Retornem a la Catalunya del Nord per descobrir un dels territoris menys coneguts del nostre país. Aprofitant unes vacances pel Vallespir avui realitzarem el sostre de la comarca del Rosselló, el Puig de l'Estella (o de l'Estela segons altres nomenclatures), amb 1.778 metres sobre el nivell del mar.
Aquest cim es troba en un dels darrers contraforts del Pirineu, a l'extrem més oriental de la Serralada del Canigó. A més a més, aquest sostre comarcal fa de límit territorial entre les comarques del Rosselló (comuna de la Bastida), el Vallespir (comuna de Cortsaví) i el Conflent (comuna de Vallmanya). Aquestes dues comarques, però, tenen un sostre comarcal força més elevat, com són el Puig dels Tres Vents, ben proper i el Bastiments, que vam ascendir fa poques setmanes.
La ruta d'avui és ben assequible per a tots els públics. Circular, gaudint de grans vistes en tot moment de les valls del Tec i el Tet, la plana del Rosselló i el Massís del Canigó. Perfecte per a ocupar un matí descobrint nous llocs del nostre fantàstic territori. La ruta parteix del coll de Descàrrega, a la comuna de Cortsaví. Hi arribem mitjançant una carretera estreta però en perfecte estat.
Powered by Wikiloc
Un cop arribats al Coll de Descàrrega deixem el cotxe en el pàrquing que trobem. La carretera segueix uns quants metres més amunt fins al refugi de Vetera. També hi arriba una pista de muntanya, que serà per on tornarem. Iniciem la ruta doncs per asfalt, resseguint les traces també de GR (senyals blancs i vermells).
Amb menys de deu minuts arribem a un gran edifici: Vetera (o Batera). Ens trobem a una zona minera de ferro. L'explotació de Vetera, va ser la darrera a tancar la seva activitat del Pirineu Oriental, amb les darreres extraccions el 1987. Aquest edifici es va construir el 1953 i fou una petita colònia de treballadors. L'edifici va ser desocupat el 1977 amb la progressiva disminució de l'activitat minera i actualment funciona com a refugi de muntanya.
El Txema, l'Aïda i el Joan acostant-se a l'antiga colònia de Vetera, actual refugi
En aquest punt parteixen diverses rutes. Nosaltres seguim la pista asfaltada amunt resseguint el GR transpirinenc, que segueix direcció al Canigó. Aquest tram el podem realitzar fent unes "esses" per la pista, o retallant per corriols fressats entre el bosc.
Ràpidament sortim del bosc seguint la pista, que ja no està asfaltada i entrem en terreny de prats de pastura. En to moment veiem molt proper el nostre objectiu: el Puig de l'Estella, resseguint la Carena que ve del Tres Vents. Abans de fer el sostre comarcal passarem pel Puig de Sant Pere, més alt però íntegrament a la comarca del Vallespir.
A la dreta de la imatge el Puig de l'Estella, a l'esquerra el Puig de Sant Pere, units pel Pla de la Pilota i el Collet de Pei
Quan arribem a una primera mina a cel obert, l'itinerari del GR tomba a l'esquerra per cercar el Coll de la Cirera i la carena. Podríem seguir un sender direcció al Collet del Pei i fer l'ascensió més directa, però no tenim gens de pressa i volem gaudir de l'excursió!
El GR fa un gir cap a l'esquerra on veiem un pal. Tot molt ben senyalitzat en tot moment
Ja som força amunt i les vistes sobre la vall del Tec son ja boníssimes. Sense gairebé adonar-nos i amb un darrer esforç arribem al Coll de les Cireres. Aquest encalavament és un creuament de camins. Som ja a la carena i albirem per primera vegada l'imponent Canigó, que s'amagava darrera del Tres Vents, ja que es troba desplaçat del primer.
També tenim ja fantàstiques vistes sobre la vall del Tet i el Conflent i els pobles més alts de la comarca. Estem ja per sobre els 1.700 metres, gairebé ja al sostre de la nostra excursió.
Vista enrere per on hem ascendit. Amb la vall del Tec i les serralades que separen el Vallespir de l'Alta Garrotxa
La carena direcció Tres Vents. En primer Pla, el Puig de Pèl de Ca, seguit del Gallinàs i el Tres Vents, el Sostre del Vallespir. A mà dreta, ben pelat, el pic del Canigó, de 2.784 msnm
El GR segueix direcció al refugi de Cortalets i el cim del Canigó. Nosaltres agafem el camí carener, que ve descendent del Puig de Pèl de Ca. L'agafem cap a la nostra dreta, direcció el Puig de Sant Pere, que el tenim a tocar. Aquest sender està molt ben senyalitzat amb marques grogues.
En qüestió de pocs minuts arribem al primer cim del dia: el Puig de Sant Pere. Aquest cim té 1.786 metres d'altitud (8 més que el nostre sostre), però es troba a la comarca del Vallespir, el sostre del qual és el Tres Vents, gairebé 1.000 metres més alt.
Resseguim el sender carener cap al Pla de la Pilota i el Collet del Pei, que veiem anteriorment. La carena és una zona ondulada per on s'avança de manera molt agradable. Una vegada al collet ens queda el darrer esforç per assolir l'objectiu del dia, el Puig de l'Estella!
Al cim i trobem un grup de cavalls pasturant. Ens acostem també a un segon cim que hi ha a escassos metres. Tenim unes vistes encara millors del Canigó i Tres Vents, així com tota la plana Rossellonesa, que se'ns obre davant nostre. El dia, a més a més, acompanya!
Les Alberes i la plana rosellonesa
Tot el massís del Canigó: el Pèl de Ca. Gallinàs, Tres Vents i Canigó
Els darrers contraforts del massís del Canigó, la vall del Tet i el Rosselló
Des del cim veiem ben a prop el cotxe al Coll de la Descàrrega, hi podríem arribar baixant directament pel Collet. Preferim però acostar-nos a la Torre de Vetera, que veiem en tot moment. Per fer-ho cal seguir el corriol carener senyalitzat en marques grogues. Des d'aquest punt les marques són més freqüents, però el camí i la direcció són molt evidents.
Anem perdent alçada còmodament, amb la Torre de Vetera sempre al fons, sobre un turonet a prop d'una pista (la de tornada)
Finalment desemboquem a la pista que comunica el Coll de la Descàrrega amb la Torre de Vetera. El camí senyalitzat en marques grogues segueix avall per el vessant rossellonè cap a La Bastida i Sant Marçal. Nosaltres ascendim uns metres per arribar a la base de la Torre.
La Torre de Vetera es tracta d'una torre de guaita d'origen medieval, com moltes que existeixen al Vallespir. Es troba prou ben conservada. Aquest punt és també una bona Talaia de les Alberes i la Plana del Rosselló. Albirem també el Mar Mediterrani.
Únicament ens queda el camí de tornada. Cal resseguir la pista, totalment plana, que ens portarà en no més de 30 minuts fins al Coll de Descàrrega.
Genial matinal d'agost, gaudint d'un territori poc visitat i que ens deixa un gran sabor de boca. Tenim pendents els grans cims del massís per coronar el sostre del Vallespir, en una altra ocasió!
Salut i fins a la propera.
