divendres, 26 de gener del 2024

Pla de Mallorca. Puig de Randa

17 mesos, pensàveu que ja no tornaríem eh? Doncs no pas! El projecte avança més lent però no s'atura, això és una cosa que es cou a foc lent. I aquest gener l'hem aprofitat per anar a Mallorca i completar els dos sostres comarcals que ens faltaven.

Avui fem el sostre comarcal del Pla de Mallorca, el Puig de Randa amb 543 msnm. La comarca, eminentment plana i agrícola, en destaca un turó visible des de gran part de l'illa, sobretot per les antenes i estació meteorològica que el corona, junt el Santuari de Cura.

Powered by Wikiloc

Farem una ruta circular molt assequible per gaudir d'un bon matí. La ruta prteix de Randa, petit poblet ls peus del Puig. Des d'allà parteix una carretera, governada pels ciclistes, que ens portarà fins el cim. Nosaltres, un cop deixat el cotxe al pàrquing del poble, partim per la carretera, però ràpidament l'abandonem a mà dret per agafar un camí paral·lel.

Només sortir travessem Randa, ben agradable

El camí discórrer pel fons d'un torrent, sota pins i ascendint lleugerament. Passat poc més d'1 quilòmetre ens tornem a trobar la carretera. A partir d'aquest punt deixarem d'anar paral·lels i retallarem camí. Comencem a pujar de manera més decidida, però sempre per corriols ben marcats i ben fitats.


El sostre d'avui, amb la Bruna

En finalitzar aquest tram de pujada arribem a l'Ermita de Sant Honorat. Una petita església on actualment es fan retirs espirituals. Des d'aquí tenim bones vistes del Sud de l'Illa, tot i que avui la visibilitat no és molt clara.


Per continuar hem de seguir uns 200 metres la carretera, i a la primera corva a mà dreta, agafar el corriol que queda a la part interior, i que creuarà dues vegades més la carretera. El camí és molt evident sempre i trobem fites tot sovint.

Ala primera corva a la dreta, agafem el corriol de la part interior de la carretera

2n i darrer cop que creuem la carretera, ja veiem les antenes del cim

El final del corriol ens porta ja a peu de les antenes. En aquest punt inicia el camí de baixada per l'altra vessant. Ara, però, seguim uns metres per la carretera fins al Santuari de Cura, lloc de culte i peregrinació i on es va retirar Ramon Llull.


Recorrem el Santuari i observem les magnífiques vistes de tot el Pla de Mallorca, Es Raiguer i la Serra de Tramuntana, des de Palma a Alcúdia.




Després de fer un mos, iniciem la baixada, que serà per l'altra vessant. primer, hem de retornar fins les antenes, d'on surt un corriol de baixada. El camí torna a estar fitat i ben fresat.

Punt des d'on parteix el corriol de baixada, davant les antenes

El corriol supera per sota les Penyes del Colomer. Unes partes rocoses que son base del Monestir. El camí és força escènic i trobem un sistema de túnels excavats molt espectacular. Si anem amb llanterna, podem fer un tram del camí de baixada per dins els túnels!

Penyes del Colomer

Sistema de túnels accessibles, paral·lels al camí de baixada

Superada la part més rocosa, ens endinsem al bosc d'Albenya. Aquí la baixada és més directa, amb algún tram entre arbres que és relliscós, però no suposa cap problema. En qüestió de minuts tornem a ser a la carretera, ja prop de Randa. En aquest punt enllacem amb el corriol del torrent que va paral·lel a la carretera fins al poble altre vegada.


I amb això hem coronat un nou sostre comarcal. Una circular ben senzilla per un agradable matí d'hivern.

Fins la propera!

dimecres, 24 d’agost del 2022

Moianès. Serrat de Sant Joan

Continuem avançant amb els sostres comarcals a un altre ritme, però intentant sempre trobar forats per continuar descobrint el fantàstic territori de casa nostre a través dels punts més elevats de cada comarca. El sostre d'avui es va fer en primavera. Aquest estiu no n'he pogut fer cap, però espero poder anar ampliant la col·lecció els mesos vinents.

Avui ens desplacem fins al Moianès, per ascendir el seu sostre comarcal, el Serrat de Sant Joan, de 1069 msnm. Aquest sostre probablement serà el més discutit del Principat de Catalunya. Per començar, el Moianès és la comarca més nova del territori, per tant, no està tan explorada i documentada com a comarca única, ni els seus cims consten tant a l'imaginari comú. Però, a més, si no es para atenció, la gran majoria de la població creu que el sostre comarcal és el Grony de l'Oller (1062 msnm) o, fins i tot, el Puig Rodó (1056 msnm), situats no gaire lluny del vertader sostre.

Però els mapes, ni la topografia no enganyen. El sostre comarcal, entès com a punt més elevat de la comarca és el Serrat de Sant Joan. No és un cim en si mateix, com si ho són els altres dos, sinó que és simplement el punt més elevat d'una carena, a la zona muntanyosa entre l'Estany i Collsuspina.

La idea inicial per fer aquesta ruta era fer una senzilla i bonica circular des del Coll de Nualard i tornant per Sant Cugat dels Gavadons, una bonica ermita al terme municipal de Collsuspina. La pluja i els horaris, però, ens fan escurçar la ruta. En lloc de deixar al cotxe al coll de Nualard, seguim un tram curt per la pista que hem d'agafar, fins a entrar a zona boscosa.

Powered by Wikiloc

Aparquem el cotxe i seguim la pista en molt lleuger ascens fins a un primer collet que trobem: el Collet de Boleders. Aquesta pista que ve del Coll de Nualard és molt tranquil·la. Cal parar atenció a seguir la pista correcta, ja que trobem algunes interseccions. El millor és portar el track o un mapa, perquè no hi ha senyals de referència.

Aparquem el cotxe quan entrem al bosc i seguim per la pista per on anàvem. Avui m'acompanya la Bruna

En tot moment el camí és molt agradable. Caminem entre bosc mediterrani i camps explotats per ramaders. Un mosaic paisatgístic molt agraït pels sentits i la clau de volta perquè no es produeixin grans incendis cada estiu. L'ambient humit i plujós acompanya molt bé aquest migdia de finals de març.


Sense adonar-nos arribem al Collet d'Herbaprima. En aquest punt iniciarem una petita circular per fer el cim i retornar en aquest punt. A mà dreta, en baixada, comunica una pista que permet fer una circular més gran per la zona. La situació del dia, però, no ens permet gaudir més estona d'aquest paisatge.

Arribats al Collet, seguim la pista de l'esquerra. A la dreta de la fotografia s'observa el corriol que baixa des del cim del Serrat de Sant Joan, per on baixarem més tard.

La pista segueix en ascens suau envoltat de bonics paisatges i d'arbres més densos. Ens trobem únicament a 1.000 metres d'altitud, però sovint tenim la sensació d'estar a zones d'alta muntanya del Prepirineu.


Quan arribem a l'alçada d'un dipòsit d'aigua cal deixar la pista principal i entomar una pista petita i degradada que ens portarà al nostre cim. Hi ha un indicador de fusta senyalitzant el Serrat de Sant Joan. Aquest darrer tram augmenta en pendent, però és molt curt i agradable.



En 5 minuts arribem a la carena i tan sols quedar fer els darrers metres per arribar al sostre comarcal del Moianès! El cim està molt cobert per arbres i no té gaires vistes. Únicament trobem una pedra que ens indica que hem fet cim. Entre els arbres, podem apreciar la zona més muntanyosa de la comarca, en els termes municipals de Collsuspina, Moià i l'Estany, lleugerament per sobre dels 1.000 metres d'altura.




Per iniciar la baixada, refem les passes enrere un tram fins a trobar el corriol de baixada cap al Collet d'Herbaprima, molt evident. Passats uns minuts ja veiem altre cop el coll i la pista.


Una vegada al coll, únicament cal desfer el camí fet a l'anada en direcció al Coll de Nualart. Finalitzem així una passejada curta, que ens ha permès agafar gana. Ens hem quedat amb ganes de descobrir més camins i boscos d'aquest territori, molt recomanable, sobretot en èpoques humides i fredes!

dissabte, 30 d’abril del 2022

La Cerdanya. Puigpedrós

Anàvem lents, perquè anàvem lluny, com dèien aquells. Aquest és un projecte per gaudir-lo a foc lent, sense pressa, però sense pausa. I sempre com a excusa per descobrir el territori de casa nostra, dels Països Catalans. Un any després de la darrera entrada tornem a la càrrega! Tenim alguns sostres pendents així que... som-hi!

El sostre d'avui el vam pujar a l'agost del 2021 i és un dels pocs sostres que ens queden del Pirineu. Avui pugem el Puigpedrós, sostre de la (Baixa) Cerdanya amb 2915 msnm. Com sempre, intentem que sigui una ruta circular. L'ascensió parteix del refugi de Malniu, accessible amb cotxe per una pista asfaltada gairebé fins al final. Cal pagar una petita qüota per deixa el cotxe aparcat.

Powered by Wikiloc

Des del refugi, direcció a la zona d'acampada controlada parteix un camí ben marcat, es tracta del GR 11. El cal agafar. Passem per costat de l'estany Sec i a zona d'acampada. Aquest primer tram és de pujada còmode per camí.

EL senyal ja ens indica que és la via cap al Puigpedrós
El senyal ja ens indica que és la via cap al Puigpedrós

La Bruna, que avui ens acompanya, pels prats verds en suau pujada seguint el GR

Al cap d'uns 700 metres deixem el GR i seguim a mà dret en pujada fins que arribem a un punt que farem un canvi de sentit. Hem arribat a un torrent que caldrà remuntar amunt. El trecall està marcat amb fites i es fa molt evident: el camí ressegueix el torrent d'Envalls. 

Comença una pujada pronunciada que, sense implicar cap dificultat, ens pot costar una mica, ja que encara no hem pogut agafar el ritme de l'excursió. A mesur que guanyem metres les vistes sobre la Cerdanya, el Cadí i el Puigmal es fan més espectaculars, això ens ajuda a superar l'esforç.

El camí, fitat i ben fressat, ressegueix el torrent d'Envalls (a l'esquerra del sentit de pujada)



La forta pendent ens dona un descans: hem arribat al coll de les Molleres. Rep aquest nom perquè ens trobem a una zona de Molleres, escosistemes típics d'alta muntanya pirinnenc amb el sòl ben humit. Veiem també per primer cop el nostre objectiu: el Puigpedrós!

Veiem el Puigpedrós com un cim arrodonit i pedrós, ja no és tant lluny!

A l'altra cantó tenim la Carbassa, el Roc de Lliçà i el Bony del Manyer, cims que ronden els 2.800 metres

Després del descans el camí es torna enfilar, però sense cap dificultat tècnica. Cal seguir les fites en tot moment. EL camí es fa evident i tenim la referència del cim. Seguim resseguint el torrent que drena les Molleres una bona estona.


Tenim la referència del cim en tot moment, cada vegada més proper

Abandonem el torrent i girem lleugerament en direcció evident cap al cim. Cada vegada es veuen més imponents els cims fronterers amb Andorra que ens envolta. Cada vegada, també, el paisatge es trona més pedrós, tot i que no suposa cap dificultat per avançar.


Darrers metres abans de fer cim!

Fem cim! EL dia és ideal. Tenim una gran visibilitat en 360º. MIrant direcció a la Caredanya veiem el Puigmal i el circ de Núria, la zona de la Tossa d'Alp i, fins i tot, s'endevina el Cadí! Si mirem direcció a Andorra i les comarques nordcatalanaes veiem altres grans cims que voregen els 3000 metres, com el Carlit. Un espectacle pels sentits!





Com a tots els cims d'alta muntanya hi fa molt vent. Després de fer un mos per recuperar forces protegits d'aquest element, iniciem la baixada. Com dèiem la ruta és circular. Comencem la baixada per un camí fittat pel vessant contrari per on hem pujat, per ràpid reprendre la direcció de pujaada, carenejant pel Serrat de les Perdius Blanques.

La baixada és molt més regular i suau que la pujada, i sempre per prats que ens fan molt agradable el camí, i més encara quan podem observar la vall de la Cerdanya i el Puigmal ben a prop.


Ens dirigim cap als blocs de pedra que veiem al fons

Una vegada superats els blocs de pedra veurem per primer cop l'Estany del Malniu. Per arribar-hi caldrà descendir per un camí boscós i ben entretingut. El pendent es fa més pronunciat en aquest punt, però no representa cap dificultat tècnica.



El tram final es redueix el pendent i hem de fer els darrers metres agradables fins l'Estany. És un espai tranquil i que s'hi pot arribar de manera senzilla des del refugi amb una passejada, per tant ens trobem moltes famílies i gent relaxant-se!





Després de posar els peus una estona i jeure tranquil·lament, només ens queden uns 40 minuts de suau baixada per un camí molt ben senyalitzat per tornar al nostre punt inicial: el refugi de Malniu.

Gran circular i un sostre comarcal de nota. Hem gaudit molt d'aquest dia!

 

dimarts, 27 d’abril del 2021

Solsonès. Pedró del Quatre Batlles

Avui fa exactament 6 mesos, mig any, de la darrera entrada en aquest blog. Amb diferència, l'aturada més llarga que ha tingut. Si ja de per si l'activitat baixa els mesos d'hivern, els confinaments perimetrals han obligat a deixar aturat temporalment aquest projecte.

Sembla, però, que de mica en mica anem veient la llum al final del túnel. Això permetrà seguir fent una de les coses que més m'agraden: descobrir el territori dels Països Catalans mitjançant els seus sostres comarcals.

Surant l'aturada de Setmana Santa vam anar a descobrir la comarca de les 1000 masies, el Solsonès. Tenint com a base Sant Llorenç de Morunys, vam fer una sorprenent circular pel Massís del Port del Comte, coronant el seu punt més elevat i, per tant, el sostre comarcal: el Pedró dels Quatre Batlles, amb 2.386,5 msnm.

Des del Pàrquing de l'Estivella, el sector més al nord de l'estació d'esquí realitzem una llarga circular que ens permetrà visitar bona part del perímetre del massís, i gaudir tant del vessant nord-nord/oest com del sud i les darreres neus de l'hivern com a espectadores.

Powered by Wikiloc

Des del mateix pàrquing iniciarem la pujada directa al Pedró dels Quatre Batlles, passant per la barraca de l'Estivella. Iniciem el camí en lleugera pujada per una pista que ens condueix en pocs minuts a una bassa. Trobem indicacions el Pedró des d'un inici i el camí és evident per pista.

Veiem la carena nevada dels cims de la Serralada. Ens dirigim cap allà!

Voregem la bassa per la dreta i la pista entra dins un bosc. La pujada és significativa, però l'entorn és força agradable. Temíem que fos una excursió amb molta pista d'esquí i, de moment, sembla que l'estem evitant.

Guanyem alçada ràpidament per la pista dins el bosc. Al fons de la vall és d'on hem sortit. Veiem també en tot moment pistes, algunes de força innivades encara.

Sortim del bosc i enllacem amb el traçat d'una pista d'esquí. A partir d'aquí ja caminarem sobre prat d'alta muntanya i pedra. Fa força pujada i es fa monòtona. Segurament és el tram menys agraït de l'excursió. 

Pista amunt sota els remuntadors

Avui estrenem companyia pel blog, la Bruna

Finalment arribem a un pla, on trobem el final del telecadira de l'Estivella, que és alhora una cabana i cafeteria. En aquest punt fem un gir de gairebé 360º, ben senyalitzat, direcció a un coll que dóna accés als cims del Massís.

Veníem de l'esquerra. Girem gairebé 360º en direcció al coll

Una vegada al Coll entrem a la Coma de la Comtessa, una gran plana on sobresurten els diferents cims arrodonits del Massís, un d'ells i visiblement el més elevat, el nostre objectiu del dia.

El Pedró dels Quatre Batlles destaca com el punt més alt de la nostra visió

Planegem uns centenars de metres fins que, a mà dreta, trobem unes fites que ens portaran al cim. És un darrer tram costerut, però no té cap mena de complicació. Avancem per on ens sentim més còmodes. Caldrà travessar alguna petita placa de gel, cosa que fa els darrers metres de l'ascensió més entretinguts.


El Pedraforca treu el cap pel fons. Una llàstima la pols en suspensió

Ràpidament arribem al cim, el Pedró dels Quatre Batlles. Un cim ben rodó, com tots els que ens envolten. La pols en suspensió provinent del Sàhara ens impedeix gaudir d'unes vistes que prometen ser espectaculars en un dia clar. Una visió de tot el Pirineu català, des de la Ribagorça fins al Rosselló: de l'Aneto al Canigó. Al cim hi ha plafons geogràfics per orientar-nos en els 360º.




Després de deixar empremta a les llibretes del cim i fer un mos per recuperar energia, seguim la nostra ruta. Perdem una mica d'alçada direcció sud per fer un segon cim proper. Girem el cap per veure el sostre comarcal des d'una altra perspectiva:


Descendim ara altra vegada cap a la Coma de la Comtessa. Aprofitem les plaques de gel per fer cul a terra i que ens serveixin de tobogan, així sí que es baixa de pressa!

Creuem la coma direcció sud i quan arribem a un coll enllacem amb un camí fitat i ben fressat que ens portarà directe a l'altiplà que ocupat a la zona central del Massís. Des del coll veiem el nostre proper cim, en direcció sud: el Puig de les Morreres. Al cim hi ha una construcció que ens té intrigats tot el dia... què serà?


El camí de baixada travessa altra vegada un bosc fins a arribar al fons, a una zona d'aparcament. Ens trobem al mig del Massís, a un altiplà per sobre els 2000 metres. Ben a prop hi ha el refugi de la Bòfia, i és el punt de partida de diversos excursionistes i passejants. L'entorn és realment bonic i, val a dir, inesperat.


Al pàrquing trobem indicacions cap al Puig de les Morreres, únicament cal seguir-les. Travessem la pista i caminen una estona per una bona plana, fins que el camí ens fa tornar a ascendir, a l'esquerra del nostre sentit de direcció.


Portell de l'Ós

Arribats al Portell de l'Ós podríem tornar a l'Estivella seguint la coma, però nosaltres arribarem al Puig de les Morreres, on veiem la curiosa construcció. El darrer tram és boscós i sorprenentment nevat. Això fa que aquesta pujada, breu, però constant, es faci més entretinguda.



Quan arribem a la carena les vistes canvien completament. Ara veiem tota la comarca del Solsonès, amb el Pantà de la Llosa del Cavall als nostres peus. Malgrat la mala visibilitat, albirem Montserrat, el Montseny i la Mola, quina terra que tenim!



Ja al cim descobrim el misteri, es tracta d'un gran panell que servia d'amplificador de senyals. Ja fa anys que no té ús, però segueix allà. Li dóna un encant especial, malgrat que no deixa de ser un bon pedaç. Des del cim veiem també el Pedraforca, ara una mica més nítid, i tot el Cadí, així com la Serra d'Ensija amb la Gallina Pelada. Gaudim també d'una bonica panoràmica dels cims més alts del Massís, allà d'on venim.


Seguim la carena en lleuger descens fins a la Coma dels Marrans, un coll que és un encreuament de camins. Podríem seguir fins al mirador del Querol, però decidim enllaçar ja amb el camí de retorn a Estivella. Per fer-ho hem d'arribar a la Cabana de la Bòfia, on hi ha un telecadira (no confondre amb el refugi de la Bòfia). Aquest primer tram el fem en descens per un bosc, avançant entre la neu per allà on ens és més còmode.

Coma dels Marrans: baixem a mà esquerra per el Bosc


Ens quedarà tan sols una darrera pujada per un darrer tram boscós. No trobem fites, malgrat que intuïm que en d'haver a prop, ja que seguim un track. En tot cas, l'avenç és senzill i no té pèrdua. Trobem alguna marca de color blau, però també les anem perdent. En uns 15 minuts arribem a la cabana de la Bòfia. Retrobem altra vegada els remuntadors i les pistes d'esquí, que havíem abandonat des de feia una bona estona.

Des d'aquest punt, el retorn al pàrquing de l'Estivella es fa per pistes d'Esquí: es tracta de la pista de la Ginebrosa, també senyalitzat com a Estivella.



Aquesta pista, monòtona i un pèl llarga ens deixa directes al Pàrquing de l'Estivella, on donem per finalitzada aquesta circular pel Port del Comte, que ens ha permès gaudir de diferents ambients i paisatges i evitar, el màxim possible, les pistes i remuntadors.

Valoració molt positiva d'una jornada que prevèiem menys excitant. Ja ve el bon temps i sembla que la vacunació ens permetrà tornar a agafar un bon ritme de sostres!

Salut i fins la pròxima!