Garrotxa. Comanegra

Una bona manera de fugir de les calorades que fa a l'Àrea Metropolitana és engrossir la llista dels sostres comarcals fent cap a zones més fresques del nostre país. I així hem fet. Fa uns dies ens vam apropar a una de les zones més poc humanitzades del territori del principat de Catalunya, si deixem de banda els grans cims i pastures de l'Alt Pirineu. Ens referim a una subcomarca preciosa: l'Alta Garrotxa.

L'Alta Garrotxa es tracta d'una subcomarca a cavall de les comarques de la Garrotxa i el Ripollès: valls verdes i solitàries, esquitxades únicament per petits masos i una pista asfaltada estreta i amb molt encant que comunica les dues comarques passant per indrets idíl·lics com Beget i Rocabruna.

Dins aquest marc gairebé immillorable, un grupet d'amics ens disposàvem a realitzar el Comanegra, el sostre de la comarca de la Garrotxa amb 1.558 msnm. Per fer-ho hem buscat una circular que pretenia coronar dos cims més: el Puig de Sant Marc i el Puig de les Bruixes. Tot i això, finalment únicament vam fer el Comanegra, ja que el camí és molt més clar.

Powered by Wikiloc

* El GPS va fallar en alguns moments. Deixem el track en el que ens vam basar: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/basses-de-monars-sant-sebastia-o-feliu-de-monars-sant-marc-1327-m-puig-de-les-bruixes-1393-m-comane-9845229

L'excursió parteix de les Basses de Monars, un enclavament situat al cor de l'Alta Garrotxa, situat a la base del Comanegra. S'hi pot accedir per una pista de 8 km que s'agafa des de la carretera de Beget a Rocabruna. La pista no es troba en perfecte estat, però es pot circular amb un turisme si es va amb compte. Allà deixem el cotxe i iniciem la matinal!

Avui som un bon grup: la Irene, el Marc, els dos Carles, la Cíntia el Joan i un servidor! El cel estava tapat però semblava que aguantaria

La ruta inicia baixant. Seguint la pista per on veiem, ràpidament surt un corriol a mà dreta que voreja les basses de Monars i tira avall per dins un bosquet. Hi ha un senyal que indica el corriol i la direcció: Sant Sebastià de Monars, l'ermita que es troba en el punt més baix de la nostra ruta.

Pocs metres després del cotxe cal agafar aquest corriol que descendeix direcció a Sant Sebastià de Monars

El corriol de baixada és preciós. El caminet discórrer entre una fageda. El paisatge és humit i relliscós, de fet cal anar amb compte de no fer cap patinada. Però l'entorn tan agradable fa que vagis perdent alçada sense gairebé adonar-te'n.

El corriolet és ben cobert de vegetació, però, de tant en tant, algun petit clar ens permet observa tota la grandiositat i solitud de l'Alta Garrotxa, estem gaudint molt!

Arribant ja al final de la baixada, sortim de la fageda i ens endinsem en un prat on hi ha les restes d'un antic Corral i edificació: es tracta del Corral del Mas Mitjà. El Mas es troba uns metres per sota seguint el camí. Tota l'estona seguim senyals de color groc que marquen el corriol. Està ben senyalitzat i, malgrat que a vegades es fa estret, el camí no és gens perdedor.

Corral del Mas Mitjà

Creuem el Mas Mitjà i el camí planeja una estona. Seguint les marques grogues el camí ens condueix cap a Sant Sebastià de Monars i el Mas de l'Om. Arriba un punt, que el camí senyalitza una ziga-zaga i es torna perdedor. En canvi, el corriol per on veníem segueix recte, marcat en una creu groga.

Aquest trencall permet accedir a l'ermita de Sant Sebastià de Monars i, després, enllaça altra vegada amb el camí marcat amb una x, que porta directament al Mas de l'Om travessant un torrent.

El corriol per on es ve condueix al Mas de l'Om en uns minuts. Es pot fer una petit volta si agafem el caminet que parteix a ma dreta en un gir de 180º que dona accés a Sant Sebastià de Monars.

Travessem el Torrent de la Font de Monars per un pontet i un abeurador per al bestiar i ens plantem al Mas de l'Om. El camí fressat, ben senyalitzat amb marques grogues, el rodeja per la part superior. En aquest punt el camí inicia una pujada direcció al Pla de la Vaca.

Voregem el Mas de l'Om per la part superior

L'ascens des d'aquest Punt fins al Pla de Vaca és encara més bonic que el descens. Tornem a estar coberts de vegetació, per corriols estrets però ben fressats i senyalitzats. La vegetació és exuberant i molt humida: faigs, alzines i roures principalment. 

El camí creua algun torrent i cal vigilar no relliscar. La humitat es deixa notar i estem suant de valent malgrat no fer sol!

Finalment sortim del bosc i arribem al Pla de Vaca, un petit altiplà que ens mostra ja la carena dels cims més alts de la Garrotxa. Des d'aquí, si girem el cap, tenim una molt bona vista de la Vall de Monars i la verdor de l'Alta Garrotxa.

Un cop al Pla de Vaca, és on decidim modificar el nostre pla iniciar. Ens hem basat en un track (que adjuntem a inici), que agafa un corriol que puja fins al Coll de Sant Marc, on agafem ja tota la carena del Pic de les Bruixes i Comanegra. Aquest corriol, no està ben senyalitzat. Nosaltres preferim seguir sempre les indicacions del camí groc, que ens porten també fins a la carena, però al Portell de Donantic, situat a l'oest del Puig de les Bruixes.

Abandonat ja el Pla de Vaca, el corriol torna a endinsar-se en un bosc de la mateixa tipologia que anàvem pujant. Sovint, la humitat i la vegetació exuberant ens fa pensar que som a boscos tropicals i no pas a una serralada prepirinenca de poc més de 1000 metres d'altura.

El Carles i la Cíntia en plena pujada!

El darrer tram fins al portell és una ziga-zaga entre falgueres. Perdem els senyals, ja que els llocs per on podem passar són gairebé infinits; però, una vegada al collet, retrobem el camí senyalitzat i un nou camí: el camí carener.

Darrer tram fins al Portell de Donantic entre falgueres. La carena fa frontera amb la comarca de l'Alt Empordà.

Aquest camí carener està senyalitzat amb marques verdes i vermelles i uneix el Puig de les Bruixes amb el Comanegra (i altres cims). A partir d'ara, haurem de seguir aquestes marques. Les vistes des d'aquest punt a l'Alta Garrotxa son brutals, malgrat el dia tapat. En un dia clar segur que el camp de visió és molt més ampli!

Veiem clarament el nostre objectiu: el Comanegra. Ara el tenim tapat per una mica de boira. Únicament cal resseguir la carena pel camí senyalitzat amb marques verdes i vermelles.

A vegades, el camí creua de vessant per superar rocams i entra en territori de l'Alt Empordà. També trepitjarem la comarca nord-catalana del Vallespir, estem en una autèntica cruïlla de camins!

Quan ens apropem al Comanegra, a mà esquerra en baixada parteix un corriol amb senyalitzacions grogues que ens conduiria a la bassa de Monars directament. Nosaltres hem de seguir pel carener. De fet ens despistem i agafem el corriol en baixada un tram i ens veiem obligats a fer camí a través per recuperar la carena.

Finalment arribem a la darrera pujada fins al sostre comarcal. Aquí trobem una curiositat: un senyal que ens indica que estem al punt més al sud de l'Estat Francès polític.

El Carles i jo mateix des d'aquest punt curiós de la nostra geografia

Des d'aquest punt, en escassos minuts, i per la vessant del Vallespir arribem al cim del Comanegra, sostre de la comarca de la Gorrotxa! Allà trobem un vértex geodèsic i la clàssica placa del CEC. La boira ens impedeix gaudir de les vistes que hem gaudit al llarg de tot el dia. Però no ens impedeix prendre algunes fotografies de record!

Foto de grup de rigor!

La baixada no té misteri. Gairebé podríem baixar rodolant, ja que ens trobem just a sobre de la Bassa de Monars. Seguim el corriol de carena fins que, pocs metres després, fa un gir muntanya avall entre prats de pastura.

Sovint el camí es perd, ja que no està gaire fressat. Però el destí és evident, i per intuïció anem baixant pel camí més còmode per nosaltres. Superem un parell de ressalts rocosos i en pocs minuts som altra vegada al nostre punt de partida.

Finalment el temps ens ha respectat, però de miracle! Just pujar al cotxe es desencadena una bona tempesta que ruixa el paisatge al llarg d'un parell d'hores ben bones. Així s'entén la verdor, solitud i magnificència d'un entorn com el de l'Alta Garrotxa.

Salut i Fins a una altra!