Mallorca I. Serra de Tramuntana. Puig Major

Amb aquesta entrada iniciem un bloc de 3 sostres comarcals que, per primera vegada, son fora del territori del Principat de Catalunya! Aprofitant la Setmana Santa hem fet un viatge de 5 dies a terres mallorquines per a fer 3 dels seus 6 sostres comarcals. El viatge ha anat molt bé i la companyia de l'Arnau, un plaer. Però això no és un blog de viatges si no de sostres comarcals així que... posem-nos en el que ens toca!

El primer dels 3 sostres comarcals que fariem és el més alt i icònic de la illa: el Puig Major, sostre de la comarca de Serra de Tramuntana i també de Mallorca amb 1.436 msm. Aquest cim té una curiositat afegida: està coronat per unes instal·lacions militars i no es pot accedir al cim real. Donat que és gairebé impossible que et donin una acreditació per accedir-hi per una pista asfaltada per on circulen els militars, vam cercar una ruta alternativa carenejant la Serra de Na Rius per arribar a un 2n cim a pocs metres del sostre, coronat per un vèrtex geodèsic.

La Serra de Tramuntana és una serralada kàrstica, molt rocosa i escarpada que forma un balcó excepcional sobre el Mar Meditarrani, formant una infinitat de sortints i petites cales gairebé inaccessibles per els humans. De manera que, si voliem fer aquest cim, ens tocava suar de valent! i grimpar una miqueta, per sort el dia ens acompanyava: sol radiant i sense gairebé vent, que ens hauria complicat l'ascensió, sobretot a les carenes.

Powered by Wikiloc

L'excursió parteix de la Plataforma des Funicular. En un revolt de la carretera MA 2141 direcció a Sa Calobra on hi podem deixar el cotxe. Cal tenir en compte que la Serra de Tramuntana és principalment de propietat privada. L'única ruta marcada oficialment és el GR que creua la Serra de punta a punta. Per tant, qualsevol altra ruta que si vulgui fer, caldrà confiar en les fites i els tracks. Per sort, en el nostre cas, el camí es fa força evident, hem d'arribar al cim i sovint veurem que únicament hi ha una possibilitat per a fer-ho.

Iniciem l'ascensió darrere la plataforma del funicular, en surt l'anomenat camí dels Binis (els noms de les Propietats que creuarem). És un camí trepitjat i fitat, fàcil de seguir entre vegetació arbustiva que ascendeix fins al Porxo Esbucat, un altiplà que serà el punt on la ruta es torna circular.

En aquest punt, cal deixar el camí i dirigir-se a mà esquerra, direcció al primer esglaó de roques que haurem de superar. La ruta d'avui va d'això: anar superant diversos esglaons de roques, mitjançant grimpades, que cada vegada augmenten de dificultat. A partir d'aquí el camí comença a enfilar-se més. Les fites no abunden però si ens hi fixem be les podem anar seguint. Hi a camins més trepitjats i avancem de manera poc còmoda entre Càrritx i Arguelagues. En cas de dubte al dirigir-se cap al següent escaló de roques. Allà trobarem la primera grimpada del dia. Te bones mans i la vegetació abundant facilita el pas. És una grimpada mols senzilla i sense dificultat aèria

Un cop superat el 2n escaló (el primer amb certa entitat) tornem a un paratge arbustiu i feixuc. Trobem altre vegada camí fitat que ens dirigeix costa amunt fins a un mur de pedra seca que ressegueix la carena.

L'Arnau va pujant direcció a la carena

Si ens girem ja podem observar molt bones vistes de la zona nord-est de la Serra de Tramuntana

Finalment trobem el mur de pedra seca que caldrà seguir fins als rocams que veiem a la part superior esquerra

Un cop arribem al mur de pedra seca, ens hi enfilem i avancem per sobre d'ell, ja que és més senzill. A l'alçada del rocam que veiem a la part superior esquerra de la fotografia el deixem i seguim avançant per sota del tercer gran escaló de pedres. Aquest flanqueig està també marcat en fites. En tot cas cal avançar per el lloc més còmode possible fins a cercar una escletxa en el Mur de pedres per superar el 3r escaló.

Flanquejant de manera més o menys còmode ja intuïm per on ens tocarà grimpar

És impossible no parar de girar-se i contemplar les fabuloses vistes del que anem deixant enrere

Finalment arribem al 3r escaló. Aquesta grimpada ja té certa dificultat i és més llarga que les anteriors. A la meitat, hi ha un tram sense vegetació força enfilat i que no té tantes bones mans, ja que la pedra és més llisa. Cal anar una mica en compte, malgrat que la dificultat no és molt elevada, si no estem acostumats a l'escalada o les altures ens fan respecte, el cap ens pot jugar una mala passada. Amb decisió i amunt, que no n'hi ha per tant!

A les grimpades anirem trobant fites. El camí també s'intueix molt. Normalment hi ha una única sortida senzilla de la xemeneia. En aquest cas es veu clarament a dalt i a l'esquerra de la fotografia

L'esforç ha merescut la pena, les vistes cada cop són més espectaculars. Ja veiem el cim. I la carena cap a on ens haurem de dirigir. Ens faltarà superar el darrere esperó de roques, el 4t i més complicat per un pas equipat amb cordes: el Pas de Sa Pomera Borda, som-hi!

L'Arnau ens senyala el camí, es fa molt evident!

Una vegada a la carena, caldrà seguir-la sense perdre alçada fins a trobar el Pas de Sa Pomera Borda. A la dreta del Pic veiem la Coma Fosca, la tartera per la qual farem el descens. És una tartera artificial en la seva part alta provocada per tot el runam i pedregar de la construcció de la base i carretera militar del Puig Major.

Carenejant se'ns obren les vistes de la zona oest de la Serra i l'altiplà on hi han els embassaments, poques paraules podem dir. Superat un petit coll per la carena ja veiem l'escletxa que supera l'esperó gairebé inexpugnable: el Pas de a Pomera Borda, apropem-nos.hi!

Apreciem al fons l'escletxa per on superarem aquest espero de roques, el 4t del dia. Després caldrà resseguir per el circ ben enfilat que mena al collet molt a prop de la carena a dalt a la dreta de la fotografia.

Ja som al Pas i l'observem d'a prop. Es tracta d'una escletxa molt estreta i vertical. A la meitat hi ha un tronc d'una pomera borda, que ens facilitarà molt l'ascens. Trobem una corda blava a la seva part inferior i una d'altra de negra a la part superior que ens ajudarà, i molt a superar-lo.

En sortir del Pas be probablement la part més difícil i "perillosa" de l'ascensió. Un circ molt vertical que s'enfila per una xemeneia fins a un coll a la part superior. La 1a part de la grimpada és força senzilla amb l'ajuda de la vegetació. La part final però, es suma un terreny més rocós i mans menys dolentes amb l'alçada guanyada, cal ser decidit i tirar amunt! Per la dreta hi ha una via de pedra llisa però amb un ferro que ens permet anar pujant agafats d'ell, tot i que sembli més complicat és la part més factible, ja que per altres cantons l'ascensió és totalment vertical i sense corda.

Tot i que molt vertical, la part inicial de la xemeneia passat el Pas és una grimpada senzilla

L'Arnau sortint de la xemeneia, la part més delicada de l'ascensió

Un cop a dalt únicament cal resseguir la carena fins al cim. Respirem alleujats, el més dur ja ha passat!

Carena amunt sense perill

Vistes cap a Sa Calobra i es Morro de la Vaca tot carenejant

El cim ens queda a la nostra dreta. Davant nostre veiem el sostre real del Puig Major, capat per la base militar

I finalment coronem el Sostre de Mallorca, el cim accessible del Puig Major, resseguint la carena de la Serra de Na Rius. Ens fem la foto de rigor i les panoràmiques 360º. Tenim vista d'ocell de pràcticament tota la illa, quin dia més brutal!

Iniciem el descens. Cal carenejar 10' més en baixada fins a arribar a la plataforma de ciment que es veu a la fotografia del cim. Caldrà fer la volta al cim per la carretera militar fins a agafar la tartera de la Coma Fosca. No vam veure cap militar, però just en arribar-hi va aparèixer un 4x4. Li vam comentar que anavem únicament a agafar el camí de baixada i ens va deixar seguir sense problemes. Imagino que segons la persona et pot dir alguna cosa o altra, en el nostre cas, vam tenir sort.

En una corba de 180º deixem la carretera i ens introduïm a la tartera. Cal accedir-hi per el cantó dret i anar en compte, ja que la pendent és molt pronunciada. Un cop dins únicament caldrà devallar-hi mantenint l'equilibri i gaudint de les derrapades que podem fer. En pocs minuts descendim molts metres. Vigilem de deixar-nos una distància de seguretat per les pedres.

A la part mitja ja comença a aparèixer tímidament la vegetació de màquia i el terreny es far una mica més estable. Cal seguir el camí fitat tartera avall fins a una pineda que es veu al fons de tot. Nosaltres vam voler escurçar fent una mica camp a través sense perdre tanta alçada però no va ser bona decisió, ja que el terreny és molt desagradable per avançar. Així que el millor és tartera avall sempre pel camí més evident.

Ens dirigim sempre en direcció a la pineda del fons de la vall

Un cop a la pineda, el camí perd desnivell i el camí desemboca a un camí força ample que creua un bla: és el camí dels Binis. Únicament caldrà agafar aquest camí a ma dreta en pujada per arribar altra vegad al Porxo Esbucat. La pujada és suau i s'agraeix després del descens tant agressiu per la tartera. A mig camí creuarem una porta d'entrada al terreny.

Un cop superada la porta ja solament queda un carrer esforç per arribar al coll d'on ens hem separat a primera hora del matí: el Porxo Esbucat

Una vegada al coll, solament cal descendir per el mateix camí per on hem pujat fins arribar al cotxe.

Quina ruta més agraïda! Té de tot: dificultat tècnica, bones vistes, diversió per la tartera... i l'orgull d'haver coronat el sostre de Mallorca. A més a més, tenim la Cala de Sa Calobra a 15' en cotxe baixant per una de les carreteres més escèniques dels Països Catalans, per el famós Nus de Sa Corbata. De fet és on hi dinarem i farem una capbussada, al Torrent des Pareis, un dels espais més emblemàtics de l'illa.

Finalment indicar que aquesta ruta pot ser complicada, sobretot si no ets del territori. És important informar-se be de la ruta i la seva dificultat tècnica. En aquest cas vull recomanar un blog que ens ha servit moltíssim per a poder fer correctament el cim: https://excursionspermallorca.blogspot.com/2017/07/serra-de-na-rius-i-coma-fosca-pels.html

Salut i fins la propera!

Baix Empordà. Puig Gavarres / Puig d'Arques

Nova visita al nord del principat! El passat diumenge, amb una mica d'improvisació, vam planificar apropar-nos a la comarca del Baix Empordà, per coronar el seu sostre comarcal al vell mig del Massís de les Gavarres. La sorpresa va ser que, el que se suposava el sostre comarcal, el Puig d'Arques, de 527 msm, indicat per l'ICC no ho era. Ben a prop hi tenia un cim veí, menys conegut i espectacular, que era el veritable sostre comarcal: el Puig Gavarres i els seus 532 msm d'alçada.

Ja que no disposàvem de gaire temps, ja que vam fer de "domingueros" total ens vam plantejar una ruta circular força curta i ben senzilla, pràcticament una passejada matinal per agafar gana. El temps acompanyava i a posteriori puc dir que vam prendre una gran decisió. El Puig d'Arques és accessible en carretera fins gairebé el cim, ja que disposa de un radar meteorològic del Meteocat, de manera que és força senzill adaptar l'excursió a la voluntat de cada persona.

Powered by Wikiloc

Iniciem l'excursió a Can Llac, una petita esplanada  mà esquerra en un petit coll de la pista asfaltada que puja al cim. L'excursió és de les més senzilles que hauré relatat en el bloc: la pujada es fa per la pista asfaltada i la baixada per el GR que desemboca a Can Llac, fàcil i per a tots els públics!

Sortim pista amunt. Avui m'acompanyen tres bones amigues: la Irene, l'Eli i l'Helena

La pujada és ben senzilla, l'asfalt no és el millor terreny possible, però les vistes, les zones ombrívoles i la proximitat del cim ens fan passar ràpid aquest tram. En 30 minuts arribem a un coll on hi ha altres cotxes estacionats i en surten diversos camins. Podem agafar una pista que ens condueix al cim en 5 minuts, però decidim agafar un corriol molt ben senyalitzat que ens hi portarà igual. En poca estona, i després de superar uns darrers metres costeruts veurem davant nostre el dolmen del Puig d'Arques, n'és una reconstrucció però és una fita rellevant i exemple de la gran quantitat de restes prehistòriques de les Gavarres.

Coll amb espai d'aparcament. Darrere el panell gros en surt el corriol ben senyalitzat

El corriol d'accés al cim és molt més recomanable que la pista

Dolmen del Puig d'Arques, uns metres per sota del radar meteorològic que corona el cim

Després de fe-se les fotos de rigor ens arribem al nostre primer cim, que no és encara el sostre comarcal, el Puig d'Arques. Hi ha una plataforma de fusta accessible per unes escales de fusta ben enfilades que ens regala unes impressionants vistes de 360º. Un plaer per els sentits!

La costa baix empordanesa: Palamós i Santa Maria de Calonge

Cap al Nord veiem el Montgrí amb les Illes Medes i darrere el Golf de Roses finalitzat per el Cap de Creus

El Massís de les Gavarres que s'extén i al fons de tot els cims (poc) nevats del Pirineu, destacant-ne el Puigmal o el Canigó

Finalment la vesant sud del Massís amb el Montseny que treu el cap. El turonet de la dreta és el nostre proper objectiu: el Puig de les Gavares

Aprofitem les vistes per menjar alguna cosa i apropar-nos cap al veritable sostre comarcal: el Puig de les Gavarres, que està ben a prop. Des del Cim del Puig d'Arques es veu clarament el nostre cim, a escassos minuts. Hem d'agafar un corriol que surt carenejant que ens porta a un coll amb la pista principal, d'allà en surt un altre corriol sota arbres que en un moment ens porta fins al punt geodèsic que marca el sostre del Baix Empordà: 532 msm. És un cim que gairebé no te vistes, probablement per això, i pel fet que no tingui una accessibilitat tant bona, sigui menys conegut.

Sostre comarcal: el Puig de les Gavarres!

Seguint la mateixa direcció de la carena, tornem ràpidament a la pista principal, que es tracta del GR 92.1. Solament caldrà anar resseguint aquesta pista, que va descendint de manera suau entre amables corbes i boscos que juguen amb la llum del migdia. Sense gairebé adonar-nos arribarem al nostre punt d'inici.

L'excursió no ha sigut altra cosa que una passejada de diumenge per fer venir gana, però ha sigut una ruta molt agradable i ens ha sorprès en positiu. Una bona excusa per apropar-se a la muntanya sense suar en excés ni forçar les cames.

Salut i fins la propera!

Gironès. Puigsou

Després de tenir aproximadament un mes el blog aturat per qüestions personals, tornem amb més força que mai, i és que teniem una excursió feta ja i preparada per a posar al forn però que fins avui no ha pogut veure la llum, i és que ja se sap... tot lo bo es fa esperar!

Aquesta excursió la vam realitzar el 5 de gener, en plena vigília de reis i el destí va ser la província de Girona, concretament la comarca de la capital, el Gironès, per poder ascendir el seu cim més alt: el Puigsou, conegut també com a Rocacorba i els seus 991 msm.

Com sempre ens plantejavem fer una circular, partint des de la vessant de Granollers de Rocacorba, a la bonica Vall de Llèmana. Segons els tracks consultats prèviament semblava una circular on caldria trampejar una mica per assolir-la, al final després de certa aventura la vam acabar fent nostra, però ens va sortir una excursió molt bonica i realitzable per a tots els pública, això si, en compte de seguir be el track.

Powered by Wikiloc

Per arribar al punt d'inici cal deixar el cotxe a prop de la Masia de Can Planes, al terme de Sant Martí de Llèmana. Passat el poble surt una carretera direcció al castell de Granollers, i poc abans d'arribar-hi, un camí asfaltat en parteix direcció a les masies esmentades. Just davant de Can Planes parteix el sender que haurem d'agafar, en lleugera pujada i molt ben senyalitzat amb marques grogues i blanques direcció Santuari de Rocacorba.

La pista puja de manera molt còmode fent corbes entre camps. A 1,6Km aproximadament arribem a Can Gelats i hi haurà un canvi important. Deixem la pista i agafem un corriol que en surt a ma dreta que s'enfila amunt pel bosc indicat amb marques blaves i grogues/blanques.

La pista discórrer entre bonics camps abans d'arribar a Can Gelats

Agafem un petit corriol que s'enfila pel bosc a mà dreta de Can Gelats

A partir d'aquí tot cap amunt, el corriol queda cobert per espessa vegetació i trobarem trams molt costeruts entre bosc, no cal fer cap grimpada però cal estar en forma. En poc temps arribarem a dalt de la carena, un cop veiem unes roques que deixaran pas a una esplanada. Haurem guanyat molts metres de desnivell!

Les marques blaves i grogues/blanques ens van acompanyant tota la pujada

Ja som a dalt!

Un cop a dalt seguim el camí que ara tomba a mà esquerra carenejant, farem algun puja-baixa fins a arribar a un darrer cim on s'obre el paisatge cap al nord-oest (Turó d'Espinassors). Les vistes de Guilleries, Montseny i Pirineus Orientals son genials.

Ara el camí inicia un descens i arribem a una clariana amb una cruïlla de camins. Enllacem amb un GR que cal agafar direcció descendent senyalitzat direcció Santuari de Rocacorba amb marques vermelles/blanques i grogues/blanques. Descendim suaument i ja veiem per primera vegada el nostre objectiu: el Puigsou.

Cruïlla de camins. Cal Seguir el GR direcció Santuari de Rocacorba

Veiem per primera vegada el nostre objectiu, ja està a prop!

El GR ens condueix a una pista que discórrer transversal al Puigsou. Aquí cal parar molta atenció. Per ascendir al Puigsou caldrà creuar en algun moment la riera que va paral·lela a la pista, per fer-ho però caldrà fer camp a través. Haurem d'agafar la pista a mà dreta i a escassos 100 metres s'intueix un pas de la riera, a l'alçada de Can Vives i Can Mitjans, un cop es crua cal fer camp a través per els seus camps de fruiters abandonats fins a petar a la façana de Can Vives, on hi ha una altra pista que puja fins a Can Mitjans, ràpid s'agafa a mà dreta un camí rocós que puja a ma dreta i pocs metres després es fa un gir de 180º per arribar fins a la Roca Barret. Les indicacions en aquest tram son escasses, o senyalitzen altres rutes per arribar al cim. Recomanem estar molt atentes als tracks i als mapes per no equivocar-se. En tot cas el terreny et permet esmenar l'error.

Pista de Can Vives a Can MItjans

Camí rocós a ma dreta que cal agafar previ al gir de 180º direcció roca Barret, es deixa la pista

Després d'aquesta petita aventura arribem fins a la Roca Barret, una curiosa formació rocosa. En aquest punt retrobem el camí ben fressat que cal seguir bosc amunt seguint marques grogues/blanques. El camí de pujada és molt bonic, amb alguns trams d'escales naturals entre roques i sense adonar-nos arribarem als peus del Santuari de Rocacorba.

Un cop a dalt, solament cal pujar unes escales per arribar al Santuari. No hi podem accedir, però en el seu entorn podem acabar d'arribar fins a unes antenes des d'on se'ns obrirà tota la plana de l'Empordà, Gironès, Cap de Creus, Banyoles... Un plaer per els sentits!

El cim del Puigsou amb el Santuari de Rocacorba en primer pla

El Santuari de Rocacorba des de la seva base

Després de fer un mos, descendim fins al Santuari i agafem una pista que ens enllaça ràpidament amb una carretera que puja fins al cim. Caldrà fer els darrers metres d'asfalt fins arribar al punt màxim que podem accedir. El tancat de les antenes ens impedeix arribar al cim real. Fotografiem però el cartell reservat per als ciclistes, una dura i clàssica ascensió per amateurs i professionals de la zona!

Banyoles als nostres peus, som ben a prop del sostre del Pla de l'Estany, que deixarem per una altra ocasió.

Iniciem el descens desfent el tram d'asfalt fins a enllaçar amb el camí que porta al Santuari. En aquest punt agafem a ma dreta un corriol que surt en descens per sota la carretera. Hi ha un cartell del Centre excursionista de Banyoles direcció Banyoles i Pla de Martí. EL camí te de tot, pujades, baixades, trams plans, estem a l'obaga i les fulles caigudes dels roures ens mostren un paisatge encantador. Estem seguint marques grogues/blanques altra vegada.

Finalment arribem a una esplanada i agafem a ma esquerra un camí groc/blanc direcció Granollers de Rocacorba. El camí es transforma amb pista i va descendint suaument. Després d'uns 500 metres, la pista segueix recte direcció Roca Barret, cal agafar una pista de terra que surt a ma dreta que en pocs minuts ens durà fins al punt d'enllaç del GR amb el camí paral·lel de la riera.

En aquest punt cal refer el GR ara direcció ascendent fins arribar a la cruïlla de camins anterior. Ens trobem a un coll, simplement el creuarem i seguirem recte per el camí que baixa per l'altra vessant. Esta`perfectament senyalitzat direcció Granollers i amb marques blaves, grogues/blanques i vermelles/blanques.

Solament queda deixar-se endur avall per corriols entra boscos, sovint amb més pendent i que. La vegetació és tupida, però a vegades s'obre el cel i ens permet gaudir d'unes vistes brutals de la Vall de Llèmana amb les Guilleries i el Montseny al fons.

Gairebé sense adonar-nos anem a petar altre vegada a la carretera asfaltada on hem aparcat el cotxe, a escassos metres de Can Planes. Ens ha sortit una excursió molt, molt xula.

Fins la propera!