Lluçanès. Puigdon

El 3 de maig de 2023 es va conformar oficialment la 43a comarca de Catalunya: el Lluçanès. I que aparegui una comarca nova significa que cal coronar el seu sostre comarcal. I això és el que vam fer ara fa gairebé un any i mig (disculpeu el retard), un fresc dia de març d'inici de la Primavera.

El punt més alt de la nova comarca del Lluçanès és el Puigdon: un cim de 1.207 msnm. Aquest cim pertany al municipi d'Alpens, fent gairebé frontera amb el Ripollès. De fet, la nostra ascensió es va fer des de la vessant ripollesana, ja que així ens va permetre fer una ruta circular, quelcom molt buscat en aquest projecte.

Powered by Wikiloc

Es tracta d'una ruta circular de gairebé 10 quilòmetres de llargada, amb una ascensió suau en dos trams, passant per l'escènica ermita de Sant Pere de Serrallonga i l'ascens a un 2n cim: el Puig Cornador, que malgrat ser més alt que el Puigdon pertany totalment a la comarca del Ripollès.

Un 30 de març vam matinar amb el Txema per apropar-nos fins al municipi de les Llosses. Des d'on parteix la sortida. Per arribar al punt d'inici cal agafar la carretera de Ripoll direcció a Borredà. A l'alçada de Santa Maria de les Llosses cal agafar un trencant a mà esquerra uns 200 metres, on deixarem el cotxe en un espai per diversos vehicles d'excursionistes. Estem al Pla de Capdevila.

Veurem que hi ha un espai d'aparcament a peu de la pista. Son quarts de 10 del matí i la humitat i els núvols baixos dominen un ambient fresc

La ruta inicia planera seguint la pista que creua els camps fins que ens endinsem al bosc passat un centenars de metres. Quan portem poc més de 1 Km cal estar atent ja que a mà esquerra inicia un sender en pujada. A partir d'aquí comencem a ascendir de manera suau i agradable per dins el bosc.

Abandonem la pista a mà esquerra per un corriol que ascendeix de manera suau

El corriol desemboca a una pista més ample a la vegada que sortim del bosc i la vista s'amplia, malgrat que els núvols baixos ens impedeixen veure grans vistes. Ara seguim avançant per un recorregut més pla on fins i tot perdem algun metre.

De sobte sortim del bosc i se'ns obre davant nostre un fantàstic indret: el Pla de Serrallonga. Camps de pastura ens amplien la vista i un gran mas deshabitat: Can Serrallonga de Dalt.

Vistes des del Pla de Serrallonga: el Pedraforca es deixa entreveure entre els núvols

Can Serrallonga de Dalt

Des d'aquest punt seguirem la pista una estona per poder arribar a l'ermita de Sant Pere de Serrallonga, un edifici originari del segle X enclavat en un entorn preciós a uns 1000 metres d'alçada en un altiplà que ens permet tenir una gran vista del Prepirineu i la Catalunya Central. Ens prenem el nostre temps per gaudir del seu entorn i fer un mos per recuperar forces.

Sant Pere de Serrallonga

A continuació refem al camí fins a petar de nou a Can Serrallonga de Dalt i agafem la pista per la que no hem pujat. Aquí comença la 2a part de l'ascensió al Puigdon: es tracta de gairebé un quilòmetre d'agradable pista que va guanyant metres de manera suau entre boscos i prats.

La pista desemboca a unes antenes de comunicació. Estem gairebé al cim, però per poder-hi arribar hem de superar uns quants metres per un corriol fressat i costerut. Nosaltres vam intentar pujar i baixar per dos llocs diferents, però el millor és fer-ho per el mateix.

En poca estona arribem al cim del Puigdon! Sostre comarcal del Lluçanès. És un d'aquells cims poc escènics ja que està força cobert per vegetació.

Cim del Puigdon

Baixem pel corriol ben fressat i tornem uns metres abans de les antenes. En aquest punt cal recular per la pista fins al creuament de camins d'on veníem anteriorment. Aquí cal agafar un camí planer que s'endinsa al bosc i està senyalitzat amb marques grogues. 

Aquest camí ens porta fins a la carena del Serrat de les Bruixes, on se'ns obre una àmplia vista sobre Alpens i la comarca del Lluçanès. Seguim planejament i gaudint de les vistes fins arribar al Coll de les Bruixes. Aquí inicia el darrer tram de pujada fins al Puig Cornador. Aquest cim sí que és més obert que el Puigdon. No és el millor dia, però tenim una bona panoràmica del Lluçanès i el Prepirineu.

Fem el 2n i darrer descans i ens preparem per encarar una ràpida baixada. El primer tram és força costerut, sempre marcat amb senyals grocs i en qüestió de pocs minuts el camí ens porta al Coll del Tallat: una cruïlla de pistes. Aquí cal estar atents ja que no hem de seguir cap pista, si no el camí que baixa més costerut fins a Les Llosses.

El camí per alçada de manera important, però assumible per dins d'una fantàstica fageda. Sense adonar-nos arribarem a la base del Serrat, on enllacem amb una pista que cal agafar a mà esquerra. Després de creuar un rec i en poc menys de 10 minuts arribarem de nou al punt d'inici de l'excursió.

Una fantàstica ruta que hem fet tranquil·lament i gaudint del paisatge i els indrets. Aprofitem la jornada per dinar per la comarca i visitar uns amics a la tarda que tenen una granja a la Torre d'Oristà. Un dia rodó!