Quan finalitza l'estiu, tornen les rutines i anar més atrafegat amb la feina, esport i altres projectes. A més a més, enguany li afegim la complicació i la incertesa de la pandèmia de la COVID-19 i tot el que en genera. Per tant, el ritme de l'ascens als sostres disminueix. Com sempre, però, intentarem que això no s'aturi i se segueixi coent a foc lent.
El sostre d'avui és un d'aquells especials, de rècord, ja que es tracta del sostre comarcal més baix del Principat de Catalunya, i el segon més baix dels Països Catalans (únicament superat pel de Formentera). Estem parlant del punt culminant de la comarca del Tarragonès: la Mola (una de tantes), amb 317 msnm.
L'ascensió a aquest sostre la realitzarem des del Municipi de Bonastre, al Baix Penedès. El cim fa frontera entre les dues comarques. Una senzilla, planera i agradable circular de poc més de 9 km ideal per un matí suau de tardor.
Powered by Wikiloc
La circular parteix des de l'àrea de lleure de Sant Magdalena, a Bonastre, on podem aparcar tranquil·lament. Partim en direcció al poble, per un carrer paral·lel a la carretera (avinguda de Ponent) fins que, a pocs metres, trobem un túnel que travessa la carretera. Veiem també diverses indicacions d'excursions. Una de les quals és el senyal del camí que ens guiarà fins al cim de la Mola.
Agafem la bifurcació a mà dreta, que passa la carretera per un túnel. Hi ha diversos indicadors d'excursions, entre els quals el que ens durà fins al cim de La Mola
La pista asfaltada es converteix ràpidament en un camí de muntanya que va guanyant alçada de manera molt suau. La ruta que hem de seguir fins al cim es troba senyalitzada en tot moment amb marques de color blau. La vegetació comença a aparèixer i tenim bones vistes de Bonastre i girem el cap.
Vinyes i el poble de Bonastre
La pista es converteix en corriol i ens endinsem a l'obaga del Meià. Estem immersos en un bosc mediterrani amb tots els seus elements característics. Una tònica de la jornada d'avui serà la quantitat de construccions que trobem de pedra seca: cabanes, murs, pous...
El corriol és molt agradable i planer. Podem veure el Txema i la Irene, que avui ens acompanyen a realitzar aquest sostre!
Sortim de l'obaga i fem cap a una pista més ampla, aquesta pista va fer de tallafocs en un important incendi l'estiu del 2016 que va cremar 500 hectàrees. El darrer tram de l'ascensió i part de la baixada la fem en un paisatge que, fa 4 anys, era frondós com el que havíem estat pujant.
Seguint la pista, sempre seguint les marques blaves i els indicadors, trobem a mà esquerra una curiosa edificació: es tracta del Jardí dels Cactus, un jardí botànic dissenyat per Antonio Díaz, amb tocs d'inspiració mironiana. L'Antonio ens va deixar l'any passat i, probablement, el jardí desapareixerà en pocs anys. L'estat ja no era el millor aquest 2020. Si feu una cerca pel Google, podreu veure l'interès que aquest espai ha tingut.
El jardí dels cactus, en estat d'abandonament
Poc després de jardí, veiem per primera vegada la silueta de La Mola. Un turó molt arrodonit que gairebé no destaca. El camí per arribar-hi és evident. Cal seguir les pistes, sempre molt ben senyalitzades. En els darrers metres, s'abandona la pista i un corriol ens porta fins al cim.
La Mola, i la pista que ens hi condueix (color blau)
Corriol que agafem per fer el darrer tram de l'ascensió
Finalment fem cim! En poc menys d'una hora, i amb una passejada, coronem el sostre del Tarragonès. Hi trobem un vèrtex geodèsic i molt bones vistes a la façana litoral. La capital de la comarca, Tarragona, s'amaga darrere un turonet. Tot seguit veiem clarament el cap de Salou. A la llunyania s'observa la silueta de la Serra del Montsià, però els núvols baixos ens impedeixen visualitzar més objectius.
Cap a l'interior en destaquen els relleus de les muntanyes de Prades i del Montagut, roçant i superant els 1000 metres d'altura.
Després de fer un mos, reprenem el nostre camí. La ruta segueix carenejant la Serra Llarga, sense perdre excessiva alçada, fins que fem el descens definitiu altra vegada cap al bosc per retornar al punt d'inici. El corriol que prenem és evident, i al llarg del camí coronem fins a 2 turonets més, amb perspectives semblants a les de La Mola.
El mateix camí va abandonant la carena i perdem alçada de manera més clara. Ràpidament recuperem la vegetació i arribem a un petit clar, amb una cabana de pedra seca molt ben cuidada, amb una petita àrea de pícnic al seu entorn.
Uns centenars de metres després, el camí de baixada desemboca a una pista gran, ens trobem al encreuament de camins de Mas Gibert, hem enllaçat amb el GR-92. Agafem la pista a mà esquerra, seguint l'indicador que marca Bonastre pel GR-92.
Un cop a l'encreuament de camins, agafem la pista a mà esquerre
El camí de retorn es realitza de manera planera seguint el GR. Cal parar atenció, ja que just després de passar una cabana de pedra seca i un pou, surt un petit corriol a mà esquerra, amb un senyal, que deixa la pista. Aquest corriol és el del GR, però la senyalització no és gaire evident.
Agafem aquest corriol pedregós que circula per dins el bosc seguint les marques del GR
El corriol és molt agradable i frondós. Ens trobem immersos en el bosc mediterrani, on els primers bolets ja treuen el cap!. Gairebé sense adonar-nos arribarem a la urbanització de la Font de la Gavatxa. Abandonem el corriol i reprenem una pista asfaltada, sempre seguint el GR, que ens permet creuar la urbanització.
 |
| El corriol de retorn cap a Bonastre, resseguin les marques del GR-92 |
Un cop hem creuat la urbanització, únicament queda reprendre una pista de terra, seguint el GR, que ens condueix fins a la carretera d'accés a Bonastre. Tan sols ens queda creuar el poble pels seus bonics carrers estrets i donar per finalitzada aquesta ruta!
Hem passat un matí ben agradable. Amb una passejada suau per un paisatge mediterrani que, si no fos per l'incendi del 2016, seria tota l'estona sota cobert. Ens enduem un bon regust de boca d'aquesta excursió, que ens ha generat més sorpreses de les esperades.
Salut i fins a la següent!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada