Mallorca II. Es Raiguer. Puig de n'Alí

Seguim a Mallorca amb la segona entrada dedicada a la illa. Després de passar un dia de recuperació fent una mica el turista i visitant pobles, cales i caps de la preciosa i escènica Serra de Tramuntana tocava fer el seu 2n cim, en aquest cas el sostre de la comarca d'Es Raiguer, el Puig de n'Alí de 1.035 msnm d'alçada i pertanyent al municipi de Selva.

Realitzarem una ruta circular partint de l'àrea recreativa de Sa Coveta Negra, a la carretera que puja cap a Lluc. Es tracta d'una excursió força més senzilla que la del Puig Major, sense trams exposats ni grimpades complexes, però que l'ascensió per un rocam força dret ens obligarà a fer servir les mans força vegades i tenir una bona forma física.

Powered by Wikiloc

Iniciem l'ascensió per la carretera, l'hem de seguir uns 50 metres passada l'entrada a l'àrea recreativa. A la primera corba, a ma esquerra, hi ha un pas amb unes escales de fusta per superar una tanca i entrar a un camí. El camí és força ample i ben trepitjat. Cal anar-lo seguint amunt, a trams s'enfila força i va fent corbes per anar guanyant alçada.

Pas amb escales de fusta per entrar al camí de pujada

El camí no te pèrdua, anem trobant diferents esplanades fins que, a quilòmetre 1,7 arribem a una esplanada més grossa i el camí es difumina. En aquest punt tenim el cim de n'Alí a la nostre esquerra. A partir d'aquí l'ascensió es torna més salvatge i enfilada. Caldrà fer un gir cap a la nostra esquerra i anar progressant per un terreny amb força més roques. Cal fixar-nos amb les fites per no perdren's, ja que hi ha molts llocs on poder progressar. En tot cas, tenim sempre la referència del pic.

Inici de la travessa roquissar amunt. Cal anar seguint les fites.

Cada vegada la vegetació va perdent protagonisme i les roques les van guanyant. El terreny guanya en pendent i anem ja progressant per una espècie de tartera amb roques molt grans. És força senzill anar avançant, però cal estar en bona forma. Hi ha forces fites que cal anar seguint, però cal estar atent ja que el color i forma del terreny és molt homogeni. La pujada es fa llarga i el dia no acompanya massa amb les vistes.

Després de 30 minuts ben bons guanyant molta alçada deixem el roquerar feixuc i arribem a una mena de coll. El camí per on venim sembla que segueix recte per baixar de manera poc clara a l'altre vessant. Just després d'una gran roca, haurem de dirigir-nos a ma dreta per fer el darrer esforç fins al cim. El camí està fitat i aquest darrer tram també te marques de color blau i de color vermell pintades sobre algunes roques.

Passem per sota d'aquesta gran roca i agafem a mà dreta el corriol enfilat que ens portarà al cim entre pedres i vegetació arbustiva.

Fem aquest darrer tram seguint les fites i les marques, animats ja per la proximitat de l'objectiu malgrat el feixuc i llarg ascens. En qüestió de pocs minuts arribem ja a les grans roques que cal acabar de superar per arribar al punt més alt del Puig de n'Alí, sostre comarcal d'Es Raiguer!

L'Arnau superant les darrere roques. Darrere el Puig de Massanella ens observa

Des del cim les vistes no son molt agraïdes. Podem intuir la plana de la comarca d'Es Raiguer mirant cap al sud. Cap a l'oest tenim vistes del Puig de Masanella, probablement l'ascensió més coneguda de la illa. Fa força vent i estem desprotegits així que no hi estem massa estona tampoc.

La baixada la farem per l'altra vessant. Desfem el corriol de pujada uns quants metres fins que, a ma dreta, en surt un corriol fitat que ens condueix cap a la zona de vegetació entre el puig de n'Alí i el Massanella. Únicament ens cal descendir per una forta pendent, però amb molta més vegetació  menys roques que la pujada.

Una fita ens indiqui l'inici del corriol de baixada que agafem a ma dreta.

El camí finalitza al fons de la vall, amb un entrecreuament en un lloc realment bonic, estem coberts per un bosc mediterrani. Un camí ample va perpendicular on veniem, Aquest camí es dirigeix per el Coll de Sa Batalla planejant per seguin un torrent molt agradable. També tenim l'opció, si el creuem cap a l'altre vessant, d'iniciar el camí de pujada al Massanella. Nosaltres agafem el camí a ma dreta, direcció Coll de Sa Batalla.

Cruïlla de camins. Els dos blocs de pedra marquen l'inici del corriol a Massanella, nosaltres agafem el camí gros a ma dreta en molt lleugera baixada.

El camí i l'entorn realment son preciosos. Passats uns 300 metres seguint el torrent per el camí, cal estar atents i desviar-nos cap a la dreta. Hi ha unes fites que ho indiquen a sobre les pedres.

Després d'uns 300 metres, trobem unes fites sobre dos roques, és l'inici del corriol que ens portarà al torrent cap al Pas de n'Arbona

Durant vora un quilòmetre seguim descendint lleugerament i de manera molt agradable per un terreny mol similar al que veniem. Seguim trobant fites que ens indiquen el camí, però no te pèrdua. Som al curs del torrent de Sa Coveta Negre, que ja ens conduirà fins a l'àrea on hem deixat el cotxe.

El terreny planer i senzill finalitzar i cal tornar al vessant de la serralada per on pujavem: som al Pas de n'Arbona. Val a dir que nosaltres no vam trobar el pas exactament i ens vam aventurar a seguir el curs del Torrent, buscant sempre el millor lloc per baixar entre roques sense massa dificultat. Vam perdre les fites, tot i que suposem que uns metres més enllà d'on baixàvem es poden seguir. En tot cas, seguint el torrent mai ens perdrem. Cal vigilar perquè hi ha trams que s'haurien de rapelar. EN aquests casos ens allunyem una mica del curs i busquem la manera més còmode. Es fa una mica pesat ja que s'avança lent, però es va fent.

Arriba a un punt on veiem un camí ample que va fent ziga-zagues: sortim del torrent i agafem el camí que de manera còmode va descendint. Passats uns metres s'enllaça amb el GR que ve a mà esquerra del Coll de Sa Batalla. En pocs minuts arribem altra vegada a l'àrea recreativa després de creuar la carretera per sota

Arribem altra vegada a la carretera. La Creuem per el túnel després de superar el pas amb graons de fusta i ja son a l'àrea recreativa.

Ens donem per satisfets després d'una circular molt bonica, amb un paisatge de bosc mediterrani sorprenent a la part intermèdia que no ens esperavem i un temps que, malgrat no tenir gaires vistes, ens ha respectat i mantingut secs.

Salut i fins la propera!