dimecres, 19 d’agost del 2020

Rosselló. Puig de l'Estella

Retornem a la Catalunya del Nord per descobrir un dels territoris menys coneguts del nostre país. Aprofitant unes vacances pel Vallespir avui realitzarem el sostre de la comarca del Rosselló, el Puig de l'Estella (o de l'Estela segons altres nomenclatures), amb 1.778 metres sobre el nivell del mar.

Aquest cim es troba en un dels darrers contraforts del Pirineu, a l'extrem més oriental de la Serralada del Canigó. A més a més, aquest sostre comarcal fa de límit territorial entre les comarques del Rosselló (comuna de la Bastida), el Vallespir (comuna de Cortsaví) i el Conflent (comuna de Vallmanya). Aquestes dues comarques, però, tenen un sostre comarcal força més elevat, com són el Puig dels Tres Vents, ben proper i el Bastiments, que vam ascendir fa poques setmanes.

La ruta d'avui és ben assequible per a tots els públics. Circular, gaudint de grans vistes en tot moment de les valls del Tec i el Tet, la plana del Rosselló i el Massís del Canigó. Perfecte per a ocupar un matí descobrint nous llocs del nostre fantàstic territori. La ruta parteix del coll de Descàrrega, a la comuna de Cortsaví. Hi arribem mitjançant una carretera estreta però en perfecte estat.

Powered by Wikiloc

Un cop arribats al Coll de Descàrrega deixem el cotxe en el pàrquing que trobem. La carretera segueix uns quants metres més amunt fins al refugi de Vetera. També hi arriba una pista de muntanya, que serà per on tornarem. Iniciem la ruta doncs per asfalt, resseguint les traces també de GR (senyals blancs i vermells).

Amb menys de deu minuts arribem a un gran edifici: Vetera (o Batera). Ens trobem a una zona minera de ferro. L'explotació de Vetera, va ser la darrera a tancar la seva activitat del Pirineu Oriental, amb les darreres extraccions el 1987. Aquest edifici es va construir el 1953 i fou una petita colònia de treballadors. L'edifici va ser desocupat el 1977 amb la progressiva disminució de l'activitat minera i actualment funciona com a refugi de muntanya.

El Txema, l'Aïda i el Joan acostant-se a l'antiga colònia de Vetera, actual refugi

En aquest punt parteixen diverses rutes. Nosaltres seguim la pista asfaltada amunt resseguint el GR transpirinenc, que segueix direcció al Canigó. Aquest tram el podem realitzar fent unes "esses" per la pista, o retallant per corriols fressats entre el bosc.

Ràpidament sortim del bosc seguint la pista, que ja no està asfaltada i entrem en terreny de prats de pastura. En to moment veiem molt proper el nostre objectiu: el Puig de l'Estella, resseguint la Carena que ve del Tres Vents. Abans de fer el sostre comarcal passarem pel Puig de Sant Pere, més alt però íntegrament a la comarca del Vallespir.

A la dreta de la imatge el Puig de l'Estella, a l'esquerra el Puig de Sant Pere, units pel Pla de la Pilota i el Collet de Pei

Quan arribem a una primera mina a cel obert, l'itinerari del GR tomba a l'esquerra per cercar el Coll de la Cirera i la carena. Podríem seguir un sender direcció al Collet del Pei i fer l'ascensió més directa, però no tenim gens de pressa i volem gaudir de l'excursió!

El GR fa un gir cap a l'esquerra on veiem un pal. Tot molt ben senyalitzat en tot moment

Seguim guanyant metres de manera còmoda pel camí fins que arribem a una segona mina a cel obert, aquesta molt més gran que l'anterior. Ens podem fer una idea de com era de dura la feina de mineria a aquesta alçada i condicions poques dècades enrere.


Ja som força amunt i les vistes sobre la vall del Tec son ja boníssimes. Sense gairebé adonar-nos i amb un darrer esforç arribem al Coll de les Cireres. Aquest encalavament és un creuament de camins. Som ja a la carena i albirem per primera vegada l'imponent Canigó, que s'amagava darrera del Tres Vents, ja que es troba desplaçat del primer.

També tenim ja fantàstiques vistes sobre la vall del Tet i el Conflent i els pobles més alts de la comarca. Estem ja per sobre els 1.700 metres, gairebé ja al sostre de la nostra excursió.

Vista enrere per on hem ascendit. Amb la vall del Tec i les serralades que separen el Vallespir de l'Alta Garrotxa

La carena direcció Tres Vents. En primer Pla, el Puig de Pèl de Ca, seguit del Gallinàs i el Tres Vents, el Sostre del Vallespir. A mà dreta, ben pelat, el pic del Canigó, de 2.784 msnm

El GR segueix direcció al refugi de Cortalets i el cim del Canigó. Nosaltres agafem el camí carener, que ve descendent del Puig de Pèl de Ca. L'agafem cap a la nostra dreta, direcció el Puig de Sant Pere, que el tenim a tocar. Aquest sender està molt ben senyalitzat amb marques grogues.

En qüestió de pocs minuts arribem al primer cim del dia: el Puig de Sant Pere. Aquest cim té 1.786 metres d'altitud (8 més que el nostre sostre), però es troba a la comarca del Vallespir, el sostre del qual és el Tres Vents, gairebé 1.000 metres més alt.

Resseguim el sender carener cap al Pla de la Pilota i el Collet del Pei, que veiem anteriorment. La carena és una zona ondulada per on s'avança de manera molt agradable. Una vegada al collet ens queda el darrer esforç per assolir l'objectiu del dia, el Puig de l'Estella!

Al cim i trobem un grup de cavalls pasturant. Ens acostem també a un segon cim que hi ha a escassos metres. Tenim unes vistes encara millors del Canigó i Tres Vents, així com tota la plana Rossellonesa, que se'ns obre davant nostre. El dia, a més a més, acompanya!



Les Alberes i la plana rosellonesa

Tot el massís del Canigó: el Pèl de Ca. Gallinàs, Tres Vents i Canigó

Els darrers contraforts del massís del Canigó, la vall del Tet i el Rosselló

Des del cim veiem ben a prop el cotxe al Coll de la Descàrrega, hi podríem arribar baixant directament pel Collet. Preferim però acostar-nos a la Torre de Vetera, que veiem en tot moment. Per fer-ho cal seguir el corriol carener senyalitzat en marques grogues. Des d'aquest punt les marques són més freqüents, però el camí i la direcció són molt evidents.

Anem perdent alçada còmodament, amb la Torre de Vetera sempre al fons, sobre un turonet a prop d'una pista (la de tornada)

Finalment desemboquem a la pista que comunica el Coll de la Descàrrega amb la Torre de Vetera. El camí senyalitzat en marques grogues segueix avall per el vessant rossellonè cap a La Bastida i Sant Marçal. Nosaltres ascendim uns metres per arribar a la base de la Torre.

La Torre de Vetera es tracta d'una torre de guaita d'origen medieval, com moltes que existeixen al Vallespir. Es troba prou ben conservada. Aquest punt és també una bona Talaia de les Alberes i la Plana del Rosselló. Albirem també el Mar Mediterrani.



Únicament ens queda el camí de tornada. Cal resseguir la pista, totalment plana, que ens portarà en no més de 30 minuts fins al Coll de Descàrrega.


Genial matinal d'agost, gaudint d'un territori poc visitat i que ens deixa un gran sabor de boca. Tenim pendents els grans cims del massís per coronar el sostre del Vallespir, en una altra ocasió!

Salut i fins a la propera.

dimecres, 12 d’agost del 2020

Berguedà. Pic de Costa Cabirolera

Seguim amb la marató de sostres d'aquest estiu postconfinament i tornem al nord del principat, a una de les Serralades més icòniques del Pirineu i que fa de frontera geogràfica entre la Catalunya Central i l'Alt Pirineu. Ens referim a la Serralada del Cadí.

Avui coronem el sostre de la comarca del Berguedà, i també el de la província de Barcelona. Per bo o per dolent, es tracta d'un cim molt desconegut i eclipsat pel Pedraforca, ben proper però gairebé 100 metres més baix que el nostre sostre: el Pic de Costa Cabirolera amb 2.604 msnm.

No es tracta tampoc del sostre del Cadí, ja que tenim el Vulturó no massa lluny, però es troba ja a la província de Lleida. El Pic del Costa Cabirolera es troba entre els termes de Baga (Berguedà), Josa i Tuixén (Alt Urgell) i Montelà i Martinet (Baix Cerdanya).

Es tracta d'una ascensió assequible, però molt escènica des del Coll de les Bassotes. Gran part de la ruta discórrer per sobre dels 2000 metres entre prats i rocams. Hem escollit pujar i baixar pel mateix camí, molt ben senyalitzat en tot moment. Existeixen opcions per a fer-la circular, però el camí de retorn no és massa senzill, així que hem decidit anar sobre segurs.

Powered by Wikiloc
* El GPS va deixar de grabar a l'inici de la baixada. El track és el mateix que el de pujada i sense cap pèrdua. La ruta final son uns 12 Km

Iniciem la sortida des del Coll de Bassotes, on podem deixar al cotxe. S'hi accedeix per pista en un estat acceptable. Amb compte, es pot realitzar amb un turisme, però cal estar atent en algun tram. Nosaltres accedim des de Saldes i continuant la pista que parteix del Mirador de Gresolet. També es pot fer des de la pista que parteix del Coll de la Bena passat Gisclareny des de Bagà.

Ja d'inici trobem un corriol molt ben fressat que ens condueix muntanya amunt. No és altra que el traçat de la Cavalls del Vent, famosa travessa del Cadí, senyalitzat en tot moment per marques vermelles. Aquesta primera part del recorregut ascendim entre pats pel corriol fressats amb el nostre objectiu ben clar al nostre davant.

Des del Coll de Bassotes ja veiem el Costa Cabirolera. Parteix un corriol molt ben fressat direcció al cim comarcal, coincident amb la Cavalls del Vent.

Amb les primeres rampes de la ruta ja podem gaudir d'unes fantàstiques vistes sobre el Collell i la zona de la Josa del Cadí. Si girem el cap 180º veiem com ja treu el cap la cara nord del Pedraforca. La mítica muntanya catalana ens acompanyarà al llarg de tota l'ascensió i es farà cada vegada més visible i imponent.

El Collel a mà esquerra i la vall que condueix a la Josa del Cadí

La cara nord del Pedraforca cada vegada es deixarà veure més, Malgrat no ser tant escènica com l'enforcadura, és igual d'imponent

En poca estona apareixem ja a la zona de grans prats. El recorregut que seguim entoma una pista que va guanyant desnivell lleugerament amb unes grans llaçades. Nosaltres optem per una opció més directe. De fet, el mateix camí senyalitzat amb marques vermelles i fites va marcant un corriol ben fressat, que va creuant la pista. El pendent augmenta però és una ascensió còmoda, i més amb aquest dia!

El corriol ben fressat de pujada va tallant la pista. L'Agnès i l'Aïda ens acompanyen, falta el Txema. El Pedraforca ja es veu al complet.

Quan portem uns 2Km de pujada, arribem al Prat llong: un altiplà per sobre ja dels 2000 metres. Creuem un filat i, en aquest punt, deixem la Cavalls del Vent, que ressegueix el Prat Llong direcció el Pas de Gosoloans i el Comabona. En aquest punt, ens desviem a la nostra esquerra (nord) en pujada direcció a la Bretxa dels Gosolans. Trobem fites i marques vermelles.

Arribem al Prat Llong. Veiem al Txema, qui faltava!



Aquí abandonem la Cavalls del Vent per dirigir-nos cap al rocam que veiem a dalt a la dreta de la fotografia, la Bretxa de Comiols. Hi serem en pocs minuts per un camí ben marcat

La Bretxa de Comiols és un pas entre blocs de roca que ens permet descendir fins a la Coma dels Cortils, un altiplà que queda enclotat i resguardat entre la Serra Pedregosa, la que acabem de superar, i els grans pics del Cadí. Els primers metres de baixada són costeruts, però no hi ha cap pas complex ni terreny exposat. Des d'aquí, tenim una vista estupenda del Costa Cabirolera i tot el desnivell que haurem de superar abans d'accedir a la cornisa per la seva cara Nord.

La bretxa de Comiols ens permet accedir a aquest altiplà enclotat. El camí s'intueix com va ascendint de manera moderada direcció a la paret nord del Costa Cabirolera, on trobarem una canal d'ascensió

Passat el primer tram de baixada més costerut, retornem al prat i davallem de manera còmoda fins al Torrent dels Cortils, on trobem un abeurador per al bestiar. És un bon punt per descansar una mica abans d'afrontar el segon tram d'ascens de la jornada.

Descendint de la bretxa de Comiols

L'abeurador i el Costa Cabirolera, cap allà ens dirigim!

Malgrat ser el sostre del Berguedà i de la província de Barcelona, el Costa Cabirolera queda eclipsat pel Pedraforca o altres cims del Cadí per on el Camí de Cavalls hi passa més a prop. Aquest fet ens permet gaudir de la muntanya amb total solitud. Tant que hi ha marmotes que es deixen veure de ben a prop.


Un cop hem recuperat forces, seguim el camí amunt. El corriol és evident, també ho son les marques vermelles. Anem guanyant metres de manera moderada, sot un bon sol d'agost. El nostre objectiu es va aproximant...


Finalment arribem a la base de la paret nord. Des de la distància semblava inexpugnable, però ara que hem arribat, veiem com una tartera s'enfila fins a un rocam on es troba el Pas del Cabirol. És en aquest punt on entenem també el topònim d'aquesta muntanya: els cabirols que veiem es conten per desenes!

S'intueix el camí tartera amunt fins a un primer ressalt rocós. Des d'aquell punt es cerca una escletxa que ens porta a la carena

El camí de pujada no és còmode. El pendent és considerable i la pedra solta fa que l'avenç sigui feixuc. Sovint és millor deixar el camí fressat i avançar per la zona més arbustiva, ja que avancem més de pressa.

En primer pla el Txema tartera amunt. Metres avall la resta del grup

Quan ja som a 2/3 parts de la pujada, el camí supera un ressalt rocós i l'entorn canvia. Ara trobem més blocs de pedra. Les marques vermelles i fites són presents a tota l'ascensió. Ara avancem lleugerament cap a l'esquerra fins a arribar al Pas del Cabirol. En algun moment ens ajudem de les mans per progressar, però no es tracta de cap grimpada. No hi ha cap pas compromès ni gran exposició.

Un cop a la carena ja tenim el nostre objectiu a tocar. Únicament ens caldrà superar escassos 100 metres de desnivell per arribar-hi.


Finalment arribem al sostre del Berguedà, el Costa Cabirolera. La pujada ha sigut més ràpida de l'esperada! Si hem gaudit tot el traçat, amb les vistes des del cim encara ho farem més.

Espectacular panoràmica de 360º on albirem tota la paret nord el Cadí sobre la Cerdanya, amb el Comabona com a punt més elevat. Veiem tota la Cerdanya amb el municipi d'Estana i els cims que separen la Baixa i Alta Cerdanya destacant-ne la Tossa Plana de Lles o el Carlit, al fons, els seus sostres comarcals.



El Comabona resseguint la carena del Cadí

I si mirem cap al vessant Sud. El Pedraforca, la Serra d'Ensija, el Port del Compte... Un plaer!


I com no pot ser d'altra manera, la fotografia que no podia faltar era la de grup: equipàs!


Toca baixar... senzill. Desfer els passos en tot moment. La baixada per la tartera ens assegurarà algunes culades, però és divertida si ens deixem endur pel pendent fent uns saltirons! Atentes a on posem els peus.

Per retornar als Cortils prenem un altre corriol ben fresat per variar una mica fins a l'abeurador. Des d'allà la nostra darrera pujada fins a la Bretxa per superar la Serra Pedregosa i seguir perdent alçada fins al Coll de les Bassotes.

La baixada es farà amb un tres i no res, i més embadalits amb la visió del Pedraforca davant nostre en tot moment.

Una sortida de nota, salut i fins a una altra!

diumenge, 2 d’agost del 2020

Baix Ebre. Mont Caro

Escapem de la zona nord del principat, per anar més cap al Sud, ben a prop de les terres del Sénia, el riu que no és frontera, sinó que és la saba de la unió. Avui viatgem fins als Ports de Beseit, serralada emblemàtica i que ens ofereix més d'un sostre comarcal.

El sostre d'avui no és altra que el Mont Caro, el punt més alt de la Serralada i de la comarca del Baix Ebre, amb 1.441 msnm. Un mirador espectacular de les terres de l'Ebre i el Delta i molt més... Com diuen Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries... des del cim del Caro es pot veure en un dia clar des del Pirineu fins a Mallorca.

La ruta d'ascensió d'avui es tracta de la circular més directa i senzilla que es pot realitzar. Partint del pàrquing del Refugi del Caro, a la urbanització del Mascar, ja per sobre els 1000 metres d'altitud. Hi ha una carretera asfaltada que ens permet arribar al cim amb cotxe, on trobem unes antenes, però realment val la pena fer aquesta senzilla circular!


Powered by Wikiloc
* Per problemes amb el GPS hi ha parts del track mal desades. Adjunto un track del mateix camí: seguit: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/181110-baix-ebre-100-cims-mont-caro-recorregut-classic-30425792

Accedim amb cotxe fàcilment per carretera asfaltada des de Tortosa fins al pàrquing del Refugi. Des d'aquest punt parteixen diverses rutes que recorren la Serralada, un indret espectacular. La circular que fem no té cap misteri. Ruta senzilla amb cert desnivell però apta per a qualsevol persona en un mínim de forma física. Important dur aigua suficient, ja que no trobem cap font.

Avui ens llevem ben d'hora per defugir de la calor. Aquest fet també ens permet gaudir de l'espectacle de la sortida del sol en plena ascensió per la carretera. El cel rogenc, amb la boira primerenca ens deixen unes instantànies brutals que ens obliguen a aturar el cotxe i contemplar-les una estona embadalits.


Un cop deixem el cotxe iniciem la ruta seguint la pista asfaltada per on veníem direcció sud. Estem seguint un GR, per tant les marques són vermelles i blanques.

Sóm els primers en arribar a la muntanya gairebé. Avui ens acompanyen l'Albert, l'Andrea i la seva gossa
Després d'uns 1,5 km gairebé planers per la carretera asfaltada, arribem al Coll de la Carrasqueta. Uns 100 metres abans la carretera s'ha bifurcat en dos i, el ramal que agafem (seguint recte i els senyals) ens porta fins a l'esmentat coll. D'aquí parteix un corriol a mà esquerra que inicia l'ascensió fins al cim del Caro.
Deixem la carretera asfaltada i ens endinsem al bosc per un corriol. Tot molt ben senyalitzat.
El corriol va guanyant altitud de manera constant, però sense pednents molt exigents. Anem guanyant metres de manera còmode per un corriol estret entre un bonic bosc mediterrani. Si anem girant el cap a mitja pujada anem veient com el paisatge de l'altiplà dels Ports, sempre per sobre dels 1000 metres, se'ns va mostrant.



En poca estona, havent guanyat poc més de 100 metres de desnivell, arribem al Coll de Pallers. Aquest coll és el pas natural entre les dues valls a banda i banda dels grans cims del Massís. El GR 7, per on veníem, travessa el coll i segueix serpentejant pel Massís direcció el Refugi de Font Ferrera i Fredes. En aquest punt abandonem el GR, abans però gaudim de les boniques vistes cap al vessant sud de la Serralada.
La zona sud del Massís dels Ports des del Coll de Pallers
Des d'aquest coll fins el cim ens queda anar carenejant direcció nord, nord-est. Era avancem sobre roca principalment. El camí està perfectament senyalitzat amb marques vermelles i fites. Algun tram té més pendent, però no cal fer servir l'ajuda de les mans ni entranya cap complicació. 


Arribem a un primer cim: la Moleta Redona. Des d'aquí veiem ja clarament el cim del Caro, coronat per un seguit d'antenes. La vista des d'aquí sembla que el cim és foça inaccessible. El camñi, però, devalla una mica per afrontar l'ascens al cim des del seva cara més ombríbola i boscosa

Veiem les antenes del cim del Caro ja
Perdem una mica d'alçada i tornem a endinsar-nos al bosc mediterrani. Des d'aquest punt ens queda ascendir altra vegada per corriol estret poc més de 100 metres fins a petar al cim del sostre comarcal. El camí és senzill, fa pendent, però es pot realitzar perfectament adaptant el ritme de cadascú.


Finalment sortim a escassos metres del cim. Trobem la carretera asfaltada que ens hi porta. Únicament cal seguir-la uns metres fins a arribar a la zona del mirador cap al vessant del Delta. Des d'aquest punt tenim bones vistes de la zona interior del Massís dels Ports.


Som al punt més alt dels Ports i així ho veiem si direm el cap per on hem ascendit
Arribem al bonic mirador i contemplem tota la panoràmica. Veiem núvols baixos a la Vall de l'Ebre i certa calitja que ens impedeix veure el Pirineu, ni molt menys Mallorca. Malgrat això, les vistes valen molt la pena!





Abandonem el sostre comarcal i comencem la baixada. Cal agafar la carretera asfaltada que descendeix cap al Mascar. Afortunadament, el camí que seguíem, senyalitzat amb indicadors i marques vermelles va travessant la carretera per fer aquest descens de manera més ràpida. Abans, però, aprofitem un rocam que sobresurt sobre els contraforts dels Ports per fer-nos la famosa foto de grup!


El camí de baixada es fa en un tres i no res. Perdem alçada de manera còmode tot creuant la carretera en diversos punts. Es tracta d'un corriol estret sense cap mena de complicació, semblant als que seguiem de pujada.



Hem perdut 400 metres d'altitud en 2 km de tram. Petem altra vegada a la carretera asfaltada ja a la urbanització del Mascar. Únicament ens queda resseguir el traçat de la carretera i GR 7 fins a arribar altra vegada al pàrquing del refugi, el nostre punt d'inici i final.

Els Ports sempre sorprenen, i més si es visiten a primera hora del matí, amb poca gent i un sol que encara no crema. Un 10 de sortida!

Salut i fins a la que ve!