El sostre d'avui el vam pujar a l'agost del 2021 i és un dels pocs sostres que ens queden del Pirineu. Avui pugem el Puigpedrós, sostre de la (Baixa) Cerdanya amb 2915 msnm. Com sempre, intentem que sigui una ruta circular. L'ascensió parteix del refugi de Malniu, accessible amb cotxe per una pista asfaltada gairebé fins al final. Cal pagar una petita qüota per deixa el cotxe aparcat.
Powered by Wikiloc
Des del refugi, direcció a la zona d'acampada controlada parteix un camí ben marcat, es tracta del GR 11. El cal agafar. Passem per costat de l'estany Sec i a zona d'acampada. Aquest primer tram és de pujada còmode per camí.
El senyal ja ens indica que és la via cap al Puigpedrós
La Bruna, que avui ens acompanya, pels prats verds en suau pujada seguint el GR
Al cap d'uns 700 metres deixem el GR i seguim a mà dret en pujada fins que arribem a un punt que farem un canvi de sentit. Hem arribat a un torrent que caldrà remuntar amunt. El trecall està marcat amb fites i es fa molt evident: el camí ressegueix el torrent d'Envalls.
Comença una pujada pronunciada que, sense implicar cap dificultat, ens pot costar una mica, ja que encara no hem pogut agafar el ritme de l'excursió. A mesur que guanyem metres les vistes sobre la Cerdanya, el Cadí i el Puigmal es fan més espectaculars, això ens ajuda a superar l'esforç.
El camí, fitat i ben fressat, ressegueix el torrent d'Envalls (a l'esquerra del sentit de pujada)
La forta pendent ens dona un descans: hem arribat al coll de les Molleres. Rep aquest nom perquè ens trobem a una zona de Molleres, escosistemes típics d'alta muntanya pirinnenc amb el sòl ben humit. Veiem també per primer cop el nostre objectiu: el Puigpedrós!
Veiem el Puigpedrós com un cim arrodonit i pedrós, ja no és tant lluny!
A l'altra cantó tenim la Carbassa, el Roc de Lliçà i el Bony del Manyer, cims que ronden els 2.800 metres
Després del descans el camí es torna enfilar, però sense cap dificultat tècnica. Cal seguir les fites en tot moment. EL camí es fa evident i tenim la referència del cim. Seguim resseguint el torrent que drena les Molleres una bona estona.
Tenim la referència del cim en tot moment, cada vegada més proper
Abandonem el torrent i girem lleugerament en direcció evident cap al cim. Cada vegada es veuen més imponents els cims fronterers amb Andorra que ens envolta. Cada vegada, també, el paisatge es trona més pedrós, tot i que no suposa cap dificultat per avançar.
Darrers metres abans de fer cim!
Fem cim! EL dia és ideal. Tenim una gran visibilitat en 360º. MIrant direcció a la Caredanya veiem el Puigmal i el circ de Núria, la zona de la Tossa d'Alp i, fins i tot, s'endevina el Cadí! Si mirem direcció a Andorra i les comarques nordcatalanaes veiem altres grans cims que voregen els 3000 metres, com el Carlit. Un espectacle pels sentits!
Com a tots els cims d'alta muntanya hi fa molt vent. Després de fer un mos per recuperar forces protegits d'aquest element, iniciem la baixada. Com dèiem la ruta és circular. Comencem la baixada per un camí fittat pel vessant contrari per on hem pujat, per ràpid reprendre la direcció de pujaada, carenejant pel Serrat de les Perdius Blanques.
La baixada és molt més regular i suau que la pujada, i sempre per prats que ens fan molt agradable el camí, i més encara quan podem observar la vall de la Cerdanya i el Puigmal ben a prop.
 |
| Ens dirigim cap als blocs de pedra que veiem al fons |
Una vegada superats els blocs de pedra veurem per primer cop l'Estany del Malniu. Per arribar-hi caldrà descendir per un camí boscós i ben entretingut. El pendent es fa més pronunciat en aquest punt, però no representa cap dificultat tècnica.
El tram final es redueix el pendent i hem de fer els darrers metres agradables fins l'Estany. És un espai tranquil i que s'hi pot arribar de manera senzilla des del refugi amb una passejada, per tant ens trobem moltes famílies i gent relaxant-se!
Gran circular i un sostre comarcal de nota. Hem gaudit molt d'aquest dia!
