Mallorca II. Es Raiguer. Puig de n'Alí

Seguim a Mallorca amb la segona entrada dedicada a la illa. Després de passar un dia de recuperació fent una mica el turista i visitant pobles, cales i caps de la preciosa i escènica Serra de Tramuntana tocava fer el seu 2n cim, en aquest cas el sostre de la comarca d'Es Raiguer, el Puig de n'Alí de 1.035 msnm d'alçada i pertanyent al municipi de Selva.

Realitzarem una ruta circular partint de l'àrea recreativa de Sa Coveta Negra, a la carretera que puja cap a Lluc. Es tracta d'una excursió força més senzilla que la del Puig Major, sense trams exposats ni grimpades complexes, però que l'ascensió per un rocam força dret ens obligarà a fer servir les mans força vegades i tenir una bona forma física.

Powered by Wikiloc

Iniciem l'ascensió per la carretera, l'hem de seguir uns 50 metres passada l'entrada a l'àrea recreativa. A la primera corba, a ma esquerra, hi ha un pas amb unes escales de fusta per superar una tanca i entrar a un camí. El camí és força ample i ben trepitjat. Cal anar-lo seguint amunt, a trams s'enfila força i va fent corbes per anar guanyant alçada.

Pas amb escales de fusta per entrar al camí de pujada

El camí no te pèrdua, anem trobant diferents esplanades fins que, a quilòmetre 1,7 arribem a una esplanada més grossa i el camí es difumina. En aquest punt tenim el cim de n'Alí a la nostre esquerra. A partir d'aquí l'ascensió es torna més salvatge i enfilada. Caldrà fer un gir cap a la nostra esquerra i anar progressant per un terreny amb força més roques. Cal fixar-nos amb les fites per no perdren's, ja que hi ha molts llocs on poder progressar. En tot cas, tenim sempre la referència del pic.

Inici de la travessa roquissar amunt. Cal anar seguint les fites.

Cada vegada la vegetació va perdent protagonisme i les roques les van guanyant. El terreny guanya en pendent i anem ja progressant per una espècie de tartera amb roques molt grans. És força senzill anar avançant, però cal estar en bona forma. Hi ha forces fites que cal anar seguint, però cal estar atent ja que el color i forma del terreny és molt homogeni. La pujada es fa llarga i el dia no acompanya massa amb les vistes.

Després de 30 minuts ben bons guanyant molta alçada deixem el roquerar feixuc i arribem a una mena de coll. El camí per on venim sembla que segueix recte per baixar de manera poc clara a l'altre vessant. Just després d'una gran roca, haurem de dirigir-nos a ma dreta per fer el darrer esforç fins al cim. El camí està fitat i aquest darrer tram també te marques de color blau i de color vermell pintades sobre algunes roques.

Passem per sota d'aquesta gran roca i agafem a mà dreta el corriol enfilat que ens portarà al cim entre pedres i vegetació arbustiva.

Fem aquest darrer tram seguint les fites i les marques, animats ja per la proximitat de l'objectiu malgrat el feixuc i llarg ascens. En qüestió de pocs minuts arribem ja a les grans roques que cal acabar de superar per arribar al punt més alt del Puig de n'Alí, sostre comarcal d'Es Raiguer!

L'Arnau superant les darrere roques. Darrere el Puig de Massanella ens observa

Des del cim les vistes no son molt agraïdes. Podem intuir la plana de la comarca d'Es Raiguer mirant cap al sud. Cap a l'oest tenim vistes del Puig de Masanella, probablement l'ascensió més coneguda de la illa. Fa força vent i estem desprotegits així que no hi estem massa estona tampoc.

La baixada la farem per l'altra vessant. Desfem el corriol de pujada uns quants metres fins que, a ma dreta, en surt un corriol fitat que ens condueix cap a la zona de vegetació entre el puig de n'Alí i el Massanella. Únicament ens cal descendir per una forta pendent, però amb molta més vegetació  menys roques que la pujada.

Una fita ens indiqui l'inici del corriol de baixada que agafem a ma dreta.

El camí finalitza al fons de la vall, amb un entrecreuament en un lloc realment bonic, estem coberts per un bosc mediterrani. Un camí ample va perpendicular on veniem, Aquest camí es dirigeix per el Coll de Sa Batalla planejant per seguin un torrent molt agradable. També tenim l'opció, si el creuem cap a l'altre vessant, d'iniciar el camí de pujada al Massanella. Nosaltres agafem el camí a ma dreta, direcció Coll de Sa Batalla.

Cruïlla de camins. Els dos blocs de pedra marquen l'inici del corriol a Massanella, nosaltres agafem el camí gros a ma dreta en molt lleugera baixada.

El camí i l'entorn realment son preciosos. Passats uns 300 metres seguint el torrent per el camí, cal estar atents i desviar-nos cap a la dreta. Hi ha unes fites que ho indiquen a sobre les pedres.

Després d'uns 300 metres, trobem unes fites sobre dos roques, és l'inici del corriol que ens portarà al torrent cap al Pas de n'Arbona

Durant vora un quilòmetre seguim descendint lleugerament i de manera molt agradable per un terreny mol similar al que veniem. Seguim trobant fites que ens indiquen el camí, però no te pèrdua. Som al curs del torrent de Sa Coveta Negre, que ja ens conduirà fins a l'àrea on hem deixat el cotxe.

El terreny planer i senzill finalitzar i cal tornar al vessant de la serralada per on pujavem: som al Pas de n'Arbona. Val a dir que nosaltres no vam trobar el pas exactament i ens vam aventurar a seguir el curs del Torrent, buscant sempre el millor lloc per baixar entre roques sense massa dificultat. Vam perdre les fites, tot i que suposem que uns metres més enllà d'on baixàvem es poden seguir. En tot cas, seguint el torrent mai ens perdrem. Cal vigilar perquè hi ha trams que s'haurien de rapelar. EN aquests casos ens allunyem una mica del curs i busquem la manera més còmode. Es fa una mica pesat ja que s'avança lent, però es va fent.

Arriba a un punt on veiem un camí ample que va fent ziga-zagues: sortim del torrent i agafem el camí que de manera còmode va descendint. Passats uns metres s'enllaça amb el GR que ve a mà esquerra del Coll de Sa Batalla. En pocs minuts arribem altra vegada a l'àrea recreativa després de creuar la carretera per sota

Arribem altra vegada a la carretera. La Creuem per el túnel després de superar el pas amb graons de fusta i ja son a l'àrea recreativa.

Ens donem per satisfets després d'una circular molt bonica, amb un paisatge de bosc mediterrani sorprenent a la part intermèdia que no ens esperavem i un temps que, malgrat no tenir gaires vistes, ens ha respectat i mantingut secs.

Salut i fins la propera!

Mallorca I. Serra de Tramuntana. Puig Major

Amb aquesta entrada iniciem un bloc de 3 sostres comarcals que, per primera vegada, son fora del territori del Principat de Catalunya! Aprofitant la Setmana Santa hem fet un viatge de 5 dies a terres mallorquines per a fer 3 dels seus 6 sostres comarcals. El viatge ha anat molt bé i la companyia de l'Arnau, un plaer. Però això no és un blog de viatges si no de sostres comarcals així que... posem-nos en el que ens toca!

El primer dels 3 sostres comarcals que fariem és el més alt i icònic de la illa: el Puig Major, sostre de la comarca de Serra de Tramuntana i també de Mallorca amb 1.436 msm. Aquest cim té una curiositat afegida: està coronat per unes instal·lacions militars i no es pot accedir al cim real. Donat que és gairebé impossible que et donin una acreditació per accedir-hi per una pista asfaltada per on circulen els militars, vam cercar una ruta alternativa carenejant la Serra de Na Rius per arribar a un 2n cim a pocs metres del sostre, coronat per un vèrtex geodèsic.

La Serra de Tramuntana és una serralada kàrstica, molt rocosa i escarpada que forma un balcó excepcional sobre el Mar Meditarrani, formant una infinitat de sortints i petites cales gairebé inaccessibles per els humans. De manera que, si voliem fer aquest cim, ens tocava suar de valent! i grimpar una miqueta, per sort el dia ens acompanyava: sol radiant i sense gairebé vent, que ens hauria complicat l'ascensió, sobretot a les carenes.

Powered by Wikiloc

L'excursió parteix de la Plataforma des Funicular. En un revolt de la carretera MA 2141 direcció a Sa Calobra on hi podem deixar el cotxe. Cal tenir en compte que la Serra de Tramuntana és principalment de propietat privada. L'única ruta marcada oficialment és el GR que creua la Serra de punta a punta. Per tant, qualsevol altra ruta que si vulgui fer, caldrà confiar en les fites i els tracks. Per sort, en el nostre cas, el camí es fa força evident, hem d'arribar al cim i sovint veurem que únicament hi ha una possibilitat per a fer-ho.

Iniciem l'ascensió darrere la plataforma del funicular, en surt l'anomenat camí dels Binis (els noms de les Propietats que creuarem). És un camí trepitjat i fitat, fàcil de seguir entre vegetació arbustiva que ascendeix fins al Porxo Esbucat, un altiplà que serà el punt on la ruta es torna circular.

En aquest punt, cal deixar el camí i dirigir-se a mà esquerra, direcció al primer esglaó de roques que haurem de superar. La ruta d'avui va d'això: anar superant diversos esglaons de roques, mitjançant grimpades, que cada vegada augmenten de dificultat. A partir d'aquí el camí comença a enfilar-se més. Les fites no abunden però si ens hi fixem be les podem anar seguint. Hi a camins més trepitjats i avancem de manera poc còmoda entre Càrritx i Arguelagues. En cas de dubte al dirigir-se cap al següent escaló de roques. Allà trobarem la primera grimpada del dia. Te bones mans i la vegetació abundant facilita el pas. És una grimpada mols senzilla i sense dificultat aèria

Un cop superat el 2n escaló (el primer amb certa entitat) tornem a un paratge arbustiu i feixuc. Trobem altre vegada camí fitat que ens dirigeix costa amunt fins a un mur de pedra seca que ressegueix la carena.

L'Arnau va pujant direcció a la carena

Si ens girem ja podem observar molt bones vistes de la zona nord-est de la Serra de Tramuntana

Finalment trobem el mur de pedra seca que caldrà seguir fins als rocams que veiem a la part superior esquerra

Un cop arribem al mur de pedra seca, ens hi enfilem i avancem per sobre d'ell, ja que és més senzill. A l'alçada del rocam que veiem a la part superior esquerra de la fotografia el deixem i seguim avançant per sota del tercer gran escaló de pedres. Aquest flanqueig està també marcat en fites. En tot cas cal avançar per el lloc més còmode possible fins a cercar una escletxa en el Mur de pedres per superar el 3r escaló.

Flanquejant de manera més o menys còmode ja intuïm per on ens tocarà grimpar

És impossible no parar de girar-se i contemplar les fabuloses vistes del que anem deixant enrere

Finalment arribem al 3r escaló. Aquesta grimpada ja té certa dificultat i és més llarga que les anteriors. A la meitat, hi ha un tram sense vegetació força enfilat i que no té tantes bones mans, ja que la pedra és més llisa. Cal anar una mica en compte, malgrat que la dificultat no és molt elevada, si no estem acostumats a l'escalada o les altures ens fan respecte, el cap ens pot jugar una mala passada. Amb decisió i amunt, que no n'hi ha per tant!

A les grimpades anirem trobant fites. El camí també s'intueix molt. Normalment hi ha una única sortida senzilla de la xemeneia. En aquest cas es veu clarament a dalt i a l'esquerra de la fotografia

L'esforç ha merescut la pena, les vistes cada cop són més espectaculars. Ja veiem el cim. I la carena cap a on ens haurem de dirigir. Ens faltarà superar el darrere esperó de roques, el 4t i més complicat per un pas equipat amb cordes: el Pas de Sa Pomera Borda, som-hi!

L'Arnau ens senyala el camí, es fa molt evident!

Una vegada a la carena, caldrà seguir-la sense perdre alçada fins a trobar el Pas de Sa Pomera Borda. A la dreta del Pic veiem la Coma Fosca, la tartera per la qual farem el descens. És una tartera artificial en la seva part alta provocada per tot el runam i pedregar de la construcció de la base i carretera militar del Puig Major.

Carenejant se'ns obren les vistes de la zona oest de la Serra i l'altiplà on hi han els embassaments, poques paraules podem dir. Superat un petit coll per la carena ja veiem l'escletxa que supera l'esperó gairebé inexpugnable: el Pas de a Pomera Borda, apropem-nos.hi!

Apreciem al fons l'escletxa per on superarem aquest espero de roques, el 4t del dia. Després caldrà resseguir per el circ ben enfilat que mena al collet molt a prop de la carena a dalt a la dreta de la fotografia.

Ja som al Pas i l'observem d'a prop. Es tracta d'una escletxa molt estreta i vertical. A la meitat hi ha un tronc d'una pomera borda, que ens facilitarà molt l'ascens. Trobem una corda blava a la seva part inferior i una d'altra de negra a la part superior que ens ajudarà, i molt a superar-lo.

En sortir del Pas be probablement la part més difícil i "perillosa" de l'ascensió. Un circ molt vertical que s'enfila per una xemeneia fins a un coll a la part superior. La 1a part de la grimpada és força senzilla amb l'ajuda de la vegetació. La part final però, es suma un terreny més rocós i mans menys dolentes amb l'alçada guanyada, cal ser decidit i tirar amunt! Per la dreta hi ha una via de pedra llisa però amb un ferro que ens permet anar pujant agafats d'ell, tot i que sembli més complicat és la part més factible, ja que per altres cantons l'ascensió és totalment vertical i sense corda.

Tot i que molt vertical, la part inicial de la xemeneia passat el Pas és una grimpada senzilla

L'Arnau sortint de la xemeneia, la part més delicada de l'ascensió

Un cop a dalt únicament cal resseguir la carena fins al cim. Respirem alleujats, el més dur ja ha passat!

Carena amunt sense perill

Vistes cap a Sa Calobra i es Morro de la Vaca tot carenejant

El cim ens queda a la nostra dreta. Davant nostre veiem el sostre real del Puig Major, capat per la base militar

I finalment coronem el Sostre de Mallorca, el cim accessible del Puig Major, resseguint la carena de la Serra de Na Rius. Ens fem la foto de rigor i les panoràmiques 360º. Tenim vista d'ocell de pràcticament tota la illa, quin dia més brutal!

Iniciem el descens. Cal carenejar 10' més en baixada fins a arribar a la plataforma de ciment que es veu a la fotografia del cim. Caldrà fer la volta al cim per la carretera militar fins a agafar la tartera de la Coma Fosca. No vam veure cap militar, però just en arribar-hi va aparèixer un 4x4. Li vam comentar que anavem únicament a agafar el camí de baixada i ens va deixar seguir sense problemes. Imagino que segons la persona et pot dir alguna cosa o altra, en el nostre cas, vam tenir sort.

En una corba de 180º deixem la carretera i ens introduïm a la tartera. Cal accedir-hi per el cantó dret i anar en compte, ja que la pendent és molt pronunciada. Un cop dins únicament caldrà devallar-hi mantenint l'equilibri i gaudint de les derrapades que podem fer. En pocs minuts descendim molts metres. Vigilem de deixar-nos una distància de seguretat per les pedres.

A la part mitja ja comença a aparèixer tímidament la vegetació de màquia i el terreny es far una mica més estable. Cal seguir el camí fitat tartera avall fins a una pineda que es veu al fons de tot. Nosaltres vam voler escurçar fent una mica camp a través sense perdre tanta alçada però no va ser bona decisió, ja que el terreny és molt desagradable per avançar. Així que el millor és tartera avall sempre pel camí més evident.

Ens dirigim sempre en direcció a la pineda del fons de la vall

Un cop a la pineda, el camí perd desnivell i el camí desemboca a un camí força ample que creua un bla: és el camí dels Binis. Únicament caldrà agafar aquest camí a ma dreta en pujada per arribar altra vegad al Porxo Esbucat. La pujada és suau i s'agraeix després del descens tant agressiu per la tartera. A mig camí creuarem una porta d'entrada al terreny.

Un cop superada la porta ja solament queda un carrer esforç per arribar al coll d'on ens hem separat a primera hora del matí: el Porxo Esbucat

Una vegada al coll, solament cal descendir per el mateix camí per on hem pujat fins arribar al cotxe.

Quina ruta més agraïda! Té de tot: dificultat tècnica, bones vistes, diversió per la tartera... i l'orgull d'haver coronat el sostre de Mallorca. A més a més, tenim la Cala de Sa Calobra a 15' en cotxe baixant per una de les carreteres més escèniques dels Països Catalans, per el famós Nus de Sa Corbata. De fet és on hi dinarem i farem una capbussada, al Torrent des Pareis, un dels espais més emblemàtics de l'illa.

Finalment indicar que aquesta ruta pot ser complicada, sobretot si no ets del territori. És important informar-se be de la ruta i la seva dificultat tècnica. En aquest cas vull recomanar un blog que ens ha servit moltíssim per a poder fer correctament el cim: https://excursionspermallorca.blogspot.com/2017/07/serra-de-na-rius-i-coma-fosca-pels.html

Salut i fins la propera!