laquell. Allà trobem un tancat d'animals. Allà hi ha un encreuament de pistes que ens baixa cap al Coll d'Ares. Altra vegada trobem un camí senyalitzat en marques grogues que ens permet escurçar el camí. Torna a no ser un camí gaire ben fressat per falta de pas de gent, però és factible i en 45 minuts arribem al Coll d'Ares.

Una vegada allà cal desfer el camí de pujada. Després de 10' de baixar, un senyal ens indica un altre pas, per el Torrent del Freixe. Pel que sembla aquest camí ja no es fa servir, ja que petem a un punt on a la pujada estava tallat. La baixada es fa bastant pesada. És millor el camí per on vam pujar.

Finalment arribem al cotxe una mica cansats de tant baixar però molt satisfets d'aquesta petita travessa per un racó poc transitat del Pirineu.

Seguim amb la marató de cims, salut!