Baix Ebre. Mont Caro

Escapem de la zona nord del principat, per anar més cap al Sud, ben a prop de les terres del Sénia, el riu que no és frontera, sinó que és la saba de la unió. Avui viatgem fins als Ports de Beseit, serralada emblemàtica i que ens ofereix més d'un sostre comarcal.

El sostre d'avui no és altra que el Mont Caro, el punt més alt de la Serralada i de la comarca del Baix Ebre, amb 1.441 msnm. Un mirador espectacular de les terres de l'Ebre i el Delta i molt més... Com diuen Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries... des del cim del Caro es pot veure en un dia clar des del Pirineu fins a Mallorca.

La ruta d'ascensió d'avui es tracta de la circular més directa i senzilla que es pot realitzar. Partint del pàrquing del Refugi del Caro, a la urbanització del Mascar, ja per sobre els 1000 metres d'altitud. Hi ha una carretera asfaltada que ens permet arribar al cim amb cotxe, on trobem unes antenes, però realment val la pena fer aquesta senzilla circular!

Powered by Wikiloc

* Per problemes amb el GPS hi ha parts del track mal desades. Adjunto un track del mateix camí: seguit: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/181110-baix-ebre-100-cims-mont-caro-recorregut-classic-30425792

Accedim amb cotxe fàcilment per carretera asfaltada des de Tortosa fins al pàrquing del Refugi. Des d'aquest punt parteixen diverses rutes que recorren la Serralada, un indret espectacular. La circular que fem no té cap misteri. Ruta senzilla amb cert desnivell però apta per a qualsevol persona en un mínim de forma física. Important dur aigua suficient, ja que no trobem cap font.

Avui ens llevem ben d'hora per defugir de la calor. Aquest fet també ens permet gaudir de l'espectacle de la sortida del sol en plena ascensió per la carretera. El cel rogenc, amb la boira primerenca ens deixen unes instantànies brutals que ens obliguen a aturar el cotxe i contemplar-les una estona embadalits.

Un cop deixem el cotxe iniciem la ruta seguint la pista asfaltada per on veníem direcció sud. Estem seguint un GR, per tant les marques són vermelles i blanques.

Sóm els primers en arribar a la muntanya gairebé. Avui ens acompanyen l'Albert, l'Andrea i la seva gossa

Després d'uns 1,5 km gairebé planers per la carretera asfaltada, arribem al Coll de la Carrasqueta. Uns 100 metres abans la carretera s'ha bifurcat en dos i, el ramal que agafem (seguint recte i els senyals) ens porta fins a l'esmentat coll. D'aquí parteix un corriol a mà esquerra que inicia l'ascensió fins al cim del Caro.

Deixem la carretera asfaltada i ens endinsem al bosc per un corriol. Tot molt ben senyalitzat.

El corriol va guanyant altitud de manera constant, però sense pednents molt exigents. Anem guanyant metres de manera còmode per un corriol estret entre un bonic bosc mediterrani. Si anem girant el cap a mitja pujada anem veient com el paisatge de l'altiplà dels Ports, sempre per sobre dels 1000 metres, se'ns va mostrant.

En poca estona, havent guanyat poc més de 100 metres de desnivell, arribem al Coll de Pallers. Aquest coll és el pas natural entre les dues valls a banda i banda dels grans cims del Massís. El GR 7, per on veníem, travessa el coll i segueix serpentejant pel Massís direcció el Refugi de Font Ferrera i Fredes. En aquest punt abandonem el GR, abans però gaudim de les boniques vistes cap al vessant sud de la Serralada.

La zona sud del Massís dels Ports des del Coll de Pallers

Des d'aquest coll fins el cim ens queda anar carenejant direcció nord, nord-est. Era avancem sobre roca principalment. El camí està perfectament senyalitzat amb marques vermelles i fites. Algun tram té més pendent, però no cal fer servir l'ajuda de les mans ni entranya cap complicació. 

Arribem a un primer cim: la Moleta Redona. Des d'aquí veiem ja clarament el cim del Caro, coronat per un seguit d'antenes. La vista des d'aquí sembla que el cim és foça inaccessible. El camñi, però, devalla una mica per afrontar l'ascens al cim des del seva cara més ombríbola i boscosa

Veiem les antenes del cim del Caro ja

Perdem una mica d'alçada i tornem a endinsar-nos al bosc mediterrani. Des d'aquest punt ens queda ascendir altra vegada per corriol estret poc més de 100 metres fins a petar al cim del sostre comarcal. El camí és senzill, fa pendent, però es pot realitzar perfectament adaptant el ritme de cadascú.

Finalment sortim a escassos metres del cim. Trobem la carretera asfaltada que ens hi porta. Únicament cal seguir-la uns metres fins a arribar a la zona del mirador cap al vessant del Delta. Des d'aquest punt tenim bones vistes de la zona interior del Massís dels Ports.

Som al punt més alt dels Ports i així ho veiem si direm el cap per on hem ascendit

Arribem al bonic mirador i contemplem tota la panoràmica. Veiem núvols baixos a la Vall de l'Ebre i certa calitja que ens impedeix veure el Pirineu, ni molt menys Mallorca. Malgrat això, les vistes valen molt la pena!

Abandonem el sostre comarcal i comencem la baixada. Cal agafar la carretera asfaltada que descendeix cap al Mascar. Afortunadament, el camí que seguíem, senyalitzat amb indicadors i marques vermelles va travessant la carretera per fer aquest descens de manera més ràpida. Abans, però, aprofitem un rocam que sobresurt sobre els contraforts dels Ports per fer-nos la famosa foto de grup!

El camí de baixada es fa en un tres i no res. Perdem alçada de manera còmode tot creuant la carretera en diversos punts. Es tracta d'un corriol estret sense cap mena de complicació, semblant als que seguiem de pujada.

Hem perdut 400 metres d'altitud en 2 km de tram. Petem altra vegada a la carretera asfaltada ja a la urbanització del Mascar. Únicament ens queda resseguir el traçat de la carretera i GR 7 fins a arribar altra vegada al pàrquing del refugi, el nostre punt d'inici i final.

Els Ports sempre sorprenen, i més si es visiten a primera hora del matí, amb poca gent i un sol que encara no crema. Un 10 de sortida!

Salut i fins a la que ve!