Nova visita al nord del principat! El passat diumenge, amb una mica d'improvisació, vam planificar apropar-nos a la comarca del Baix Empordà, per coronar el seu sostre comarcal al vell mig del Massís de les Gavarres. La sorpresa va ser que, el que se suposava el sostre comarcal, el
Puig d'Arques, de 527 msm, indicat per l'ICC no ho era. Ben a prop hi tenia un cim veí, menys conegut i espectacular, que era el veritable sostre comarcal: el
Puig Gavarres i els seus 532 msm d'alçada.
Ja que no disposàvem de gaire temps, ja que vam fer de "domingueros" total ens vam plantejar una ruta circular força curta i ben senzilla, pràcticament una passejada matinal per agafar gana. El temps acompanyava i a posteriori puc dir que vam prendre una gran decisió. El Puig d'Arques és accessible en carretera fins gairebé el cim, ja que disposa de un radar meteorològic del Meteocat, de manera que és força senzill adaptar l'excursió a la voluntat de cada persona.
Iniciem l'excursió a Can Llac, una petita esplanada mà esquerra en un petit coll de la pista asfaltada que puja al cim. L'excursió és de les més senzilles que hauré relatat en el bloc: la pujada es fa per la pista asfaltada i la baixada per el GR que desemboca a Can Llac, fàcil i per a tots els públics!
 |
| Sortim pista amunt. Avui m'acompanyen tres bones amigues: la Irene, l'Eli i l'Helena |
La pujada és ben senzilla, l'asfalt no és el millor terreny possible, però les vistes, les zones ombrívoles i la proximitat del cim ens fan passar ràpid aquest tram. En 30 minuts arribem a un coll on hi ha altres cotxes estacionats i en surten diversos camins. Podem agafar una pista que ens condueix al cim en 5 minuts, però decidim agafar un corriol molt ben senyalitzat que ens hi portarà igual. En poca estona, i després de superar uns darrers metres costeruts veurem davant nostre el dolmen del Puig d'Arques, n'és una reconstrucció però és una fita rellevant i exemple de la gran quantitat de restes prehistòriques de les Gavarres.
 |
| Coll amb espai d'aparcament. Darrere el panell gros en surt el corriol ben senyalitzat |
 |
| El corriol d'accés al cim és molt més recomanable que la pista |
 |
| Dolmen del Puig d'Arques, uns metres per sota del radar meteorològic que corona el cim |
Després de fe-se les fotos de rigor ens arribem al nostre primer cim, que no és encara el sostre comarcal, el Puig d'Arques. Hi ha una plataforma de fusta accessible per unes escales de fusta ben enfilades que ens regala unes impressionants vistes de 360º. Un plaer per els sentits!
 |
| La costa baix empordanesa: Palamós i Santa Maria de Calonge |
 |
| Cap al Nord veiem el Montgrí amb les Illes Medes i darrere el Golf de Roses finalitzat per el Cap de Creus |
 |
| El Massís de les Gavarres que s'extén i al fons de tot els cims (poc) nevats del Pirineu, destacant-ne el Puigmal o el Canigó |
 |
| Finalment la vesant sud del Massís amb el Montseny que treu el cap. El turonet de la dreta és el nostre proper objectiu: el Puig de les Gavares |
Aprofitem les vistes per menjar alguna cosa i apropar-nos cap al veritable sostre comarcal: el Puig de les Gavarres, que està ben a prop. Des del Cim del Puig d'Arques es veu clarament el nostre cim, a escassos minuts. Hem d'agafar un corriol que surt carenejant que ens porta a un coll amb la pista principal, d'allà en surt un altre corriol sota arbres que en un moment ens porta fins al punt geodèsic que marca el sostre del Baix Empordà: 532 msm. És un cim que gairebé no te vistes, probablement per això, i pel fet que no tingui una accessibilitat tant bona, sigui menys conegut.
 |
| Sostre comarcal: el Puig de les Gavarres! |
Seguint la mateixa direcció de la carena, tornem ràpidament a la pista principal, que es tracta del GR 92.1. Solament caldrà anar resseguint aquesta pista, que va descendint de manera suau entre amables corbes i boscos que juguen amb la llum del migdia. Sense gairebé adonar-nos arribarem al nostre punt d'inici.
L'excursió no ha sigut altra cosa que una passejada de diumenge per fer venir gana, però ha sigut una ruta molt agradable i ens ha sorprès en positiu. Una bona excusa per apropar-se a la muntanya sense suar en excés ni forçar les cames.
Salut i fins la propera!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada