Conflent. Bastiments

Nou sostre comarcal aprofitant el cap de setmana a la zona de l'Alta Garrotxa. Aquesta entrada serà un pèl curiosa perquè... no teníem pas previst realitzar aquest sostre en aquesta sortida, però... a vegades les circumstàncies són capritxoses i ens han portat a engrossir la llista sense gairebé voler-ho.

La idea inicial era fer una circular al cric de Vallter, ascendint el Gra de Fajol gran i el petit des del Coll de la Marrana i descendint per la tartera fins al refugi d'Ulldeter. A mitja pujada, però, la boira va tapar el Gra de Fajol i la seva aresta i vam decidir allargar una mica la ruta fent la circular amb el Bastiments, sostre de la comarca nord-catalana del Conflent amb 2.881 msnm, i el Pic de la Dona com a extra.

Powered by Wikiloc

* Com que no teníem previst fer l'ascensió, no vaig gravar el track. Aquest és cortesia de l'usuari "tafanoll" que va realitzar la mateixa circular.

La ruta parteix des d'una de les darreres corbes de ferradura de l'ascensió a l'estació d'esquí de Vallter 2000. Podem aparcar el cotxe a qualsevol dels pàrquings que ja trobem a aquesta alçada i acostar-nos a peu fins al punt d'inici. Aquestes corbes tenen la peculiaritat d'estar nomenades amb els noms de grans carreres ciclistes internacionals. Si us agrada aquest esport, com a mi, és un al·licient més per venir a aquest bell paratge.

Des de la corba, aprofitant la petita vall que genera les primeres galopades del riu Ter, parteix un GR molt ben senyalitzat direcció Refugi d'Ulldeter i Coll de la Marrana. Estem a 2100 metres i el Bastiments prop dels 2900. De manera que, enfront nostre, tenim un ascens continuat durant gairebé 4 km.

El camí de pujada és molt agradable, ben fressat i còmode, car es tracta d'un GR. Anem ascendint sense pausa, però de manera còmoda si s'està acostumat a la muntanya. Les vistes ja se'ns van obrint i podem observar els primers grans cims de la zona: el Gra de Fajol Gran i el petit resseguint l'aresta. Aquest era l'objectiu inicial del dia, però la meteo ens ha fet canviar d'opinió.

El Gra de Fajol petit, en primer terme, i el gran a posterior, units per la carena.

Poc després creuem un pontet sobre el Ter (que es tracta encara d'un petit rierol de muntanya) i fem cap al refugi d'Ulldeter. Travessem el refugi i se'ns obre un prat alpí. Desapareixen els arbres i veiem per primera vegada el cim del Bastiments i el Coll de la Marrana, que comunica el Bastiments i el Gra de Fajol i permet transitar cap a la Vall de Núria seguint el GR 11.

El Gra de Fajol Gran (esquerra) i el Bastiments (dreta) units pel Coll de la Marrana

No queda una altra que tirar amunt. Ja tenim el Coll a la vista, el proper objectiu. El camí va ascendint sense pressa però sense pausa. EL darrer tram és el més costerut, però diversos revolts ens ajuden a guanyar alçada de manera còmode. Finalment arribem al coll, on descansem una estona fent un mos.

Descansant amb el Carles i el Marc

També ens serveix per comprovar que avui els núvols han decidit cobrir el Gra de Fajol, així que allargarem la ruta cap al Bastiments i el Pic de la Dona, i d'aquesta manera farem un nou sostre comarcal també!

Des d'aquest Coll les vistes són espectaculars dels cims de la zona i la continuació del GR camí a Núria passant pel Pic de la Fossa del Gegant.

Tenim ja el Bastiments a tocar. Poc més de 350 metres de desnivell per un camí, ara si, ben costerut, però que no inclou cap tram exposat ni grimpada. Així que, al ritme de cadascú, es pot realitzar sense cap problema.

Tenim el Bastiments a tocar

Després d'una curta però intensa tirada arribem a la Creu del Bastiments. Encara no som al cim, però, hem d'ascendir uns 30 metres més fins a arribar al punt més alt d'aquesta muntanya, on trobem un vèrtex geodèsic i un cartell. Ens trobem a 2.881 metres d'altitud, al sostre del Conflent, malgrat haver fet l'ascensió des de la comarca del Ripollès.

Les vistes de la zona més oriental del Pirineu català són espectaculars. Veiem l'imponent vessant nord-catalana, amb el proper Estany i cim de Bacivers. Per on veníem, veiem com el Gra de Fajol segueix ben cobert per núvols, hem pres una bona decisió, millor no jugar-se-la a l'alta muntanya!

El gra de Fajol envoltat d'amenaçadors núvols

Retornem cap a la Creu per seguir la nostra circular, abans però ens fem la foto de rigor des de la creu, com no podia ser d'altra manera.

Avui m'acompanyen el Carles, el Marc, el Joan i la Irene

Davallem el Bastiments resseguint el camí de la carena est. Aquest camí ens condueix cap al Coll de la Geganta resseguint la carena de la Cresta d'Ase. Ens trobem serpentejant la frontera entre el Ripollès i el Conflent tota l'estona. Pel camí gaudim de precioses panoràmiques dels dos vessants i observem com la nuvolositat va guanyant terreny de mica en mica.

Des del Coll de la Geganta podem observar l'Estany de Becivers des d'una altra perspectiva i resseguir el camí de baixada que hem fet des del Bastiments.

El camí de baixada des del Bastiments

L'estany de Bacivers, ara des d'una altra perspectiva

Des del Coll, únicament ens queda un darrer tram de no més de 30 minuts en lleuger pendent ascendent. A estones la boira ens atrapa, però ens permet arribar sense cap problema al cim del Pic de la Dona i observar unes boniques vistes. Els capritxosos núvols sembla que inunden el vessant nord-català, però protegeixen el circ de Vallter.

Ep, us pensàveu que me la deixava eh! La foto de grup al cim:

Ara tot ja fa baixada! Seguim un camí que va perdent metres de manera continuada, però sense cap tram amb moltíssim pendent i, gairebé sense adornar-nos, arribem a la Portella de Mentet. Aquí abandonem definitivament el camí fronterer i la carena de les muntanyes per perdre els darrers centenars de metres fins a l'estació d'esquí de Vallter seguint el Torrent de la Portella per un camí molt ben fressat entra prats alpins.

Una vegada a l'estació, solament caldrà apropar-se carretera avall fins al lloc on hem aparcat el cotxe.

Una circular estupenda i un nou sostre no planificat. Potser per aquest motiu encara deixa un millor sabor de boca!

Salut i sostres!

Garrotxa. Comanegra

Una bona manera de fugir de les calorades que fa a l'Àrea Metropolitana és engrossir la llista dels sostres comarcals fent cap a zones més fresques del nostre país. I així hem fet. Fa uns dies ens vam apropar a una de les zones més poc humanitzades del territori del principat de Catalunya, si deixem de banda els grans cims i pastures de l'Alt Pirineu. Ens referim a una subcomarca preciosa: l'Alta Garrotxa.

L'Alta Garrotxa es tracta d'una subcomarca a cavall de les comarques de la Garrotxa i el Ripollès: valls verdes i solitàries, esquitxades únicament per petits masos i una pista asfaltada estreta i amb molt encant que comunica les dues comarques passant per indrets idíl·lics com Beget i Rocabruna.

Dins aquest marc gairebé immillorable, un grupet d'amics ens disposàvem a realitzar el Comanegra, el sostre de la comarca de la Garrotxa amb 1.558 msnm. Per fer-ho hem buscat una circular que pretenia coronar dos cims més: el Puig de Sant Marc i el Puig de les Bruixes. Tot i això, finalment únicament vam fer el Comanegra, ja que el camí és molt més clar.

Powered by Wikiloc

* El GPS va fallar en alguns moments. Deixem el track en el que ens vam basar: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/basses-de-monars-sant-sebastia-o-feliu-de-monars-sant-marc-1327-m-puig-de-les-bruixes-1393-m-comane-9845229

L'excursió parteix de les Basses de Monars, un enclavament situat al cor de l'Alta Garrotxa, situat a la base del Comanegra. S'hi pot accedir per una pista de 8 km que s'agafa des de la carretera de Beget a Rocabruna. La pista no es troba en perfecte estat, però es pot circular amb un turisme si es va amb compte. Allà deixem el cotxe i iniciem la matinal!

Avui som un bon grup: la Irene, el Marc, els dos Carles, la Cíntia el Joan i un servidor! El cel estava tapat però semblava que aguantaria

La ruta inicia baixant. Seguint la pista per on veiem, ràpidament surt un corriol a mà dreta que voreja les basses de Monars i tira avall per dins un bosquet. Hi ha un senyal que indica el corriol i la direcció: Sant Sebastià de Monars, l'ermita que es troba en el punt més baix de la nostra ruta.

Pocs metres després del cotxe cal agafar aquest corriol que descendeix direcció a Sant Sebastià de Monars

El corriol de baixada és preciós. El caminet discórrer entre una fageda. El paisatge és humit i relliscós, de fet cal anar amb compte de no fer cap patinada. Però l'entorn tan agradable fa que vagis perdent alçada sense gairebé adonar-te'n.

El corriolet és ben cobert de vegetació, però, de tant en tant, algun petit clar ens permet observa tota la grandiositat i solitud de l'Alta Garrotxa, estem gaudint molt!

Arribant ja al final de la baixada, sortim de la fageda i ens endinsem en un prat on hi ha les restes d'un antic Corral i edificació: es tracta del Corral del Mas Mitjà. El Mas es troba uns metres per sota seguint el camí. Tota l'estona seguim senyals de color groc que marquen el corriol. Està ben senyalitzat i, malgrat que a vegades es fa estret, el camí no és gens perdedor.

Corral del Mas Mitjà

Creuem el Mas Mitjà i el camí planeja una estona. Seguint les marques grogues el camí ens condueix cap a Sant Sebastià de Monars i el Mas de l'Om. Arriba un punt, que el camí senyalitza una ziga-zaga i es torna perdedor. En canvi, el corriol per on veníem segueix recte, marcat en una creu groga.

Aquest trencall permet accedir a l'ermita de Sant Sebastià de Monars i, després, enllaça altra vegada amb el camí marcat amb una x, que porta directament al Mas de l'Om travessant un torrent.

El corriol per on es ve condueix al Mas de l'Om en uns minuts. Es pot fer una petit volta si agafem el caminet que parteix a ma dreta en un gir de 180º que dona accés a Sant Sebastià de Monars.

Travessem el Torrent de la Font de Monars per un pontet i un abeurador per al bestiar i ens plantem al Mas de l'Om. El camí fressat, ben senyalitzat amb marques grogues, el rodeja per la part superior. En aquest punt el camí inicia una pujada direcció al Pla de la Vaca.

Voregem el Mas de l'Om per la part superior

L'ascens des d'aquest Punt fins al Pla de Vaca és encara més bonic que el descens. Tornem a estar coberts de vegetació, per corriols estrets però ben fressats i senyalitzats. La vegetació és exuberant i molt humida: faigs, alzines i roures principalment. 

El camí creua algun torrent i cal vigilar no relliscar. La humitat es deixa notar i estem suant de valent malgrat no fer sol!

Finalment sortim del bosc i arribem al Pla de Vaca, un petit altiplà que ens mostra ja la carena dels cims més alts de la Garrotxa. Des d'aquí, si girem el cap, tenim una molt bona vista de la Vall de Monars i la verdor de l'Alta Garrotxa.

Un cop al Pla de Vaca, és on decidim modificar el nostre pla iniciar. Ens hem basat en un track (que adjuntem a inici), que agafa un corriol que puja fins al Coll de Sant Marc, on agafem ja tota la carena del Pic de les Bruixes i Comanegra. Aquest corriol, no està ben senyalitzat. Nosaltres preferim seguir sempre les indicacions del camí groc, que ens porten també fins a la carena, però al Portell de Donantic, situat a l'oest del Puig de les Bruixes.

Abandonat ja el Pla de Vaca, el corriol torna a endinsar-se en un bosc de la mateixa tipologia que anàvem pujant. Sovint, la humitat i la vegetació exuberant ens fa pensar que som a boscos tropicals i no pas a una serralada prepirinenca de poc més de 1000 metres d'altura.

El Carles i la Cíntia en plena pujada!

El darrer tram fins al portell és una ziga-zaga entre falgueres. Perdem els senyals, ja que els llocs per on podem passar són gairebé infinits; però, una vegada al collet, retrobem el camí senyalitzat i un nou camí: el camí carener.

Darrer tram fins al Portell de Donantic entre falgueres. La carena fa frontera amb la comarca de l'Alt Empordà.

Aquest camí carener està senyalitzat amb marques verdes i vermelles i uneix el Puig de les Bruixes amb el Comanegra (i altres cims). A partir d'ara, haurem de seguir aquestes marques. Les vistes des d'aquest punt a l'Alta Garrotxa son brutals, malgrat el dia tapat. En un dia clar segur que el camp de visió és molt més ampli!

Veiem clarament el nostre objectiu: el Comanegra. Ara el tenim tapat per una mica de boira. Únicament cal resseguir la carena pel camí senyalitzat amb marques verdes i vermelles.

A vegades, el camí creua de vessant per superar rocams i entra en territori de l'Alt Empordà. També trepitjarem la comarca nord-catalana del Vallespir, estem en una autèntica cruïlla de camins!

Quan ens apropem al Comanegra, a mà esquerra en baixada parteix un corriol amb senyalitzacions grogues que ens conduiria a la bassa de Monars directament. Nosaltres hem de seguir pel carener. De fet ens despistem i agafem el corriol en baixada un tram i ens veiem obligats a fer camí a través per recuperar la carena.

Finalment arribem a la darrera pujada fins al sostre comarcal. Aquí trobem una curiositat: un senyal que ens indica que estem al punt més al sud de l'Estat Francès polític.

El Carles i jo mateix des d'aquest punt curiós de la nostra geografia

Des d'aquest punt, en escassos minuts, i per la vessant del Vallespir arribem al cim del Comanegra, sostre de la comarca de la Gorrotxa! Allà trobem un vértex geodèsic i la clàssica placa del CEC. La boira ens impedeix gaudir de les vistes que hem gaudit al llarg de tot el dia. Però no ens impedeix prendre algunes fotografies de record!

Foto de grup de rigor!

La baixada no té misteri. Gairebé podríem baixar rodolant, ja que ens trobem just a sobre de la Bassa de Monars. Seguim el corriol de carena fins que, pocs metres després, fa un gir muntanya avall entre prats de pastura.

Sovint el camí es perd, ja que no està gaire fressat. Però el destí és evident, i per intuïció anem baixant pel camí més còmode per nosaltres. Superem un parell de ressalts rocosos i en pocs minuts som altra vegada al nostre punt de partida.

Finalment el temps ens ha respectat, però de miracle! Just pujar al cotxe es desencadena una bona tempesta que ruixa el paisatge al llarg d'un parell d'hores ben bones. Així s'entén la verdor, solitud i magnificència d'un entorn com el de l'Alta Garrotxa.

Salut i Fins a una altra!

Pla d'Urgell. Lo Tossal

Com dèiem a la darrera entrada, l'estupenda jornada per les Terres de Lleida ens va permetre realitzar dos sostres comarcals. A la tarda d'aquell dia vam realitzar el que serà un dels sostres més curiosos d'aquest blog. Aquest "cim" no es pot designar com a muntanya, però és que tampoc com a turó, ni com a turonet... Es tracta, solament, d'un petit relleu que s'eleva uns metres per sobre de la resta de camps de blat.

Aquest sostre, a més a més, està envoltat de certa "polèmica", ja que molta gent considera que és un altre. La realitat és que, Lo Tossal, el sostre de la comarca del Pla d'Urgell amb 348 msnm, es troba en un enclavament que pertany al municipi de Barbens (Pla d'Urgell), però envoltat de territori de l'Urgell. Aquest fet ha creat confusió, però amb una ràpida consulta a l'ICC ens en podem assegurar.

L'excursió no té cap mena de misteri, un passeig entre camins rurals que donen accés a camps de blat, fins que, camp a través, coronem aquest peculiar sostre comarcal, plens d'esgarrinxades. Al vespre, és una passejada molt agradable. Fer el sostre no és per res aconsellable a no ser que es cerqui aquesta fita, ja que no hi ha cap camí ni corriol que ens hi condueixi.

Powered by Wikiloc

L'excursió parteix des d'una cruïlla de camins per on farem l'inici i final de la circular. La pista dóna accés a la base de Lo Tossal i és visible en tot moment. Deixem el cotxe en un lateral de la pista i ens disposem a iniciar la volta. Aquest punt d'inici pertany al municipi de Claramunt, a l'Urgell, però, com hem comentat, és degut a la peculiaritat d'aquest indret del territori.

L'excursió s'inicia per la pista a mà esquerre, i retornarem per la que queda a mà dreta

El camí inicia en lleugeríssim descens, i és que partim d'un punt més elevat que el sostre! (som a una altra comarca). Seguint la pista, en poc més d'1km, que prenem la pista a ma dreta direcció obvia a lo tossal, passat uns minuts arribem al punt de retorn circular de l'excursió. Des d'aquí cal fer una anada i tornada al sostre comarcal.

La pista que rodeja Lo Tossal

No hi ha cap camí. Cal agafar la pista que el rodeja i cercar el millor lloc per pujar-hi, que pot variar en funció de l'època de l'any i la vegetació crescuda. Caldrà batallar entre punxes i arbustos fins a arribar al punt més alt, que és un petit altiplà sense vegetació. Des del cim tenim bona vista de la plana d'Urgell i el paisatge agrari. Si cerquem entre la vegetació arbustiva, també trobarem la placa que senyalitza el sostre.

La placa que indica el sostre comarcal, lleugerament desplaçada del sostre

Per fer el retorn, desfem el camí d'ascens fins a la pista i l'agafem direcció contrària a l'anada. De manera contrària, ara el camí és en lleugeríssim ascens. Passat 1 km trobem una nova cruïlla que ens conduirà en poca estona al punt d'inici.