Alta Cerdanya. Carlit

El nostre 3r sostre pirinenc serà un dels grans. Anem apropant-nos als 3000, tot i que encara no hi arribem. Aprofitem una estada a la Cerdanya amb bons amics per a realitzar el cim més alt del Pirineu Oriental i de la comarca de la Cerdanya sencera. En aquest cas, el cim mes alt de la comarca política de l'Alta Cerdanya, el Carlit amb 2921 msnm.

La Cerdanya és un lloc estratègic espectacular per aproximar-se a grans ascensions mítiques dels Pirineus, i també als seus sostres. Per a ascendir el Carlit tenim dues opcions. La clàssica és fer-ho des de l'Estany de les Bulloses, accedint des de Montlluís. Aquesta ruta travessa una gran zona lacustre i és molt freqüentada per turistes, en especial al més d'agost.

Per evitar la sobrepoblació del camí, decidim ascendir el Carlit des de l'altre vessant. Més llarga i dura, però igual de bonica i molt més tranquil·la. Pujarem des de Porté passant per l'Estany Lanós. En 30 minuts arribem a Porté des de Puigcerdà, i ens caldrà seguir uns 4 km de pista asfaltada pel "Camí dels Llacs". Després de superar l'Estany de Passet, força turístic, la pista finalitza en una zona de pàrquings, allà deixem el cotxe. Farem una ruta circular fins l'Estany de Lanós. A partir d'allà, la pujada  baixada és única.

Powered by Wikiloc

Des de la mateixa zona de pàrquings, a ma esquerra de la pista asfaltada en el sentit de la circulació surt un sender ben senyalitzat. Trobem un pal que ens guia cap a l'Estany de Fonts Vives. El camí puja força recte entre bonics boscos de pi roig i pi negre. EL camí està ben fressat i senyalitzat amb marques grogues.

Avui anem amb l'Agnès. Iniciem el camí bosc amunt seguint el senyal de "Fonts Vives"

Passat poc més de 1Km veiem a la nostre dreta l'Estany de Fonts Vives. EN aquest cas, nosaltres haurem d'enllaçar amb un corriol ben marcat que segueix pujant recte un fort pendent fins a enllaçar amb el GR7. El corriol és evident i està ben marcat. També es pot veure perfectament com el GR discórrer transversal muntanya amunt per sobre de l'estany.

Estany de Fonts Vives. El deixem a sota nostre i seguim pujant cap al GR

Seguim la fita per enllaçar amb el corriol de pujada.

L'Agnès fent el darrer tram del corriol. La fot està feta ja des del GR. L'estany queda amagat a l'esquerra de la foto

Un cop al GR7 el camí es suavitza molt. L'agafem cap a la nostra dreta i, sempre en lleugera pujada, anem fent un camí molt agradable cada vegada amb millor panoràmica. Passem per diverses coves peculiars i petits torrents d'aigua. El camí és molt còmode.

Caminant pe GR amb la Vall de Porté al fons i el Pic de Fontfreda

Ja veiem al fons els grans cims del Pirineu i la Presa de Lanós, on haurem de deixar el GR

Ens trobem algunes coves pintoresques

El camí discórrer molt pla fins poc abans d'arribar a la presa. En aquest punt creuem el riu Querol, que vessa de l'Estany Lanós i augmentem lleugerament el desnivell seguint el GR per superar la presa per el seu cantó dret. En el punt de creuar el pont, a ma dreta surt un camí en baixada per l'altra vessant de la vall del riu. És el camí que farem de baixada per fer la circular. Nosaltres seguim GR amunt.

El riu Querol forma petits gorgs i cascades en aquest tram. A dalt veiem part de la estació hidroelèctrica de la Presa de Lanós

GR amunt per superar la presa per el cató dret

Un cop a l'alçada de l'Estany, sense veure'l, hi ha un encreuament de camins. El GR segueix direcció a una estructura de ciment i voreja l'Estany per el seu cantó dret. En aquest punt deixem el GR i girem a mà dreta per remuntar el curs d'un torrent direcció al Carlit. El camí està ben fressat i fitat. La primera part és més rocosa. EL camí augmenta en pendent però no te cap dificultat, trobem també punts de color verd que ens guien.

Veiem per primera vegada el nostre objectiu: el Carlit!

Anem guanyant alçada, i creuant el torrent algunes vegades per buscar sempre el camí més còmode. Cada cop se'ns obre una panoràmica més gran davant nostre del Carlit i els altres cims propers. També val la pena girar-se i veure ja l'Estany Lanós, amb els imponents cims del Puigpedrós de Lanós i la Coma d'Or darrere seu.

El Carlit a l'esquerra i el Pic de la Serra de les Xemeneies a la dreta. Al centre de la imatge el Coll dels Andorrans

Si girem el coll, la perspectiva de l'Estany de Lanós i del Puigpedrós de Lanós i la Coma d'Or, de més de 2800 metres, son espectaculars

Finalment arribem al petit Estany dels Forats, que alimenta el torrent que hem anat resseguint la pujada. En aquest punt el Carlit se'ns mostra davant nostra com una paret de vora 500 metres infranquejable. El camí s'intueix fent ziga-zaga per una costeruda tartera, cada vegada amb més desnivell. Sembla impossible de pujar-hi, però al apropar-nos-hi canvia la perspectiva,

L'Estany dels Forats i el camí d'aproximació a la canal per on pujarem al cim

El camí ja s'intueix fent ziga-zagues. Cada vegada la pendent és més forta, però no presenta cap pas complicat

La pujada no dona treva. El camí puja sense descans fent lleugeres ziga-zagues que no el suavitzen massa. EL camí està força ben fressat, de manera que el terreny que es trepitja és estable i segur. A mesura que es guanya alçada, si alguna persona és força aprensiva a les alçades pot tenir una mica de vertigen, malgrat que no hi ha cap pas complex ni exposat.

Girant el cap a mitja pujada. Això tira amunt! Les vistes, espectaculars. Com més amunt millor

El camí per la tartera agafa una canal cap a la dreta fins a un petit sortint. En aquest punt deixem la tartera i ens queden els darrers 50 metres de desnivell per un terreny més estable però un pel més exposat. No hi ha cap pas complicat i es pot fer sense problemes. Poca estona més tard arribem al collet que separa els dos cims del Carlit i és el nexe d'unió amb la ruta des de les Bulloses. Les vistes son brutals d'aquella vessant. També la munió de gent pujant és important, hem fet bona tria!

Vista de la ruta des de les Bulloses, amb tots els petits estanys i el de les Bulloses al fons de tot, el més gran

Solament queda fer els 2 cims. Primer anem al cim nord, a l'esquerra d'on veníem, més baix i accessible. Després tornem a baixar al collet i fem el cim del Carlit, el sud, amb els seus 2921 m. Cal ajudar-se de les mans en algun pas, però no és complex ni gaire exposat. Les vistes son espectaculars des del cim. Veiem des del Canigó fins a la Pica d'Estats passant pel Puigmal. Tots els Pirineu Orientals a la vista, i més.

Mengem una mica, que és hora de dinar i comencem la baixada. Anem en compte de no fer un mal pas i torçar-nos el peu. Malgrat això, la baixada es pot fer de manera força còmode i ràpida fins arribar altra vegada a l'Estany dels Forats. Seguim baixant fins a l'Estany Lanós i al pont on haurem de canviar de ruta. És en aquest punt on aprofitem per fer una parada en un dels gorgs que havíem vist a la pujada i fer un bany refrescant i de recuperació, quin plaer!

Amb energies recuperades, ens disposem a fer el darrer tram de la nostra ruta. Enlloc de creuar el riu Querol per el pont, seguim en la direcció del camí que anàvem. Amb un camí molt ben marcat i senyalitzat també amb marques grogues.

Seguim el camí a l'esquerra, per on va l'Agnès. A la dreta, on la fita, hi ha el pont que segueix el GR7

Poca estona després d'iniciar el camí passem per la Cabana dels Enginyers, un petit refugi ben equipat. El camí segueix en lleugera baixada entre boscos de pi negre. Encara passarem per un segon refugi, aquest no guardat i sense equipament abans d'arribar al tram de baixada en ziga-zaga que uneix amb la circular de l'Estany de Fonts Vives.

La cabanya dels Enginyers, un refugi ben equipat

Trobem un 2n refugi lliure

En tot moment del camí veiem a l'altra cantó de la vall el GR per on pujavem. A mesura que perdem alçada treu el cap l'Estany de Fonts Vives

Finalment arribem a unes llaçades que ens fan perdre alçada per un terreny pelat que ha patit un alau no fa gaire. EL camí desemboca a la circular que baixa de l'Estany de Fonts Vives. En aquest punt únicament hem de girar a mà esquerre i seguir el camí ben marcat amb groc en lleugera baixada uns 45' fins arribar altra vegada als pàrquings on hem deixat el cotxe.

Preciosa ruta la d'avui, llarga però que hem gaudit a ritme tranquil i ens ha permès pujar a un dels cims més icònics dels Pirineu per una vessant menys coneguda.

Seguim!