Osona, La Selva i Vallès Oriental: Matagalls, Les Agudes i Turó de l'Home

Era 12 d'octubre. El dia que el país veí commemora la "Hispanitat" i en fa Diada Nacional tot commemorant un genocidi. Nosaltres no tenim res a celebrar, però si que tenim molts cims a pujar. I amb encara més motiu quan es celebraven accions com els Cims per les Invisibles o els Cims per la Llibertat per exigir la llibertat de les preses polítiques i la tornada a casa de les exiliades.

Amb més arguments que mai doncs, ens vam llevar disposats a conquerir tres nous sostres comarcals en una sola excursió. Avui la jornada era dura. Anàvem fins al Montseny per fer una ruta circular ben llarga per coronar els seus 3 cims més emblemàtics, que a la vegada són sostres comarcals: el Matagalls (1.697 msm), Les Agudes (1706 msm) i el Turó de l'Home (1.708 msm), cims més alts de les comarques d'Osona, La Selva i el Vallès Oriental respectivament.

Powered by Wikiloc

Track wikiloc

Ruta circular molt exigent avui. Amb molt quilometratge i molt desnivell, que requereix bona condició física tot i que, més enllà del fort pendent en diversos trams, no comporta complicacions tècniques. Aquesta circular ens permet, en una sola jornada, caminar per el cor del Massís del Montseny, des de les seves valls més frondoses, travessant espectaculars fagedes i boscos de castanyers i coronar als seus cims més alts, envoltats de tarteres i prats. Per a totes les persones que vivim a prop de Barcelona, el Montseny són els nostres petits Pirineus i a mi personalment m'encanta  gaudir-ne d'ell a qualsevol època de l'any, en especial la tardor, on els colors augmenten l'espectacle dels sentits.

L'excursió comença i acaba a l'Ermita de Sant Bernat del Montseny, on actualment hi trobem un Hotel. Deixem el cotxe al parking de visitants i comencem a caminar. Cal entrar dins la zona exterior de l'hotel i travessar-la fins a trobar un camí que surt darrere l'ermita. Comença un corriol que s'enfila en un pendent moderat. Cal estar atent, ja que ens trobem dins un bosc i surten diversos camins. El que hem de seguir està marcat amb fites, també trobem troncs i pedres que "barren" el pas per camins erronis. Cal parar força atenció en aquest tram.

El camí surt de darrere l'ermita

Després d'uns 400 metres apareixem a una pista que cal agafar cap a l'esquerra. Nosaltres ens vam equivocar i vam fer uns metres al revés. La pista planeja força fins que, en una corba marcada a la dreta es fa més petit i s'endinsa al bosc d'alzines altre vegada. El camí és similar a l'anterior. Corriol estret de fàcil pèrdua, però be senyalitzat amb fites, marques blanques i marques vermelles, que ens acompanyaran fins a pràcticament el cim. El camí creuarà algunes pistes antigues en desús, però sempre cal seguir les marques esmentades de color vermell i fites i cap amunt!

Després de creuar la darrera pista arribem a una esplanada amb moltes falgueres: hem sortit del bosc. Sovint les falgueres envaeixen l'estret camí entre elles, però podem passar sense dificultat. Un cop sortim del replà de les falgueres, el camí es torna a enfilar fort cap amunt. Sempre seguim les marques vermelles.

A vegades el camí presenta algun dubte, però en general està ben senyalitzat amb marques vermelles. Per intuïció molts cops també fem via. La pujada és forta. Aprofitem un petit replà amb bones vistes per fer un petit descans. Avui m'acompanya un un altre bon amic: l'Adrià. Les vistes són molt boniques: podem veure allà baix l'ermita d'on venim i també una bona panoràmica del Tagamanent i el Plà de la Calma, el sector més al sud del Massís.

Vessant per on ascendim el Matagalls. Al fons veiem l'ermita de Sant Bernat

Tenim una bona vista del Tagamanent i el Plà de la Calma. Ja estem propers a la seva alçada.

Seguim pujant sense descens, travessant algun tram més rocós, però que no comporta gaire dificultat més enllà del fort pendent. Finalment arribem a un coll ja a 1500 metres i ascendim per un prat fins al Turó de la Bandera. És molt agradable passejar per aquest entorn. Seguim el camí darrere un arbre molt bonic. El camí farà un breu descens fins al Coll de l'Home Mort, on connectem la ruta amb el GR que connecta Collformic amb Sant Marçal, i per on farem el descens del cim. Ja veiem el cim del Matagalls pocs metres per sobre nostre.

Turó de la Bandera. Cal agafar el camí que ens porta al Coll de l'Home Mort darrere l'arbre

Ja veiem el cim, coronat per una gran creu. El camí s'intueix tot passant per el Coll de l'Home Mort en primer terme, on s'uneix el GR-5

 Finalment arribem al nostre 1r objectiu del dia: el Matagalls! Cim més alt de la comarca d'Osona amb 1.697 msm. Les vistes de 360º són molt bones. Sobre un mar de núvols podem veure com treuen el cap els cims més alts de Montserrat i la Mola. També podem observar la Plana de Vic amb els cims del Pirineu al fons i la zona del Montseny cap on ens dirigirem tot seguit.

Després d'un descans i menjar alguna cosa, iniciem la baixada cap a Sant Marçal. Cal desfer el camí fet fins al Coll de l'Home Mort i, un cop allà, iniciar el camí de baixada tot seguint el GR-5. El camí està molt ben senyalitzat. La pendent es suau al principi però ràpidament augmenta el desnivell.  Hi ha parts molt boniques entre fagedes i alzinars. Finalment arribem al Coll de Sant Marçal, per on hi passa una carretera que creua el Parc. Baixarem unes escales per arribar a la font per reomplir cantimplores.

Preciosos boscos per on discórrer la baixada del Matagalls cap a Sant Marçal

Font de Sant Marçal, per on surt un bon raig d'aigua fresca i bona

Un cop plens d'aigua agafem la pista en pujada que surt davant la font que ens porta a un parking. Seguin la corba de la pista,a ma dreta en surt una nova amb una senyal de GR-5.2, és la nostra. La pista planeja uns 2 kilometres. Estem a una altura de 1000 metres i no ens ho sembla. És un molt bon moment per gaudir de l'entorn i preparar-nos física i mentalment per el que ve, que estem tan sols a la meitat de l'excursió!

Passats aquests quilòmetres, agafem un trencall a l'esquerra ben senyalitzat. Sempre anirem seguint pals metàl·lics amb les indicacions del GR. A partir d'aquí el camí s'endinsa en un bosc en forta pendent

A l'inici de la pujada travessarem dues vegades una tartera. Aquesta serà la tònica de la pujada: terreny rocós que, a vegades estarà despullat de vegetació. La pujada es va fent cada cop més forta amb trams on ens haurem d'ajudar de les mans per progressar. Tota ella, però, és dins del bosc i no comporta cap perill ni pas exposat. A vegades el camí pot ser dubtós, però si ens hi fixem be sempre trobarem alguna marca de GR o fita que ens l'indiqui.

Una de les tarteres de Les Agudes

El camí puja fort amunt entre preciosos boscos

De cop sortim del bosc i ja ens trobem a una alçada considerable. Veiem ja els cims més alts del massís i tan sols ens restarà un darrer esforç de forta pujada fins a arribar al Coll de les Agudes: ja som a la Carena que comunica els dos cims més Alts del Massís del Montseny. Des d'aquest punt sols ens quedarà una última pujada de no més de 5 minuts per arribar al cim de Les Agudes, sostre comarcal de la Selva amb 1706 msm. Bones vistes també des del cim. La boira ha pujat i travessa el Coll de les Agudes a una gran velocitat! Veiem també el Turó de l'home, el nostre darrer objectiu, sembla a tocar!

Descansem i mengem una miqueta i seguim sense pressa però sense pausa cap al Turó. Descendim fins al coll i seguim el GR que careneja direcció Turó de l'Home. El camí deixa la carena per descendir una mica cap a la vessant Nord del Massís per, finalment, fer una darrera pujada fins al Coll Sesbasses, per on passa la pista asfaltada que puja des de Sant Celoni. Un cop aquí agafarem una pista petita senyalitzada direcció al cim on arribarem amb uns minuts. Som al sostre del Massís del Montseny, al sostre del Vallès Oriental: el Turó de l'Home amb els seus 1.708 msm.

Fa força vent i boira, de manera que no tenim massa vistes. Portem moltes hores ja caminant, així que tornem ràpid cap al coll altre vegada. Els camins son múltiples: podem desfer camí, o agafar-ne un d'altre més directe.

Altre vegada al coll. Agafem un petit camí que baixa per la carena Sud del Turó. Està ben indicat darrere la tanca metàl·lica de la carretera. Comencem a baixar i tan sols començar, al mig del camí, trobem un parell de rovellons, és l'època, i més amb les darreres pluges. Llàstima que pujar cims i buscar bolets no son dues activitats molt compatibles.

A la baixada cal parar molta atenció. Al arribar al 2n tram boscós, surt un caminet petit a ma dreta que enllaça amb una pista que descendeix en forma de S. Nosaltres no vam saber trobar aquest camí i ens vam despistar. Desconeixem si s'ha malmès o va ser culpa nostra. En tot cas, quan ens en vam adonar, vam poder esmenar l'error. i Ens vam endinsar per un "caminet", força salvatge al principi, però que estava més marcat i aixafat. Aquest caminet travessa un parell de torrents secs i arriba a la pista esmentada tot planejant. L'ideal és no equivocar-se, però si voleu seguir el track, hi arribareu igualment sense massa dificultat. Tot i que l'inici del "camí" no sigui molt esperançador, no us feu enrere.

Un cop a la pista anirem baixant ja amb un pendent suau fent S molt àmplies. Trobarem alguna pista que en surt en pujada o planejant, les ignorarem. Sempre la pista que seguim que fa girs de 180º. Al 4t gir de 180, uns metres per sota del gir, surt una nova pista a ma dreta senyalitzada amb un pal verd matàl·lic amb la Indicació de Sant Marçal i Camí del Bovilar. Hem d'agafar aquest camí. Anirà planejant i, al final, després d'algun puja i baixa entre roques i boscos, desemboca a una pista asfaltada que agafarem cap a l'esquerra en sentit descendent. Anem paral·lels al riu Tordera.

Agafem la pista cap a la dreta. L'Adrià té ganes d'arribar al cotxe ja

Finalment el camí desemboca a una pista asfaltada que agafarem a ma esquerra

Tan sols ens queda seguir la carretera que baixa fins un pont que creua el riu i després comença a pujar. Passats un 300 metres, en una corba amb sorra a ma esquerra, ens endinsem a bosc per un petit corriol a la dreta que enllaça uns metres més amunt amb la pista que porta a Can Gorgs, una formatgeria. Un cop allà cal seguir la pista que travessa la Masia i seguir uns metres per el camí, indicat ja, direcció a Sant Bernat. Apareixem a la pista que ens hi porta. Tan sols caldrà seguir uns metres per arribar al parking.

Ens endinsem el bosc per un caminet que enllaça amb Can Gorgs. Cal seguir l'Adrià!

Ja som al cotxe, cansats d'una llarga jornada. Fa més de 8 hores que hem sortit i portem un bon "tute" a les cames, amb dues petites equivocacions incloses, però que hem pogut arreglar. Tot i això estem molt contents ja que tot ha sortit molt bé i hem coronat tres sostres comarcals d'una sola vegada, això no és pot dir cada dia! De fet és a l'únic lloc de Catalunya on és possible fer-ho!

Salut i fins la propera!

Maresme: Turó de'n Vives

Tot i que les previsions amenaçaven pluja al Maresme ens vam envalentir i vam sortir de casa disposats a coronar el sostre de la comarca, el Turó de'n Vives (760,3 msm). Estic agafant un molt bon costum, que és la d'anar acompanyat, avui eren dues bones amigues: la Meritxell i la Rosanna.

La comarca del Maresme té la qualitat de unir mar i muntanya d'una forma gairebé perfecte al llarg de la seva allargada geografia. La Serralada del Montnegre i la del Corredor, que formen un Parc Natural, son les protagonistes de l'excursió d'avui.

Powered by Wikiloc

Link wikiloc

Per arribar a l'inici de la nostra excursió cal circular uns 9Km per una pista no asfaltada des de Sant Celoni. La pista està en bones condicions per a qualsevol tipus de vehicle. Seguim indicacions direcció a Sant Martí del Montnegre i el restaurant Ca n'Auladell, on hi trobem una zona d'aparcament habilitada i mapes del parc que marquen l'inici i pas de diverses excursions. Ens trobem al bell mig del Parc, vora ja els 500 metres d'alçada. El temps és fresc i amenaça plugims al llarg del recorregut.

De la mateixa zona d'aparcament en surten uns graons de fusta amb una indicació al costat que senyalitza l'itinerari SL-C 103. Aquest itinerari el seguirem gran part del recorregut. La pista ascendeix de manera còmode, compartint camí amb el GR-92 sota una coberta boscosa de roures. Aquesta serà una de les principals característiques de l'excursió. Itinerari frondós, humit i molt verd, ideal per a realitzar-lo en aquesta època de l'any, on les fulles comencen ja engroguir-se i l'aigua hi és ben present.

Indicador d'inici del sender SL-C 103 escales amunt. Aquest primer tram és compartit amb el GR-92

Poc després deixarem el GR i el SL, que segueix per la pista a mà esquerra per agafar un camí més estret a ma dreta no senyalitzat. A partir d'aquí la pujada es fa més pronunciada. El camí no està senyalitzat però no té pèrdua: es creuen un parell de petits barrancs on podem trobar aigua i alguns bifurcacions, però sempre prenem el camí que enfila amunt. Ens trobem sota un bosc de roures i castanyers fantàstic i finalment arribem a un coll: Collet de la Font de Llorà, que és un encreuament de camins.

Moment que deixem la pista del SL i el GR per endinsar-nos al bosc a mà dreta

Moments del camí de pujada al Collet de la Font de Llorà

Un cop al coll cal girar a l'esquerra per una pista que planeja uns metres però ràpid agafa una forta pujada de uns 100 metres. Just a dalt, a ma dreta en surt un camí molt ben marcat que ens portarà al nostre sostre comarcal. Hem d'agafar quest camí que planeja uns metres fins a un clar del bosc. Cal parar atenció en aquest punt: sembla que el camí desapareix, però hi ha un petit corriol entre uns arbusts per on ens hi hem d'endinsar.

Just a dalt de la forta pujada surt el camí a ma dreta que cal agafar

El camí ens porta a un clar d'on surt un petit corriol entre els arbusts

Un cop dins el corriol, cal estar atents perquè a ma dreta trobarem una fita i unes marques de cercles blaus. Ens indica l'inici del corriol del darrer tram del turó de'n Vives. Anirem seguint aquest camí entre troncs caiguts i vegetació frondosa. No és un camí gaire concorregut però s'intueix perfectament i està ben marcat amb senyalització blava i verda fluorescent. En un tancar i obrir d'ulls ens plantem al nostre primer cim del dia: el Turó de'n Vives.

Fita que marca l'inici del corriol

Senyalització verd fluorescent que ens acompanya per el camí verd i frondós fins al cim

El cim del Turó de'n Vives no és gaire espectacular. Està cobert de vegetació i no té vistes. Però aquesta darrera part ens ha encantat i ens ha traslladat a pel·lícules de follets del bosc, tan sols per aquesta experiència val la pena! Trobem la característica placa i una bústia amb una llibreta on podem deixar palesa la nostra ascensió!

Toca baixar per on hem pujat i tornar a aparèixer a la pista anterior en pujada. Ara seguirem a mà dreta, fent petits tobogans amunt i avall però sense perdre alçada: ens trobem a la carena i, és en aquest punt, on podrem gaudir d'alguna vista del vessant marítim de la Serralada en alguna clariana boscosa. Arribarem a un encreuament de camins. A mà dreta, del cantó mar, prové el GR-5. Davant nostre surt recte i cap avall la pista per on segueix el GR. Ens hi unim i comencem un altre seguit de tobogans sempre seguint la pista i indicacions del GR i altre vegada el SL-C 103.

A l'encreuament de camins seguim recte i en baixada per la pista per on va el GR-5

El camí torna a ser preciós, la pista discorre sota un bosc de castanyes. En trobem moltes al terra dins la seva closca! També travessem una petita fageda molt humida. Sense gairebé adonar-nos-en arribem al 2n i darrer pic de la jornada: el Turó Gros o de la Telefonista, de tan sols 1 metre menys que el Turó de'n Vives. És un altre cim sense vistes a peu de camí coronat per una torra de guaita contra els incendis.

Seguim la pista ara en lleuger descens i seguint els pals indicadors del SL-C 103. Passada una estona de pista, a ma esquerra surt un camí, indicat amb el SL i una indicació a ma de Santa Maria del Montnegre. Ens hi introduïm i comencem un preciós descens per un camí estret sota un bosc d'avellaners i castanyers. Com podeu veure la riquesa arbòria a l'excursió d'avui és brutal!

Deixem la pista i agafem el camí senyalitzat a ma esquerra

Seguim indicacions del SL-C 103 i Santa Maria

Ja ha arribat la tardor!

EL bell camí desemboca a la petita ermita de Santa Maria del Montnegre, amb un petit altar no accessible. Davant l'ermita trobem les restes d'un arbre monumental, un roure, que el 2010 va caure degut a un temporal de neu i vent. Actualment trobem plantat una clonació del mateix. Baixant unes escales hi ha la Font de Santa Maria d'on surt un rajolí. Tot i que l'indicador diu que l'aigua no té garanties sanitàries, la gent de la zona ve a omplir garrafes, per tant és un bon lloc per a re-omplir cantimplores.

Seguim ara ja la pista en suau baixada marcada com a SL i GR-92. La pista es fa molt còmode entre roures i castanyers. En alguna corba observem bones vistes de la part nord del Vallès amb el Montseny i les Guilleries de fons. Tot baixant trobem 2 punts més d'interès: un antic forn de carbó i un altre arbre monumental: l'alzina grossa de Can Presas.

Finalment, i després de deixar enrere la Masia de Can Presas arribem altra vegada al punt inicial finalitzat així la nostra excursió. El temps ens ha respectat força finalment i hem pogut gaudir d'una magnífica excursió d'inicis de tardor!

Fins la propera, salut!