Solsonès. Pedró del Quatre Batlles

Avui fa exactament 6 mesos, mig any, de la darrera entrada en aquest blog. Amb diferència, l'aturada més llarga que ha tingut. Si ja de per si l'activitat baixa els mesos d'hivern, els confinaments perimetrals han obligat a deixar aturat temporalment aquest projecte.

Sembla, però, que de mica en mica anem veient la llum al final del túnel. Això permetrà seguir fent una de les coses que més m'agraden: descobrir el territori dels Països Catalans mitjançant els seus sostres comarcals.

Surant l'aturada de Setmana Santa vam anar a descobrir la comarca de les 1000 masies, el Solsonès. Tenint com a base Sant Llorenç de Morunys, vam fer una sorprenent circular pel Massís del Port del Comte, coronant el seu punt més elevat i, per tant, el sostre comarcal: el Pedró dels Quatre Batlles, amb 2.386,5 msnm.

Des del Pàrquing de l'Estivella, el sector més al nord de l'estació d'esquí realitzem una llarga circular que ens permetrà visitar bona part del perímetre del massís, i gaudir tant del vessant nord-nord/oest com del sud i les darreres neus de l'hivern com a espectadores.

Powered by Wikiloc

Des del mateix pàrquing iniciarem la pujada directa al Pedró dels Quatre Batlles, passant per la barraca de l'Estivella. Iniciem el camí en lleugera pujada per una pista que ens condueix en pocs minuts a una bassa. Trobem indicacions el Pedró des d'un inici i el camí és evident per pista.

Veiem la carena nevada dels cims de la Serralada. Ens dirigim cap allà!

Voregem la bassa per la dreta i la pista entra dins un bosc. La pujada és significativa, però l'entorn és força agradable. Temíem que fos una excursió amb molta pista d'esquí i, de moment, sembla que l'estem evitant.

Guanyem alçada ràpidament per la pista dins el bosc. Al fons de la vall és d'on hem sortit. Veiem també en tot moment pistes, algunes de força innivades encara.

Sortim del bosc i enllacem amb el traçat d'una pista d'esquí. A partir d'aquí ja caminarem sobre prat d'alta muntanya i pedra. Fa força pujada i es fa monòtona. Segurament és el tram menys agraït de l'excursió. 

Pista amunt sota els remuntadors

Avui estrenem companyia pel blog, la Bruna

Finalment arribem a un pla, on trobem el final del telecadira de l'Estivella, que és alhora una cabana i cafeteria. En aquest punt fem un gir de gairebé 360º, ben senyalitzat, direcció a un coll que dóna accés als cims del Massís.

Veníem de l'esquerra. Girem gairebé 360º en direcció al coll

Una vegada al Coll entrem a la Coma de la Comtessa, una gran plana on sobresurten els diferents cims arrodonits del Massís, un d'ells i visiblement el més elevat, el nostre objectiu del dia.

El Pedró dels Quatre Batlles destaca com el punt més alt de la nostra visió

Planegem uns centenars de metres fins que, a mà dreta, trobem unes fites que ens portaran al cim. És un darrer tram costerut, però no té cap mena de complicació. Avancem per on ens sentim més còmodes. Caldrà travessar alguna petita placa de gel, cosa que fa els darrers metres de l'ascensió més entretinguts.

El Pedraforca treu el cap pel fons. Una llàstima la pols en suspensió

Ràpidament arribem al cim, el Pedró dels Quatre Batlles. Un cim ben rodó, com tots els que ens envolten. La pols en suspensió provinent del Sàhara ens impedeix gaudir d'unes vistes que prometen ser espectaculars en un dia clar. Una visió de tot el Pirineu català, des de la Ribagorça fins al Rosselló: de l'Aneto al Canigó. Al cim hi ha plafons geogràfics per orientar-nos en els 360º.

Després de deixar empremta a les llibretes del cim i fer un mos per recuperar energia, seguim la nostra ruta. Perdem una mica d'alçada direcció sud per fer un segon cim proper. Girem el cap per veure el sostre comarcal des d'una altra perspectiva:

Descendim ara altra vegada cap a la Coma de la Comtessa. Aprofitem les plaques de gel per fer cul a terra i que ens serveixin de tobogan, així sí que es baixa de pressa!

Creuem la coma direcció sud i quan arribem a un coll enllacem amb un camí fitat i ben fressat que ens portarà directe a l'altiplà que ocupat a la zona central del Massís. Des del coll veiem el nostre proper cim, en direcció sud: el Puig de les Morreres. Al cim hi ha una construcció que ens té intrigats tot el dia... què serà?

El camí de baixada travessa altra vegada un bosc fins a arribar al fons, a una zona d'aparcament. Ens trobem al mig del Massís, a un altiplà per sobre els 2000 metres. Ben a prop hi ha el refugi de la Bòfia, i és el punt de partida de diversos excursionistes i passejants. L'entorn és realment bonic i, val a dir, inesperat.

Al pàrquing trobem indicacions cap al Puig de les Morreres, únicament cal seguir-les. Travessem la pista i caminen una estona per una bona plana, fins que el camí ens fa tornar a ascendir, a l'esquerra del nostre sentit de direcció.

Portell de l'Ós

Arribats al Portell de l'Ós podríem tornar a l'Estivella seguint la coma, però nosaltres arribarem al Puig de les Morreres, on veiem la curiosa construcció. El darrer tram és boscós i sorprenentment nevat. Això fa que aquesta pujada, breu, però constant, es faci més entretinguda.

Quan arribem a la carena les vistes canvien completament. Ara veiem tota la comarca del Solsonès, amb el Pantà de la Llosa del Cavall als nostres peus. Malgrat la mala visibilitat, albirem Montserrat, el Montseny i la Mola, quina terra que tenim!

Ja al cim descobrim el misteri, es tracta d'un gran panell que servia d'amplificador de senyals. Ja fa anys que no té ús, però segueix allà. Li dóna un encant especial, malgrat que no deixa de ser un bon pedaç. Des del cim veiem també el Pedraforca, ara una mica més nítid, i tot el Cadí, així com la Serra d'Ensija amb la Gallina Pelada. Gaudim també d'una bonica panoràmica dels cims més alts del Massís, allà d'on venim.

Seguim la carena en lleuger descens fins a la Coma dels Marrans, un coll que és un encreuament de camins. Podríem seguir fins al mirador del Querol, però decidim enllaçar ja amb el camí de retorn a Estivella. Per fer-ho hem d'arribar a la Cabana de la Bòfia, on hi ha un telecadira (no confondre amb el refugi de la Bòfia). Aquest primer tram el fem en descens per un bosc, avançant entre la neu per allà on ens és més còmode.

Coma dels Marrans: baixem a mà esquerra per el Bosc

Ens quedarà tan sols una darrera pujada per un darrer tram boscós. No trobem fites, malgrat que intuïm que en d'haver a prop, ja que seguim un track. En tot cas, l'avenç és senzill i no té pèrdua. Trobem alguna marca de color blau, però també les anem perdent. En uns 15 minuts arribem a la cabana de la Bòfia. Retrobem altra vegada els remuntadors i les pistes d'esquí, que havíem abandonat des de feia una bona estona.

Des d'aquest punt, el retorn al pàrquing de l'Estivella es fa per pistes d'Esquí: es tracta de la pista de la Ginebrosa, també senyalitzat com a Estivella.

Aquesta pista, monòtona i un pèl llarga ens deixa directes al Pàrquing de l'Estivella, on donem per finalitzada aquesta circular pel Port del Comte, que ens ha permès gaudir de diferents ambients i paisatges i evitar, el màxim possible, les pistes i remuntadors.

Valoració molt positiva d'una jornada que prevèiem menys excitant. Ja ve el bon temps i sembla que la vacunació ens permetrà tornar a agafar un bon ritme de sostres!

Salut i fins la pròxima!