Seguim amb la marató de sostres d'aquest estiu postconfinament i tornem al nord del principat, a una de les Serralades més icòniques del Pirineu i que fa de frontera geogràfica entre la Catalunya Central i l'Alt Pirineu. Ens referim a la Serralada del Cadí.
Avui coronem el sostre de la comarca del Berguedà, i també el de la província de Barcelona. Per bo o per dolent, es tracta d'un cim molt desconegut i eclipsat pel Pedraforca, ben proper però gairebé 100 metres més baix que el nostre sostre: el Pic de Costa Cabirolera amb 2.604 msnm.
No es tracta tampoc del sostre del Cadí, ja que tenim el Vulturó no massa lluny, però es troba ja a la província de Lleida. El Pic del Costa Cabirolera es troba entre els termes de Baga (Berguedà), Josa i Tuixén (Alt Urgell) i Montelà i Martinet (Baix Cerdanya).
Es tracta d'una ascensió assequible, però molt escènica des del Coll de les Bassotes. Gran part de la ruta discórrer per sobre dels 2000 metres entre prats i rocams. Hem escollit pujar i baixar pel mateix camí, molt ben senyalitzat en tot moment. Existeixen opcions per a fer-la circular, però el camí de retorn no és massa senzill, així que hem decidit anar sobre segurs.
Iniciem la sortida des del Coll de Bassotes, on podem deixar al cotxe. S'hi accedeix per pista en un estat acceptable. Amb compte, es pot realitzar amb un turisme, però cal estar atent en algun tram. Nosaltres accedim des de Saldes i continuant la pista que parteix del Mirador de Gresolet. També es pot fer des de la pista que parteix del Coll de la Bena passat Gisclareny des de Bagà.
Ja d'inici trobem un corriol molt ben fressat que ens condueix muntanya amunt. No és altra que el traçat de la Cavalls del Vent, famosa travessa del Cadí, senyalitzat en tot moment per marques vermelles. Aquesta primera part del recorregut ascendim entre pats pel corriol fressats amb el nostre objectiu ben clar al nostre davant.
 |
| Des del Coll de Bassotes ja veiem el Costa Cabirolera. Parteix un corriol molt ben fressat direcció al cim comarcal, coincident amb la Cavalls del Vent. |
 |
| El Collel a mà esquerra i la vall que condueix a la Josa del Cadí |
 |
| La cara nord del Pedraforca cada vegada es deixarà veure més, Malgrat no ser tant escènica com l'enforcadura, és igual d'imponent |
 |
| El corriol ben fressat de pujada va tallant la pista. L'Agnès i l'Aïda ens acompanyen, falta el Txema. El Pedraforca ja es veu al complet. |
 |
| Arribem al Prat Llong. Veiem al Txema, qui faltava! |
 |
Aquí abandonem la Cavalls del Vent per dirigir-nos cap al rocam que veiem a dalt a la dreta de la fotografia, la Bretxa de Comiols. Hi serem en pocs minuts per un camí ben marcat La Bretxa de Comiols és un pas entre blocs de roca que ens permet descendir fins a la Coma dels Cortils, un altiplà que queda enclotat i resguardat entre la Serra Pedregosa, la que acabem de superar, i els grans pics del Cadí. Els primers metres de baixada són costeruts, però no hi ha cap pas complex ni terreny exposat. Des d'aquí, tenim una vista estupenda del Costa Cabirolera i tot el desnivell que haurem de superar abans d'accedir a la cornisa per la seva cara Nord.  La bretxa de Comiols ens permet accedir a aquest altiplà enclotat. El camí s'intueix com va ascendint de manera moderada direcció a la paret nord del Costa Cabirolera, on trobarem una canal d'ascensió Passat el primer tram de baixada més costerut, retornem al prat i davallem de manera còmoda fins al Torrent dels Cortils, on trobem un abeurador per al bestiar. És un bon punt per descansar una mica abans d'afrontar el segon tram d'ascens de la jornada.  Descendint de la bretxa de Comiols  L'abeurador i el Costa Cabirolera, cap allà ens dirigim! Malgrat ser el sostre del Berguedà i de la província de Barcelona, el Costa Cabirolera queda eclipsat pel Pedraforca o altres cims del Cadí per on el Camí de Cavalls hi passa més a prop. Aquest fet ens permet gaudir de la muntanya amb total solitud. Tant que hi ha marmotes que es deixen veure de ben a prop.  Un cop hem recuperat forces, seguim el camí amunt. El corriol és evident, també ho son les marques vermelles. Anem guanyant metres de manera moderada, sot un bon sol d'agost. El nostre objectiu es va aproximant...  Finalment arribem a la base de la paret nord. Des de la distància semblava inexpugnable, però ara que hem arribat, veiem com una tartera s'enfila fins a un rocam on es troba el Pas del Cabirol. És en aquest punt on entenem també el topònim d'aquesta muntanya: els cabirols que veiem es conten per desenes!  S'intueix el camí tartera amunt fins a un primer ressalt rocós. Des d'aquell punt es cerca una escletxa que ens porta a la carena El camí de pujada no és còmode. El pendent és considerable i la pedra solta fa que l'avenç sigui feixuc. Sovint és millor deixar el camí fressat i avançar per la zona més arbustiva, ja que avancem més de pressa.  En primer pla el Txema tartera amunt. Metres avall la resta del grup Quan ja som a 2/3 parts de la pujada, el camí supera un ressalt rocós i l'entorn canvia. Ara trobem més blocs de pedra. Les marques vermelles i fites són presents a tota l'ascensió. Ara avancem lleugerament cap a l'esquerra fins a arribar al Pas del Cabirol. En algun moment ens ajudem de les mans per progressar, però no es tracta de cap grimpada. No hi ha cap pas compromès ni gran exposició. Un cop a la carena ja tenim el nostre objectiu a tocar. Únicament ens caldrà superar escassos 100 metres de desnivell per arribar-hi.  Espectacular panoràmica de 360º on albirem tota la paret nord el Cadí sobre la Cerdanya, amb el Comabona com a punt més elevat. Veiem tota la Cerdanya amb el municipi d'Estana i els cims que separen la Baixa i Alta Cerdanya destacant-ne la Tossa Plana de Lles o el Carlit, al fons, els seus sostres comarcals.    El Comabona resseguint la carena del Cadí I si mirem cap al vessant Sud. El Pedraforca, la Serra d'Ensija, el Port del Compte... Un plaer!  I com no pot ser d'altra manera, la fotografia que no podia faltar era la de grup: equipàs!  Per retornar als Cortils prenem un altre corriol ben fresat per variar una mica fins a l'abeurador. Des d'allà la nostra darrera pujada fins a la Bretxa per superar la Serra Pedregosa i seguir perdent alçada fins al Coll de les Bassotes. La baixada es farà amb un tres i no res, i més embadalits amb la visió del Pedraforca davant nostre en tot moment. Una sortida de nota, salut i fins a una altra! |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada