Alta Cerdanya. Carlit

El nostre 3r sostre pirinenc serà un dels grans. Anem apropant-nos als 3000, tot i que encara no hi arribem. Aprofitem una estada a la Cerdanya amb bons amics per a realitzar el cim més alt del Pirineu Oriental i de la comarca de la Cerdanya sencera. En aquest cas, el cim mes alt de la comarca política de l'Alta Cerdanya, el Carlit amb 2921 msnm.

La Cerdanya és un lloc estratègic espectacular per aproximar-se a grans ascensions mítiques dels Pirineus, i també als seus sostres. Per a ascendir el Carlit tenim dues opcions. La clàssica és fer-ho des de l'Estany de les Bulloses, accedint des de Montlluís. Aquesta ruta travessa una gran zona lacustre i és molt freqüentada per turistes, en especial al més d'agost.

Per evitar la sobrepoblació del camí, decidim ascendir el Carlit des de l'altre vessant. Més llarga i dura, però igual de bonica i molt més tranquil·la. Pujarem des de Porté passant per l'Estany Lanós. En 30 minuts arribem a Porté des de Puigcerdà, i ens caldrà seguir uns 4 km de pista asfaltada pel "Camí dels Llacs". Després de superar l'Estany de Passet, força turístic, la pista finalitza en una zona de pàrquings, allà deixem el cotxe. Farem una ruta circular fins l'Estany de Lanós. A partir d'allà, la pujada  baixada és única.

Powered by Wikiloc

Des de la mateixa zona de pàrquings, a ma esquerra de la pista asfaltada en el sentit de la circulació surt un sender ben senyalitzat. Trobem un pal que ens guia cap a l'Estany de Fonts Vives. El camí puja força recte entre bonics boscos de pi roig i pi negre. EL camí està ben fressat i senyalitzat amb marques grogues.

Avui anem amb l'Agnès. Iniciem el camí bosc amunt seguint el senyal de "Fonts Vives"

Passat poc més de 1Km veiem a la nostre dreta l'Estany de Fonts Vives. EN aquest cas, nosaltres haurem d'enllaçar amb un corriol ben marcat que segueix pujant recte un fort pendent fins a enllaçar amb el GR7. El corriol és evident i està ben marcat. També es pot veure perfectament com el GR discórrer transversal muntanya amunt per sobre de l'estany.

Estany de Fonts Vives. El deixem a sota nostre i seguim pujant cap al GR

Seguim la fita per enllaçar amb el corriol de pujada.

L'Agnès fent el darrer tram del corriol. La fot està feta ja des del GR. L'estany queda amagat a l'esquerra de la foto

Un cop al GR7 el camí es suavitza molt. L'agafem cap a la nostra dreta i, sempre en lleugera pujada, anem fent un camí molt agradable cada vegada amb millor panoràmica. Passem per diverses coves peculiars i petits torrents d'aigua. El camí és molt còmode.

Caminant pe GR amb la Vall de Porté al fons i el Pic de Fontfreda

Ja veiem al fons els grans cims del Pirineu i la Presa de Lanós, on haurem de deixar el GR

Ens trobem algunes coves pintoresques

El camí discórrer molt pla fins poc abans d'arribar a la presa. En aquest punt creuem el riu Querol, que vessa de l'Estany Lanós i augmentem lleugerament el desnivell seguint el GR per superar la presa per el seu cantó dret. En el punt de creuar el pont, a ma dreta surt un camí en baixada per l'altra vessant de la vall del riu. És el camí que farem de baixada per fer la circular. Nosaltres seguim GR amunt.

El riu Querol forma petits gorgs i cascades en aquest tram. A dalt veiem part de la estació hidroelèctrica de la Presa de Lanós

GR amunt per superar la presa per el cató dret

Un cop a l'alçada de l'Estany, sense veure'l, hi ha un encreuament de camins. El GR segueix direcció a una estructura de ciment i voreja l'Estany per el seu cantó dret. En aquest punt deixem el GR i girem a mà dreta per remuntar el curs d'un torrent direcció al Carlit. El camí està ben fressat i fitat. La primera part és més rocosa. EL camí augmenta en pendent però no te cap dificultat, trobem també punts de color verd que ens guien.

Veiem per primera vegada el nostre objectiu: el Carlit!

Anem guanyant alçada, i creuant el torrent algunes vegades per buscar sempre el camí més còmode. Cada cop se'ns obre una panoràmica més gran davant nostre del Carlit i els altres cims propers. També val la pena girar-se i veure ja l'Estany Lanós, amb els imponents cims del Puigpedrós de Lanós i la Coma d'Or darrere seu.

El Carlit a l'esquerra i el Pic de la Serra de les Xemeneies a la dreta. Al centre de la imatge el Coll dels Andorrans

Si girem el coll, la perspectiva de l'Estany de Lanós i del Puigpedrós de Lanós i la Coma d'Or, de més de 2800 metres, son espectaculars

Finalment arribem al petit Estany dels Forats, que alimenta el torrent que hem anat resseguint la pujada. En aquest punt el Carlit se'ns mostra davant nostra com una paret de vora 500 metres infranquejable. El camí s'intueix fent ziga-zaga per una costeruda tartera, cada vegada amb més desnivell. Sembla impossible de pujar-hi, però al apropar-nos-hi canvia la perspectiva,

L'Estany dels Forats i el camí d'aproximació a la canal per on pujarem al cim

El camí ja s'intueix fent ziga-zagues. Cada vegada la pendent és més forta, però no presenta cap pas complicat

La pujada no dona treva. El camí puja sense descans fent lleugeres ziga-zagues que no el suavitzen massa. EL camí està força ben fressat, de manera que el terreny que es trepitja és estable i segur. A mesura que es guanya alçada, si alguna persona és força aprensiva a les alçades pot tenir una mica de vertigen, malgrat que no hi ha cap pas complex ni exposat.

Girant el cap a mitja pujada. Això tira amunt! Les vistes, espectaculars. Com més amunt millor

El camí per la tartera agafa una canal cap a la dreta fins a un petit sortint. En aquest punt deixem la tartera i ens queden els darrers 50 metres de desnivell per un terreny més estable però un pel més exposat. No hi ha cap pas complicat i es pot fer sense problemes. Poca estona més tard arribem al collet que separa els dos cims del Carlit i és el nexe d'unió amb la ruta des de les Bulloses. Les vistes son brutals d'aquella vessant. També la munió de gent pujant és important, hem fet bona tria!

Vista de la ruta des de les Bulloses, amb tots els petits estanys i el de les Bulloses al fons de tot, el més gran

Solament queda fer els 2 cims. Primer anem al cim nord, a l'esquerra d'on veníem, més baix i accessible. Després tornem a baixar al collet i fem el cim del Carlit, el sud, amb els seus 2921 m. Cal ajudar-se de les mans en algun pas, però no és complex ni gaire exposat. Les vistes son espectaculars des del cim. Veiem des del Canigó fins a la Pica d'Estats passant pel Puigmal. Tots els Pirineu Orientals a la vista, i més.

Mengem una mica, que és hora de dinar i comencem la baixada. Anem en compte de no fer un mal pas i torçar-nos el peu. Malgrat això, la baixada es pot fer de manera força còmode i ràpida fins arribar altra vegada a l'Estany dels Forats. Seguim baixant fins a l'Estany Lanós i al pont on haurem de canviar de ruta. És en aquest punt on aprofitem per fer una parada en un dels gorgs que havíem vist a la pujada i fer un bany refrescant i de recuperació, quin plaer!

Amb energies recuperades, ens disposem a fer el darrer tram de la nostra ruta. Enlloc de creuar el riu Querol per el pont, seguim en la direcció del camí que anàvem. Amb un camí molt ben marcat i senyalitzat també amb marques grogues.

Seguim el camí a l'esquerra, per on va l'Agnès. A la dreta, on la fita, hi ha el pont que segueix el GR7

Poca estona després d'iniciar el camí passem per la Cabana dels Enginyers, un petit refugi ben equipat. El camí segueix en lleugera baixada entre boscos de pi negre. Encara passarem per un segon refugi, aquest no guardat i sense equipament abans d'arribar al tram de baixada en ziga-zaga que uneix amb la circular de l'Estany de Fonts Vives.

La cabanya dels Enginyers, un refugi ben equipat

Trobem un 2n refugi lliure

En tot moment del camí veiem a l'altra cantó de la vall el GR per on pujavem. A mesura que perdem alçada treu el cap l'Estany de Fonts Vives

Finalment arribem a unes llaçades que ens fan perdre alçada per un terreny pelat que ha patit un alau no fa gaire. EL camí desemboca a la circular que baixa de l'Estany de Fonts Vives. En aquest punt únicament hem de girar a mà esquerre i seguir el camí ben marcat amb groc en lleugera baixada uns 45' fins arribar altra vegada als pàrquings on hem deixat el cotxe.

Preciosa ruta la d'avui, llarga però que hem gaudit a ritme tranquil i ens ha permès pujar a un dels cims més icònics dels Pirineu per una vessant menys coneguda.

Seguim!

Alt Urgell. Pic de Salòria

Seguim al Pirineu que és just la segona entrada que fem i encara ens en queden unes quantes! Aquest cop hem anat fins a la comarca de l'Alt Urgell, al seu extrem nord, gairebé fronterer amb Andorra, per ascendir el seu sostre comarcal: el Pic de Salòria, de 2789 msnm.

Per aprofitar el viatge i gaudir del paisatge i bellesa del Pirineu farem el Pic en 2 dies, tot fent una circular des del municipi de Civís. El cim es pot fer tranquil·lament en un dia, fins i tot en un matí, ascendint des del municipi d'Os de Civís, que te la particularitat que, malgrat pertànyer a l'Alt Urgell, hi té l'accés natural des de la Vessant Andorrana per les Valls del Valira.

Però nosaltres, hem decidit fer una circular que ens ha dut a fer 28Km en dues etapes i acumular un desnivell de 1800 metres. Malgrat trobar-se dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu, la zona de la Vall de la Magdalena, nom que rep aquest sector més oriental del Parc, a la comarca de l'Alt Urgell, és una zona força desconeguda i molt solitària, malgrat tenir paisatges de gran bellesa. A continuació us deixem els tracks dels dos dies seguits.

Powered by Wikiloc

Powered by Wikiloc

Iniciarem aquesta petita travessa des del municipi de Civís. Hi podem arribar en cotxe després d'una pujada per carretera asfaltada des de la nacional un cop passat la Seu d'Urgell. Aparquem, omplim cantimplores i ens disposem a iniciar l'aventura! No hi vaig sol, si no que m'hi acompanya la Mar, anem sumant acompanyants en aquest bonic projecte!

Dia 1. Civís - Collada de Conflent

Sortim del poble direcció la Seu i al costat d'una font trobem una senyal indicadora del camí. El senyal indica Coll d'Ares i està senyalitzat en marques de color groc. Deixem la carretera i davallem fins a un riu (Riu de la Colomina) i el creuem per un pont. A partir d'aquí el camí comença a pujar, de manera decidida. El camí és un antic traçat força bon fressat i senyalitzat. Malgrat això, hi ha zones on la vegetació el cobreix i cal estar atent. El camí passa les bordes del Fuster i creua una pista diverses vegades fins arribar al Coll d'Ares.

Al coll d'Ares trobem dos miradors, un a la vessant de Civís, on tenim bones vistes de la vall i dels cims del Cadí al fons. Per l'altra banda, albirem ja el cim del Salòria, a la nostra dreta i al fons treuen el cap ja els cims més alts d'Aigüestortes.

Els cims d'Aigüestortes, al centre de la imatge, i el Salòria, a la nostra dreta

En el coll hi ha un encreuament de pistes. Nosaltres hem d'obviar-les i seguir un camí senyalitzat altra vegada amb groc (trobem uns pals indicadors) direcció les Bordes de Curbassil i Llosar. EL camí està força ben fressat entre boscos de pir roig i negre. Altra vegada va creuant la pista i perdent alçada de manera poc pronunciada.

Al fons de la vall, es deixa la pista i es remunta per tallar la mateixa. Cal estar atents a les marques i a la direcció de la pista. Cal anar en direcció nord sempre travessant diverses bordes. Les darreres bordes que trobem son les del Llosar o Jussà. En allà ens trobem una pista transversal que haurem de seguir tot canviant de vall.

Passades les bordes, deixem el camí i passem a la Pista que ressegueix amunt la Vall de Sant Magdalena. A l'esquerra tenim el riu de l'Olla. A mesura que anem ascendint ens hi aproparem fins que la pista circula paral·lela. És en aquest punt, on hi ha un pas de vehicles al riu, que la pista abandona el fons de la vall i comença a ascendir a mà dreta direcció a les Bordes de Conflent. En 30 minuts hi arribarem. Trobem una font i unes taules, així que és un lloc ideal per dinar.

Les Bordes del Conflent

Després de dinar i descansar una mica ens queda el tram més dur del dia. L'ascens final a la Collada de Conflent. Per arribar-hi hi ha una pista, trobem però també un camí senyalitzat amb marques grogues que permet tallar-la en diversos revolts. El camí no està gaire ben fressat, ja que aquesta zona sembla que és molt poc concorreguda per excursionistes (no n'hem trobat ni un!), malgrat això, ens estalviarà uns quants revolts innecessaris.

Finalment arribem a la Collada de Conflent, a 2177 metres. Aquest serà el punt final de la nostra ruta avui. Hi ha dos miradors amb bones vistes sobre la vall d'Os de Civís (per on puja el camí directe al cim) i de tot el camí que hem recorregut el dia d'avui. Aquest és l'únic pas de comunicació d'Os de Civís amb l'Alt Urgell. La pista és transitable per a vehicles 4x4. No trobem a pràcticament ningú, solament vaques, un pagès, i motoristes que circulen per la pista.

Plantem la tenda aquí, per sobre de 2000 metres està permès fer-ho de 20h a 8h del matí. Ens trobem als peus del Salòria.

La Vall d'Os de Civís i alguns cims andorrans

La Vall de Confelnt, per on hem pujat

Vistes de la Collada des d'un búnquer que es troba a pocs metres de la mateixa. Veiem el Pic de Salòra a la nostra esquerra, junt amb els altres dos grans cims de la comarca: el Baciets i la Torre de Cabús.

Dia 2. Ascens al Pic de Salòria i retorn a Civís

Ens llevem ben d'hora per desmuntar la tenda. Aprofitem per deixar les motxilles grans amagades al búnquer i pugem lleugers al pic. L'ascens es fa en poc més d'una hora, però el desnivell és força considerable, Hem de superar gairebé 600 metres de desnivell. El camí parteix del coll i s'intueix perfectament entre l'herbassar. Aquest primer tram és ben costerut fins arribar a la carena. Malgrat això, gairebé no cal fer servir les mans en cap moment i no hi ha cap pas complex ni aeri. Anem trobant senyals grogues, malgrat que el camí és ben evident.

Superant el fort desnivell. A l'altra banda de la Collada tenim el rodó Bony de Trescui

Una vegada a la carena la pendent disminueix. El camí passa ben a prop de la carena canviant de vessant sempre per el lloc més còmode. EL camí és ben evident i en qüestió de poc temps arribarem al nostre objectiu.

Ja som a la carena. Sobresurt el cim del Salòria al final. A la dreta veiem el cim del Baciets

Ja tenim el cim a tocar

Finalment arribem al cim. Les vistes son espectaculars. És ben d'hora pel matí i el dia és ben clar. Tenim una perspectiva gairebé immillorable de tots els cims de la frontera política de Catalunya amb Andorra i França, destacant la Pica d'Estats. També tenim gran vista dels cims andorrans i dels cims d'Aigüestortes. Podem albirar fins i tot al fons la piràmide de l'Aneto. Per el vessant d'on veniem destaca imponent la Serra del Cadí.

Panoràmica 360º des del cim

Els cims andorrans i fronterers. A l'esquerra, destaca el més alt, la Pica d'Estats i el Verdaguer

Més cims de l'Alt Pirineu, rondant els 3000 metres. Al fons es pot albirar fins l'Aneto!

Els cims d'Aigüestortes 

La Vall de l'Alt Urgell, amb el Cadí a l'esquerra de la fotografia

Després de gaudir una bona estona de les vistes desfem el camí fins a la Collada de Conflent. En un tres i no res tornem a ser al punt d'origen. Què fàcil s'ha fet ara! Tornem a agafar les motxilles grans i tornem cap a Civís.

Per tornar hem de fer la volta al Bony de Trescui. Nosaltres escollim fer-ho per la vessant per on vam pujar. Des de la Collada cal agafar un camí que planeja i puja lleugerament. El camí és visible i va resseguint un tancat electrificat per pastures. El camí és de pastura i lleugerament fangós, però s'avança be. Està senyalitzat amb marques grogues.

El camí discórrer pel bosc de Raset. En un moment, se'ns obre una nova vall i veiem clarament el Bony Moscater. En aquest punt el camí segueix (veiem una marca groga), però cal passar per sota un filferro amb punxes. Ens sorpren que un camí senyalitzat es trobi tallat al pas d'aquesta manera sense un pas habilitat sense fer malabarismes. Des d'aquest punt veiem el que cal fer. Just a l'esquerra del Bony Moscater hi ha el Coll del mateix nom que cal superar. Nosaltres, però, ens confonem i anem direcció al coll de la dreta, més baix, el Coll de Raset.

El Bony Moscater. El camñi més curt i directe és anar al coll que queda a la seva esquerra. Nosaltres, però, anem per el de la dreta, pujant per una escletxa de bosc ben visible.

A partir d'aquí el camí desapareix i cal arribar al coll camp a través. Son terrenys de pastura i es pot avançar perfectament. Com comentavem nosaltres anem al Coll de Raser, fent més volta al camí.

Un cop al coll veiem ja el Coll de Laquell davant nostre i el Coll d'Ares, lloc on tancarem la circular. Cal que anem cap a l'esquerra fins arribar a la Font de Trescui, on enllacem amb el camí que baixa del Coll del Bony Moscater. Allà hi ha una font i un abeurador de bestiar, on podem reomplir cantimplores. Anem resseguint camins de pastura que ens faciliten l'avanç.

Des del coll del Raser veiem el Coll d'Ares

Ens dirigim ja cap al camí de tornada, que es fa ben visible direcció al Coll de Laquell, al centre de la imatge

Una vegada a l'abeurador, únicament cal seguir la pista fins al Coll de Laquell. Allà trobem un tancat d'animals. Allà hi ha un encreuament de pistes que ens baixa cap al Coll d'Ares. Altra vegada trobem un camí senyalitzat en marques grogues que ens permet escurçar el camí. Torna a no ser un camí gaire ben fressat per falta de pas de gent, però és factible i en 45 minuts arribem al Coll d'Ares.

Una vegada allà cal desfer el camí de pujada. Després de 10' de baixar, un senyal ens indica un altre pas, per el Torrent del Freixe. Pel que sembla aquest camí ja no es fa servir, ja que petem a un punt on a la pujada estava tallat. La baixada es fa bastant pesada. És millor el camí per on vam pujar.

Finalment arribem al cotxe una mica cansats de tant baixar però molt satisfets d'aquesta petita travessa per un racó poc transitat del Pirineu.

Seguim amb la marató de cims, salut!

Ripollès. Puigmal

Aquest agost ve farcit de sostres del Pirineu. Aprofitem el bon temps i la no presència de neu ni gel per a fer els cims més alts del nostre projecte. Comencem per un dels més assequibles: el cim del Puigmal, de 2909 msnm i sostre de la comarca del Ripollès. És també el segon cim més alt dels Pirineus Orientals, darrere del Carlit (Alta Cerdanya).

Aquesta ruta l'emmarquem en una travessa de dos dies on realitzarem tota l'Olla de Núria, campant al fons del circ glacial, al Santuari de Núria. Una ruta molt agraïda i assequible per a qualsevol persona en bona forma física: sense grandíssims desnivells ni passos complicats ni aeris.

Powered by Wikiloc

Per tant, realitzem l'ascens des de la Collada de Fontalba, a poc més de 2000 metres d'alçada, des d'on podem deixar el cotxe després de resseguir una feixuga pista de 11Km des de Queralbs. Des d'allà seguirem un camí sense cap mena de pèrdua fins al cim.

El darrer tram de la pista està tallat per unes obres, per tant hem de deixar el cotxe un centenar de metres més avall i continuar per la pista una estona fins arribar a la collada, les vistes des d'aquest punt de la Vall que forma el riu Freser des de Queralbs cap a Ribes i Ripoll ja son destacables, amb el Taga observador.

Deixem el cotxe uns metres abans de la Collada de Fontalba, ja que la pista està tallada

Estem a uns 2000 metres i les vistes de la Vall del Freser i el Taga ja son ben maques

Un cop a la Collada Fontalba veiem clar i definit el cim del Puigmal, pla i força arrodonit. El camí es pot interpretar fàcilment resseguint la carena de prats passant per dos petits cims: cim de la Dou i cim del Borrut.

Després d'un primer tram d'ascensió moderada entre prats, amb alguns trams més drets arribem al cim de la Dou. Allà farem una primera paradeta per veure aigua i menjar. Ens trobem força gent al llarg de l'ascensió i anem compartint experiències. Trobem força gent que fa l'Olla de Núria d'una sola tirada (8-10 hores)

En aquesta petita aventura ens acompanya l'Arnau!

El cim del Puigmal, cada vegada més proper

Veiem un segon cim arrodonit abans del Puigmal, es tractar del cim del Borrut. El camí es torna a enfilar, però sempre de maner còmode per arribar al proper altiplà, on també farem una parada per descansar i recuperar forces abans de l'ascensió final.

Al centre de la imatge s'entreveu la Collada Fontalba, d'on hem partit i les imponents Roques de Totlomón, a les faldes del cim del Torreneules.

Si direm el cap cap a l'est, veiem ja la Serra del Cadí i treu el cap el Pedraforca. La calitja ens dificulta una mica les vistes.

Iniciem doncs el darrer tram d'ascensió, també el més dur. El camí s'enfila per una carena. Deixem el terreny de prats i zigzaguegem per una mena de tartera rocosa amb fortes pendents. En cap moment però hem d'ajudar-nos de les mans per progressar i, a poc a poc, anem assolint el nostre objectiu.

I finalment, després de 1h45 aproximadament arribem al cim del Puigmal! El nostre objectiu del dia i sostre del Ripollès amb 1909 msnm. Al cim ens trobem força gent, ja que s'hi pot accedir per diverses rutes: des de Núria, resseguint l'Olla, des del cantó nord català, des de Planoles... El vent pica fort al cim, per sort hi ha diversos bivacs construïts amb murs de pedra que permeten descansar una estona arrecerats del vent.

Les vistes de 360º son espectaculars. Llàstima que el dia no acompanya al 100%, malgrat fer sol hi ha força calitja. Però podem albirar els grans cims del Pirineu Occidental català, fins a la Pica d'Estats. Tabé veiem el Carlit, que sobresurt amb la seca piràmide característica.

Després de descansar una mica i recuperar energies cal prosseguir el nostre camí. Podriem baixar directament a Núria per una tartera, però preferim resseguir l'Olla de Núria fins el Coll de Finestrelles. Molt intuïtivament agafem el camí que ressegueix la carena. És un camí pedregós que, a excepció del primer tram de baixada que fa una mica més pendent, és molt senzill. Abans d'arribar al Coll de Finestrelles fem dos pics més resseguint la carena: el Puigmal petit del Segre i el Puigmal del Segre. És d'aquests pics d'on neixen els torrents que formen el riu Segre per la vessant nord catalana.

Després de 3,5Km arribem al Coll de Finestrelles, lloc d'enllaç amb el camí que baixa cap a Llo. En el coll dinem i agafem clarament el camí de baixada cap a Núria, ben senyalitzat. La baixada és força tranquil·la.

EL camí es fa una mica feixuc, zigzaguejant per evitar fortes pendents de la Coma de Finestrelles fins arribar a una primera vall, on trobem ja els torrents que desemboquen al Santuari de Núra per formar el riu de Núria. Entrem ara a la Coma de la Llebrada. Després d'un tram pla, el pendent tornar a ser fort, malgrat que no comporta cap dificultat. Ja anem acompanyats de torrents i veiem cada cop més a prop l'edifici del Santurari.

Finalment arribem al Santurari i a tota l'esplanada on hi ha el Llac. Donem per finalitzada una molt bona excursió! A la tarda tocarà plantar la tenda per fer la segona part de l'Olla de Núria, però aquesta part ja s'escapa dels continguts d'aquest blog.

Salut i fins la propera!