Vallès Occidental: La Mola

Ja se'ns estan esgotant els cims "propers", però encara queda alguna comarca veïna inexplorada. Avui tocava visitar el Vallès Occidental i el seu cim més alt: La Mola (1.103 msm) , cim més alt del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

La Mola és una muntanya ben reconeguda al prelitoral català i un punt d'atracció de molts habitants de Barcelona i la seva rodalies. La muntanya està formada per espectaculars conglomerats que formen roques i formacions característiques, de manera similar a Montserrat, així com avencs i petites agulles. En la seva part més alta hi trobem un altiplà coronat pel monestir romànic de Sant Llorenç del Munt, que acull també un restaurant molt visitat. La proximitat de la muntanya a molta població és a la vegada una oportunitat i un risc, ja que degrada el paisatge i les urbanitzacions més altes de Matadepera (fins a una cota de 800 metres) en dificulten la seva conservació.

L'ascensió més habitual a aquest cim és per el Camí dels Monjos: un costerut camí de poc més d'una hora deixant el cotxe a la part més elevada de Matadepera. Com sempre però, intentem buscar una ruta circular i descobrir més al·licients que ens ofereix l'entorn on anem. D'aquesta manera realitzarem una assequible circular ascendint primer el Montcau des del Coll d'Estenalles.

Powered by Wikiloc

Track wikiloc

Arribem amb cotxe fins al Coll d'Estenalles. Ens trobem ja al vell mig del Parc Natural. Punt de trobada de diversos camins i GRs i on també hi ha el centre d'informació i interpretació del parc. Iniciem l'excursió en pujada seguint el GR5 direcció Montcau i la Mola per una pista asfaltada.

Ràpidament trobarem un petit corriol que deixa la pista asfaltada per arribar al cim del Montcau. A partir d'aquí trepitjarem conglomerat. El camí està marcat amb unes cordes per reduir al màxim l'erosió. El darrer tram és força dret i caldrà fer servir les mans, però no te cap perill ni dificultar. EN pocs minuts haurem arribat al primer cim del dia: el Montcau! Un cim pela i rodó de roca conglomerada amb unes vistes fantàstiques de Montserrat, interior de Catalunya i el Pirineu ben carregat de neu.

Agafem el camí direcció Montcau. Avui ens acompanya la Mar a l'excursió!

Des del cim, on trobem un vèrtex geodèsic i una taula d'orientació geogràfica, observem un escènic mar de núvols que cobreix l'altiplà central amb els cims nevats del Pirineu al fons sobresortint.

Montserrat es divisa estupenda avui

Proper objectiu: La Mola!

Un cop hem gaudit de les vistes, desfem el darrer tram costerut i seguim l'itinerari per una carena rocosa en lleugera baixada direcció al Coll de les Eres. Aquest coll és un encreuament de camins. Enllacem altre vegada amb el GR5. Del coll en surt un camí ben marcat i indicat direcció la Mola: el SL-C 54. La frondositat de l'entorn on estem ens regala uns jocs de llums espectaculars amb els núvols baixos i la humitat.

Coll de les Eres

El camí que s'inicia aquí és preciós. Caminem coberts de vegatció, amb tota l'esplendor de la tardor: colors, bolets, bassals, petits rierols... Son 3 quilòmetres de camí força plans en general. Al mig hi ha un descens abrupte per un tram boscós que ens ajudarà a superar una vall. Val la pena gaudir de l'entorn

Finalment arribem a una clariana. Observem com un barranc que sembla insuperable separa el nostre vessant del de la Mola. Seguim el camí, sempre ven marcat per un flanqueig sobre conglomerat i arribem a un coll al fons del barranc on veiem una espectacular agulla: el Morral del Drac.

Un barranc separa la nostra muntanya de la Mola

El Moral del Drac, freqüentat per a molts escaladors

Un cop al coll ens queda el darrer esforç: 150 metres de desnivell a cobrir en sols 900 metres de camí. Ara ja ens enfilarem ben amunt flanquejant parets de conglomerat i trams costeruts dins del bosc. El camí no te pèrdua, està molt ben senyalitzat en pals metàl·lics verds. El camí també sempre és molt intuïtiu. Les pluges dels darrers dies donen encara més verdor i frescor i petites rieres cauen roques avall per tot arreu.

Finalment sortim a l'altiplà i recorrem els darrers metres fins al nostre sostre comarcal. La presència de gent és molt gran. Per sort venen la majoria per el Camí dels Monjos. El nostre camí ha sigut força tranquil. Gaudim una bona estona de la seva panoràmica de 360ºC i del Monestir, que inclou un petit centre d'interpretació i història. Els núvols han anat en augment i la visibilitat ja no és tan bona com al Montcau.

Després de fer un descans i un mos reprenem el camí de tornada. Tan sols cal desfer els nostres passos. El camí està senyalitzat en ambdues direccions, de manera que no te cap pèrdua. Arribats altre vegada al Coll de les Eres, seguirem el GR-5 direcció Coll d'Estenellaes. Es tracta d'una pista asfaltada que discórrer en lleugera baixada sota el cim del Montcau, sempre visible. Creuen petites rieres i torrents que venen de l'interior de la roca conglomerada. Finalment arribem al nostre punt d'inici.

Una excursió matinal molt bonica i tranquil·la que ens ha permès gaudir de Sant Llorenç del Munt i la Mola sense les habituals aglomeracions per la seva vessant més típica. Us animem a probar-la, sobretot en aquesta època de l'any.

Salut!