Mallorca I. Serra de Tramuntana. Puig Major

Amb aquesta entrada iniciem un bloc de 3 sostres comarcals que, per primera vegada, son fora del territori del Principat de Catalunya! Aprofitant la Setmana Santa hem fet un viatge de 5 dies a terres mallorquines per a fer 3 dels seus 6 sostres comarcals. El viatge ha anat molt bé i la companyia de l'Arnau, un plaer. Però això no és un blog de viatges si no de sostres comarcals així que... posem-nos en el que ens toca!

El primer dels 3 sostres comarcals que fariem és el més alt i icònic de la illa: el Puig Major, sostre de la comarca de Serra de Tramuntana i també de Mallorca amb 1.436 msm. Aquest cim té una curiositat afegida: està coronat per unes instal·lacions militars i no es pot accedir al cim real. Donat que és gairebé impossible que et donin una acreditació per accedir-hi per una pista asfaltada per on circulen els militars, vam cercar una ruta alternativa carenejant la Serra de Na Rius per arribar a un 2n cim a pocs metres del sostre, coronat per un vèrtex geodèsic.

La Serra de Tramuntana és una serralada kàrstica, molt rocosa i escarpada que forma un balcó excepcional sobre el Mar Meditarrani, formant una infinitat de sortints i petites cales gairebé inaccessibles per els humans. De manera que, si voliem fer aquest cim, ens tocava suar de valent! i grimpar una miqueta, per sort el dia ens acompanyava: sol radiant i sense gairebé vent, que ens hauria complicat l'ascensió, sobretot a les carenes.

Powered by Wikiloc

L'excursió parteix de la Plataforma des Funicular. En un revolt de la carretera MA 2141 direcció a Sa Calobra on hi podem deixar el cotxe. Cal tenir en compte que la Serra de Tramuntana és principalment de propietat privada. L'única ruta marcada oficialment és el GR que creua la Serra de punta a punta. Per tant, qualsevol altra ruta que si vulgui fer, caldrà confiar en les fites i els tracks. Per sort, en el nostre cas, el camí es fa força evident, hem d'arribar al cim i sovint veurem que únicament hi ha una possibilitat per a fer-ho.

Iniciem l'ascensió darrere la plataforma del funicular, en surt l'anomenat camí dels Binis (els noms de les Propietats que creuarem). És un camí trepitjat i fitat, fàcil de seguir entre vegetació arbustiva que ascendeix fins al Porxo Esbucat, un altiplà que serà el punt on la ruta es torna circular.

En aquest punt, cal deixar el camí i dirigir-se a mà esquerra, direcció al primer esglaó de roques que haurem de superar. La ruta d'avui va d'això: anar superant diversos esglaons de roques, mitjançant grimpades, que cada vegada augmenten de dificultat. A partir d'aquí el camí comença a enfilar-se més. Les fites no abunden però si ens hi fixem be les podem anar seguint. Hi a camins més trepitjats i avancem de manera poc còmoda entre Càrritx i Arguelagues. En cas de dubte al dirigir-se cap al següent escaló de roques. Allà trobarem la primera grimpada del dia. Te bones mans i la vegetació abundant facilita el pas. És una grimpada mols senzilla i sense dificultat aèria

Un cop superat el 2n escaló (el primer amb certa entitat) tornem a un paratge arbustiu i feixuc. Trobem altre vegada camí fitat que ens dirigeix costa amunt fins a un mur de pedra seca que ressegueix la carena.

L'Arnau va pujant direcció a la carena

Si ens girem ja podem observar molt bones vistes de la zona nord-est de la Serra de Tramuntana

Finalment trobem el mur de pedra seca que caldrà seguir fins als rocams que veiem a la part superior esquerra

Un cop arribem al mur de pedra seca, ens hi enfilem i avancem per sobre d'ell, ja que és més senzill. A l'alçada del rocam que veiem a la part superior esquerra de la fotografia el deixem i seguim avançant per sota del tercer gran escaló de pedres. Aquest flanqueig està també marcat en fites. En tot cas cal avançar per el lloc més còmode possible fins a cercar una escletxa en el Mur de pedres per superar el 3r escaló.

Flanquejant de manera més o menys còmode ja intuïm per on ens tocarà grimpar

És impossible no parar de girar-se i contemplar les fabuloses vistes del que anem deixant enrere

Finalment arribem al 3r escaló. Aquesta grimpada ja té certa dificultat i és més llarga que les anteriors. A la meitat, hi ha un tram sense vegetació força enfilat i que no té tantes bones mans, ja que la pedra és més llisa. Cal anar una mica en compte, malgrat que la dificultat no és molt elevada, si no estem acostumats a l'escalada o les altures ens fan respecte, el cap ens pot jugar una mala passada. Amb decisió i amunt, que no n'hi ha per tant!

A les grimpades anirem trobant fites. El camí també s'intueix molt. Normalment hi ha una única sortida senzilla de la xemeneia. En aquest cas es veu clarament a dalt i a l'esquerra de la fotografia

L'esforç ha merescut la pena, les vistes cada cop són més espectaculars. Ja veiem el cim. I la carena cap a on ens haurem de dirigir. Ens faltarà superar el darrere esperó de roques, el 4t i més complicat per un pas equipat amb cordes: el Pas de Sa Pomera Borda, som-hi!

L'Arnau ens senyala el camí, es fa molt evident!

Una vegada a la carena, caldrà seguir-la sense perdre alçada fins a trobar el Pas de Sa Pomera Borda. A la dreta del Pic veiem la Coma Fosca, la tartera per la qual farem el descens. És una tartera artificial en la seva part alta provocada per tot el runam i pedregar de la construcció de la base i carretera militar del Puig Major.

Carenejant se'ns obren les vistes de la zona oest de la Serra i l'altiplà on hi han els embassaments, poques paraules podem dir. Superat un petit coll per la carena ja veiem l'escletxa que supera l'esperó gairebé inexpugnable: el Pas de a Pomera Borda, apropem-nos.hi!

Apreciem al fons l'escletxa per on superarem aquest espero de roques, el 4t del dia. Després caldrà resseguir per el circ ben enfilat que mena al collet molt a prop de la carena a dalt a la dreta de la fotografia.

Ja som al Pas i l'observem d'a prop. Es tracta d'una escletxa molt estreta i vertical. A la meitat hi ha un tronc d'una pomera borda, que ens facilitarà molt l'ascens. Trobem una corda blava a la seva part inferior i una d'altra de negra a la part superior que ens ajudarà, i molt a superar-lo.

En sortir del Pas be probablement la part més difícil i "perillosa" de l'ascensió. Un circ molt vertical que s'enfila per una xemeneia fins a un coll a la part superior. La 1a part de la grimpada és força senzilla amb l'ajuda de la vegetació. La part final però, es suma un terreny més rocós i mans menys dolentes amb l'alçada guanyada, cal ser decidit i tirar amunt! Per la dreta hi ha una via de pedra llisa però amb un ferro que ens permet anar pujant agafats d'ell, tot i que sembli més complicat és la part més factible, ja que per altres cantons l'ascensió és totalment vertical i sense corda.

Tot i que molt vertical, la part inicial de la xemeneia passat el Pas és una grimpada senzilla

L'Arnau sortint de la xemeneia, la part més delicada de l'ascensió

Un cop a dalt únicament cal resseguir la carena fins al cim. Respirem alleujats, el més dur ja ha passat!

Carena amunt sense perill

Vistes cap a Sa Calobra i es Morro de la Vaca tot carenejant

El cim ens queda a la nostra dreta. Davant nostre veiem el sostre real del Puig Major, capat per la base militar

I finalment coronem el Sostre de Mallorca, el cim accessible del Puig Major, resseguint la carena de la Serra de Na Rius. Ens fem la foto de rigor i les panoràmiques 360º. Tenim vista d'ocell de pràcticament tota la illa, quin dia més brutal!

Iniciem el descens. Cal carenejar 10' més en baixada fins a arribar a la plataforma de ciment que es veu a la fotografia del cim. Caldrà fer la volta al cim per la carretera militar fins a agafar la tartera de la Coma Fosca. No vam veure cap militar, però just en arribar-hi va aparèixer un 4x4. Li vam comentar que anavem únicament a agafar el camí de baixada i ens va deixar seguir sense problemes. Imagino que segons la persona et pot dir alguna cosa o altra, en el nostre cas, vam tenir sort.

En una corba de 180º deixem la carretera i ens introduïm a la tartera. Cal accedir-hi per el cantó dret i anar en compte, ja que la pendent és molt pronunciada. Un cop dins únicament caldrà devallar-hi mantenint l'equilibri i gaudint de les derrapades que podem fer. En pocs minuts descendim molts metres. Vigilem de deixar-nos una distància de seguretat per les pedres.

A la part mitja ja comença a aparèixer tímidament la vegetació de màquia i el terreny es far una mica més estable. Cal seguir el camí fitat tartera avall fins a una pineda que es veu al fons de tot. Nosaltres vam voler escurçar fent una mica camp a través sense perdre tanta alçada però no va ser bona decisió, ja que el terreny és molt desagradable per avançar. Així que el millor és tartera avall sempre pel camí més evident.

Ens dirigim sempre en direcció a la pineda del fons de la vall

Un cop a la pineda, el camí perd desnivell i el camí desemboca a un camí força ample que creua un bla: és el camí dels Binis. Únicament caldrà agafar aquest camí a ma dreta en pujada per arribar altra vegad al Porxo Esbucat. La pujada és suau i s'agraeix després del descens tant agressiu per la tartera. A mig camí creuarem una porta d'entrada al terreny.

Un cop superada la porta ja solament queda un carrer esforç per arribar al coll d'on ens hem separat a primera hora del matí: el Porxo Esbucat

Una vegada al coll, solament cal descendir per el mateix camí per on hem pujat fins arribar al cotxe.

Quina ruta més agraïda! Té de tot: dificultat tècnica, bones vistes, diversió per la tartera... i l'orgull d'haver coronat el sostre de Mallorca. A més a més, tenim la Cala de Sa Calobra a 15' en cotxe baixant per una de les carreteres més escèniques dels Països Catalans, per el famós Nus de Sa Corbata. De fet és on hi dinarem i farem una capbussada, al Torrent des Pareis, un dels espais més emblemàtics de l'illa.

Finalment indicar que aquesta ruta pot ser complicada, sobretot si no ets del territori. És important informar-se be de la ruta i la seva dificultat tècnica. En aquest cas vull recomanar un blog que ens ha servit moltíssim per a poder fer correctament el cim: https://excursionspermallorca.blogspot.com/2017/07/serra-de-na-rius-i-coma-fosca-pels.html

Salut i fins la propera!