Garrotxa. Comanegra

Una bona manera de fugir de les calorades que fa a l'Àrea Metropolitana és engrossir la llista dels sostres comarcals fent cap a zones més fresques del nostre país. I així hem fet. Fa uns dies ens vam apropar a una de les zones més poc humanitzades del territori del principat de Catalunya, si deixem de banda els grans cims i pastures de l'Alt Pirineu. Ens referim a una subcomarca preciosa: l'Alta Garrotxa.

L'Alta Garrotxa es tracta d'una subcomarca a cavall de les comarques de la Garrotxa i el Ripollès: valls verdes i solitàries, esquitxades únicament per petits masos i una pista asfaltada estreta i amb molt encant que comunica les dues comarques passant per indrets idíl·lics com Beget i Rocabruna.

Dins aquest marc gairebé immillorable, un grupet d'amics ens disposàvem a realitzar el Comanegra, el sostre de la comarca de la Garrotxa amb 1.558 msnm. Per fer-ho hem buscat una circular que pretenia coronar dos cims més: el Puig de Sant Marc i el Puig de les Bruixes. Tot i això, finalment únicament vam fer el Comanegra, ja que el camí és molt més clar.

Powered by Wikiloc

* El GPS va fallar en alguns moments. Deixem el track en el que ens vam basar: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/basses-de-monars-sant-sebastia-o-feliu-de-monars-sant-marc-1327-m-puig-de-les-bruixes-1393-m-comane-9845229

L'excursió parteix de les Basses de Monars, un enclavament situat al cor de l'Alta Garrotxa, situat a la base del Comanegra. S'hi pot accedir per una pista de 8 km que s'agafa des de la carretera de Beget a Rocabruna. La pista no es troba en perfecte estat, però es pot circular amb un turisme si es va amb compte. Allà deixem el cotxe i iniciem la matinal!

Avui som un bon grup: la Irene, el Marc, els dos Carles, la Cíntia el Joan i un servidor! El cel estava tapat però semblava que aguantaria

La ruta inicia baixant. Seguint la pista per on veiem, ràpidament surt un corriol a mà dreta que voreja les basses de Monars i tira avall per dins un bosquet. Hi ha un senyal que indica el corriol i la direcció: Sant Sebastià de Monars, l'ermita que es troba en el punt més baix de la nostra ruta.

Pocs metres després del cotxe cal agafar aquest corriol que descendeix direcció a Sant Sebastià de Monars

El corriol de baixada és preciós. El caminet discórrer entre una fageda. El paisatge és humit i relliscós, de fet cal anar amb compte de no fer cap patinada. Però l'entorn tan agradable fa que vagis perdent alçada sense gairebé adonar-te'n.

El corriolet és ben cobert de vegetació, però, de tant en tant, algun petit clar ens permet observa tota la grandiositat i solitud de l'Alta Garrotxa, estem gaudint molt!

Arribant ja al final de la baixada, sortim de la fageda i ens endinsem en un prat on hi ha les restes d'un antic Corral i edificació: es tracta del Corral del Mas Mitjà. El Mas es troba uns metres per sota seguint el camí. Tota l'estona seguim senyals de color groc que marquen el corriol. Està ben senyalitzat i, malgrat que a vegades es fa estret, el camí no és gens perdedor.

Corral del Mas Mitjà

Creuem el Mas Mitjà i el camí planeja una estona. Seguint les marques grogues el camí ens condueix cap a Sant Sebastià de Monars i el Mas de l'Om. Arriba un punt, que el camí senyalitza una ziga-zaga i es torna perdedor. En canvi, el corriol per on veníem segueix recte, marcat en una creu groga.

Aquest trencall permet accedir a l'ermita de Sant Sebastià de Monars i, després, enllaça altra vegada amb el camí marcat amb una x, que porta directament al Mas de l'Om travessant un torrent.

El corriol per on es ve condueix al Mas de l'Om en uns minuts. Es pot fer una petit volta si agafem el caminet que parteix a ma dreta en un gir de 180º que dona accés a Sant Sebastià de Monars.

Travessem el Torrent de la Font de Monars per un pontet i un abeurador per al bestiar i ens plantem al Mas de l'Om. El camí fressat, ben senyalitzat amb marques grogues, el rodeja per la part superior. En aquest punt el camí inicia una pujada direcció al Pla de la Vaca.

Voregem el Mas de l'Om per la part superior

L'ascens des d'aquest Punt fins al Pla de Vaca és encara més bonic que el descens. Tornem a estar coberts de vegetació, per corriols estrets però ben fressats i senyalitzats. La vegetació és exuberant i molt humida: faigs, alzines i roures principalment. 

El camí creua algun torrent i cal vigilar no relliscar. La humitat es deixa notar i estem suant de valent malgrat no fer sol!

Finalment sortim del bosc i arribem al Pla de Vaca, un petit altiplà que ens mostra ja la carena dels cims més alts de la Garrotxa. Des d'aquí, si girem el cap, tenim una molt bona vista de la Vall de Monars i la verdor de l'Alta Garrotxa.

Un cop al Pla de Vaca, és on decidim modificar el nostre pla iniciar. Ens hem basat en un track (que adjuntem a inici), que agafa un corriol que puja fins al Coll de Sant Marc, on agafem ja tota la carena del Pic de les Bruixes i Comanegra. Aquest corriol, no està ben senyalitzat. Nosaltres preferim seguir sempre les indicacions del camí groc, que ens porten també fins a la carena, però al Portell de Donantic, situat a l'oest del Puig de les Bruixes.

Abandonat ja el Pla de Vaca, el corriol torna a endinsar-se en un bosc de la mateixa tipologia que anàvem pujant. Sovint, la humitat i la vegetació exuberant ens fa pensar que som a boscos tropicals i no pas a una serralada prepirinenca de poc més de 1000 metres d'altura.

El Carles i la Cíntia en plena pujada!

El darrer tram fins al portell és una ziga-zaga entre falgueres. Perdem els senyals, ja que els llocs per on podem passar són gairebé infinits; però, una vegada al collet, retrobem el camí senyalitzat i un nou camí: el camí carener.

Darrer tram fins al Portell de Donantic entre falgueres. La carena fa frontera amb la comarca de l'Alt Empordà.

Aquest camí carener està senyalitzat amb marques verdes i vermelles i uneix el Puig de les Bruixes amb el Comanegra (i altres cims). A partir d'ara, haurem de seguir aquestes marques. Les vistes des d'aquest punt a l'Alta Garrotxa son brutals, malgrat el dia tapat. En un dia clar segur que el camp de visió és molt més ampli!

Veiem clarament el nostre objectiu: el Comanegra. Ara el tenim tapat per una mica de boira. Únicament cal resseguir la carena pel camí senyalitzat amb marques verdes i vermelles.

A vegades, el camí creua de vessant per superar rocams i entra en territori de l'Alt Empordà. També trepitjarem la comarca nord-catalana del Vallespir, estem en una autèntica cruïlla de camins!

Quan ens apropem al Comanegra, a mà esquerra en baixada parteix un corriol amb senyalitzacions grogues que ens conduiria a la bassa de Monars directament. Nosaltres hem de seguir pel carener. De fet ens despistem i agafem el corriol en baixada un tram i ens veiem obligats a fer camí a través per recuperar la carena.

Finalment arribem a la darrera pujada fins al sostre comarcal. Aquí trobem una curiositat: un senyal que ens indica que estem al punt més al sud de l'Estat Francès polític.

El Carles i jo mateix des d'aquest punt curiós de la nostra geografia

Des d'aquest punt, en escassos minuts, i per la vessant del Vallespir arribem al cim del Comanegra, sostre de la comarca de la Gorrotxa! Allà trobem un vértex geodèsic i la clàssica placa del CEC. La boira ens impedeix gaudir de les vistes que hem gaudit al llarg de tot el dia. Però no ens impedeix prendre algunes fotografies de record!

Foto de grup de rigor!

La baixada no té misteri. Gairebé podríem baixar rodolant, ja que ens trobem just a sobre de la Bassa de Monars. Seguim el corriol de carena fins que, pocs metres després, fa un gir muntanya avall entre prats de pastura.

Sovint el camí es perd, ja que no està gaire fressat. Però el destí és evident, i per intuïció anem baixant pel camí més còmode per nosaltres. Superem un parell de ressalts rocosos i en pocs minuts som altra vegada al nostre punt de partida.

Finalment el temps ens ha respectat, però de miracle! Just pujar al cotxe es desencadena una bona tempesta que ruixa el paisatge al llarg d'un parell d'hores ben bones. Així s'entén la verdor, solitud i magnificència d'un entorn com el de l'Alta Garrotxa.

Salut i Fins a una altra!

Pla d'Urgell. Lo Tossal

Com dèiem a la darrera entrada, l'estupenda jornada per les Terres de Lleida ens va permetre realitzar dos sostres comarcals. A la tarda d'aquell dia vam realitzar el que serà un dels sostres més curiosos d'aquest blog. Aquest "cim" no es pot designar com a muntanya, però és que tampoc com a turó, ni com a turonet... Es tracta, solament, d'un petit relleu que s'eleva uns metres per sobre de la resta de camps de blat.

Aquest sostre, a més a més, està envoltat de certa "polèmica", ja que molta gent considera que és un altre. La realitat és que, Lo Tossal, el sostre de la comarca del Pla d'Urgell amb 348 msnm, es troba en un enclavament que pertany al municipi de Barbens (Pla d'Urgell), però envoltat de territori de l'Urgell. Aquest fet ha creat confusió, però amb una ràpida consulta a l'ICC ens en podem assegurar.

L'excursió no té cap mena de misteri, un passeig entre camins rurals que donen accés a camps de blat, fins que, camp a través, coronem aquest peculiar sostre comarcal, plens d'esgarrinxades. Al vespre, és una passejada molt agradable. Fer el sostre no és per res aconsellable a no ser que es cerqui aquesta fita, ja que no hi ha cap camí ni corriol que ens hi condueixi.

Powered by Wikiloc

L'excursió parteix des d'una cruïlla de camins per on farem l'inici i final de la circular. La pista dóna accés a la base de Lo Tossal i és visible en tot moment. Deixem el cotxe en un lateral de la pista i ens disposem a iniciar la volta. Aquest punt d'inici pertany al municipi de Claramunt, a l'Urgell, però, com hem comentat, és degut a la peculiaritat d'aquest indret del territori.

L'excursió s'inicia per la pista a mà esquerre, i retornarem per la que queda a mà dreta

El camí inicia en lleugeríssim descens, i és que partim d'un punt més elevat que el sostre! (som a una altra comarca). Seguint la pista, en poc més d'1km, que prenem la pista a ma dreta direcció obvia a lo tossal, passat uns minuts arribem al punt de retorn circular de l'excursió. Des d'aquí cal fer una anada i tornada al sostre comarcal.

La pista que rodeja Lo Tossal

No hi ha cap camí. Cal agafar la pista que el rodeja i cercar el millor lloc per pujar-hi, que pot variar en funció de l'època de l'any i la vegetació crescuda. Caldrà batallar entre punxes i arbustos fins a arribar al punt més alt, que és un petit altiplà sense vegetació. Des del cim tenim bona vista de la plana d'Urgell i el paisatge agrari. Si cerquem entre la vegetació arbustiva, també trobarem la placa que senyalitza el sostre.

La placa que indica el sostre comarcal, lleugerament desplaçada del sostre

Per fer el retorn, desfem el camí d'ascens fins a la pista i l'agafem direcció contrària a l'anada. De manera contrària, ara el camí és en lleugeríssim ascens. Passat 1 km trobem una nova cruïlla que ens conduirà en poca estona al punt d'inici.

Urgell. Tossal gros de Vallbona

L'aturada per la pandèmia de la COVID-19 ha afectat a tots els nivells. I això també ha obligat que aquest projecte romangués aturat uns mesos. Malgrat això, ara que ja podem circular lliurement, prenent totes les precaucions requerides, per dins el territori dels Països Catalans, aquest projecte torna a la càrrega!

Aquest estiu es presenta mogut i, si tot va bé, podrem engruixir el nostre llistat de sostres i iniciar-nos en el País Valencià, territori encara verge de les ostres visites!

Avui ens hem dirigit cap a les terres de Lleida per a fer dos dels sostres més assequibles del nostre projecte. Hem aprofitat l'estada per a fer una visita ambientalista i cultural per a visitar altres espais d'interès de la zona com són l'Estany d'Ivars i Vila-Sana i el poble de Penelles, que han servit d'espaiador entre els dos sostres de la jornada.

EL primer sostre realitzat, al llarg del matí, i del que parlarem en aquesta entrada, es tracta del Tossal Gros de Vallbona, punt més alt de la comarca de l'Urgell amb 804 msnm. Situat a la Serra del Tallat, al sud de la comarca, fronterer ja amb la Conca de Barberà i zona cistercenca, proper al Monestir de Vallbona de les Monges, municipi al qual pertany el sostre.

Es tracta d'una ruta circular senzilla, molt planera i molt agradable de realitzar. Envoltats sempre d'un parc eòlic i amb boniques vistes sobre la plana de Montblanc. El camí discórrer principalment per trams de GR i Ruta del Cister, tot i que hi ha algun tram perdedor i cal anar amb compte per a poder realitzar la ruta circular.

Powered by Wikiloc

*El track té un error de GPS, deixem un link amb un altre track amb el qual ens vam basar i és correcte https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/100-cims-tossal-gros-de-vallbona-des-de-montblanquet-36123851

Sortim de la localitat de Montblanquet, que pertany a Vallbona de les Monges, i deixem el cotxe a peu del camí que iniciem. El camí inicial és una pista que va pujant molt lleugerament seguint indicacions de Santuari del Tallat, que es troba a uns 3 Km.

EL petit camí asfaltat es converteix en pista a partir del cotxe. Cal seguir les indicacions de Santuari del Tallat

El camí és molt còmode i va avançant entre paisatges de camps de blat a punt de sega i zones ombries per vegetació de bosc mediterrani i de màquia arbustiva. Veiem com ens anem apropant cap al primer turonet que farem, on es troba el Santuari del Tallat.

Al fons, el turonet coronat per el Santuari del Tallar, cap on ens dirigim

Obviem alguns camins que parteixen a altres direccions. Seguim sempre direcció Santuari del Tallat. El camí està molt ben senyalitzat i no té pèrdua. Seguim trams de la Ruta del Cister

Ja a la base del turonet, cal deixar la pista principal. A mà dreta parteix un corriol en pujada que ens portarà al Santuari en 500 metres. Aquest corriol puja envoltat de preciosos camps de blat i roselles ben florides. Aquest no serà un paisatge d'alta muntanya, però té un encant especial!

Corriol que parteix cap al Santurai, indicat com a "Derivació del Santuari del Tallat". Es pot veure ja una paret dle Santuari a dalt del turó

Aquests paisatges tenen un encant especial!

En un tres i no res ens plantem al cim del turó. El Santuari, que data d'èpoques gòtiques, està molt malmès i restaurat de no massa bona manera. No hi podem accedir, ja que està tancat, però des de dalt del turó tenim les primeres grans vistes de la Conca de Barberà i la plana de Montblanc, així com la plana de Lleida fins als relleus del Montsec cap a l'altra direcció.

Seguirem la nostra ruta per un corriol poc fressat que descendeix de manera abrupta un bosc, davant de l'entrada del Santuari. Cal estar atent, ja que aquest corriol desemboca en un camí que va cap a la nostra dreta. Cal obviar-lo i acabar d'arribar a un camp de blat uns metres més avall. Aquesta part és una mica perdedora, ja que trobem troncs que impedeixen de seguir el camí circular del track, però si estem pendents, no hi haurà problema.

Corriol de baixada entre el bosc. Parteix de l'esplanada de davant l'entrada el Santuari

Al final del corriol, hem d'acabar de baixar uns metres fins arribar al camp de blat que veiem, obviant el camí fressat que parteix a mà dreta

Una vegada al camp, cal resseguir-lo pel seu cantó per un corriolet de pagesos. Arriba un punt que cal superar un petit marge per enllaçar amb un altre corriol del camp superior. Cal seguir el sentit comú. En uns minuts arribem a la pista on enllacem altra vegada amb el GR i Camí del Cister.

Resseguim el camp de blat ben banyat de roselles. Avui ens acompanya la Irene!

Finalment arribem a la pista del GR i mirem enrere, bonica estampa la del Santuari

Cal resseguir la pista a mà dreta, direcció als molins eòlics que envolten el nostre sostre. La pista és planera i en tot moment tenim unes fantàstiques vistes de la Conca de Barberà, ja que ens trobem per la carena. Trobem alguna cruïlla que enllaça amb variants del GR i baixa direcció Prades i Montblanc. Nosaltres seguim sempre indicacions cap al Tossal gros de Vallbona i Montblanquet.

Seguim sempre la pista planera que ressegueix la carena direcció els molins

Arribem a una carretera que ens conduiria al poble altra vegada. Nosaltres la travessem i ascendim lleugerament fins a una cruïlla de camins. Aquesta cruïlla ens indica el cim a 500 metres a mà esquerra, això farem!

Arribem  la cruïlla i anem direcció esquerra "Tossal Gros de Vallbona". A mà dreta enllacaríem amb el camí de tornada a Montblanquet, que farem després de coronar

Cal estar atents, perquè en aquest camí, passats uns 400 metres, parteix un petit corriol en forta pujada que ens apropa al sostre comarcal. Aquest corriol és ben visible i està fitat. En qüestió de pocs minuts ens trobarem al cim del Tossal gros de Vallbona, sostre de l'Urgell.

Una curiositat que té el cim és que està ple de pessebres que diverses agrupacions excursionistes han anat instal·lant i mantenim. Des del cim, o des d'esplanades properes, tenim una molt bona vista de 360º del paisatge que ens està acompanyant al llarg del dia!

Aquest cim està pensat per a pujar-lo i baixar-lo pel mateix lloc, però amb una mica d'imaginació, podem travessar el bosquet que hi ha a la cara nord del cim per anar direcció al primer molí de Vent i enllaçar amb el camí de tornada cap a Montbalnquet. El bosc està net i hi ha marques de trepig. Si agafem de referència el primer molí, en pocs minuts ens trobarem a la base d'aquest gegant de ferro.

Sortim del bosquet i arribem a la base del primer molí. Hem d'agafar la pista que els va unint fins al 3r molí, d'on parteix un corriol a mà esquerra que ens condueix a Montblanquet

Una vegada al camí de servei, el seguim uns metres fins que, just superar el 3r molí, hi ha un corriol a mà esquerra senyalitzat amb un petit pal i una fletxa amb marques blanques i grogues. Cal agafar aquest camí per a retornar al nostre punt d'inici.

Trencall a mà esquerra just passar el 3r molí

Des d'aquest punt, solament resta una suau baixada de no més de 3 km fins a Montblanquet. El camí ens hi va portant i està molt ben senyalitzat. Gaudim de la Serra del Tallat. Finalment arribem al municipi i el travessem fins a arribar al punt d'inici.

Un matí perfecte per agafar gana i gaudir dels paisatges de secà en època de sega del blat i màxim esplendor de les roselles, un plaer pels sentits! 

Migjorn. Puig de Sant Salvador

Tornem al blog després d'una petita aturada. Ja se sap, que quan ve l'hivern costa més fer cims, i que aquests cada vegada estiguin més lluny de casa tampoc ajuda. Però aquest projecte no té aturador! Sense pressa però sense pausa.

Aquest, a més a més, és el primer sostre del 2020 i aconseguit fora del principat. Aprofitant que el dia 30 és la Diada de Mallorca, un grup de principatines vam anar cap allà i, com no, vam aprofitar per a fer un sostre, concretament el de la comarca del Migjorn: el Puig de Sant Salvador de 509 msnm.

Powered by Wikiloc

*El track té un error de GPS

Ens trobem ja fora de la Serra de Tramuntana, per tant els 3 sostres que resten de l'illa de Mallorca son d'una dificultat molt baixa, i aquest no n'és una ascensió. Per ascendir-hi partirem des de un aparcament que hi ha poc després d'agafar la carretera que porta a l'ermita del cim, a les afores de Felanitx. És un cim on es pot arribar en cotxe al cim o després d'una suau i vistosa pujada amb bicicleta.

Un cop aparcat el cotxe cal seguir les marques de color vermell. A l'anada farem una petita variació per a fer la ruta circular. D'aquesta manera, creuem la carretera i agafem el corriol ben senyalitzat amb pals de fusta i marques vermelles que, en un inici, va creuant la carretera en diversos punts.

Sortim del pàrquing per el corriol marcat per estaques de fusta i color vermell. Avui som un bon grup: 8! A l'esquerra de la fotografia veiem el nostre objectiu del dia: L'ermita de la Mare de Déu de Sant Salvador, punt més alt del cim

Arriba un punt que deixem la carretera a ma dreta i també el camí senyalitzat de color vermell. Resseguim a ma esquerra un corriol ben fressat que discórrer amunt entre boscos. La pendent cada vegada és més alta, però no és necessari ajudar-se de les mans.

Després d'uns 10 minuts d'ascensió més dura, arribem pràcticament a sota de la Creu de Picot, que es troba uns metres per sota del cim. Per arribar-hi tenim dues opcions, fer un darrer tram on hem de posar alguna ma per ajudar-nos, però sense cap mena de dificultat ni tram aeri, o be tornar a la carretera, que la tenim al costat i fer una mica més de volta.

Una vegada remuntat aquest darrer tram arribem a la creu. És un gran mirador a gran part de l'illa. Malgrat que el dia no és massa bo, veiem sense problemes les illes de Menorca i de Cabrera, així com l'extensa plana mallorquina, els cims més alts de la Serra de Tramuntana coberts per niguls, el cap de Formentor... la pràctica totalitat de la illa.

Al mirador hi ha uns binocles per observar el paisatge amb detall de manera gratuita. 

Foto de grup des del cim. El Carles en primer pla, l'Agnès, l'Estefi, l'Helena, l'Aïda, la Irene i el Joan m'acompanyen avui!

l'ermita des de la creu, ens queda ben poc per arribar-hi. La resta del grup ha arribat una mica més tard

Un cop fetes les fotografies protocolàries únicament cal desfer el camí fins la carretera i reenganxar el sender marcat de vermell fins a l'esplanada del cim, on hi ha una zona de lleure i un pàrquing. A la zona més alta trobem l'ermita de la Mare de Déu de Sant Salvador, originària del 1348 i reformada el S.XVIII. l'ermita es pot visitar i a dins i trobarem algunes sorpreses i secrets, sobretot per aquells amants de la bicicleta.

Si anem a l'altre cantó de l'esplanada, on hi ha el mirador de Crist Reu, del 1934, podrem observar vistes més clares de la part sud i oest de l'illa, amb una clara vista de Cabrera.

Quan ens decidim baixar, únicament cal desfer el camí senyalitzat amb estaques i de color vermell i anar perdent alçada de maner còmode per una altra vessant del turó. El camí és molt còmode i desfà un Via Crucis. A mitja baixada ens trobarem amb una capelleta i un arbre monumental.

Passat aquest punt, en poc és de 10 minuts serem altra vegada al pàrquing d'inici. Hem baixat de manera molt còmode i sense gairebé adonar-nos-en.

Marxem de l'illa on encara ens quedem 2 sostres per fer, així que tenim l'excusa perfecta per a tornar-hi. Però quan tens un país tant bonic, això no és cap mena de problema.

Salut ui fins la propera!